La sinistralitat laboral es dispara durant la primera meitat de l'any amb 26 treballadors morts

La sinistralitat laboral s'ha disparat en els primers set mesos de l'any amb 26 morts a Catalunya, més del doble que fa un any, que van ser 11. Les estadístiques del Departament de Treball mostren que les persones que van perdre la vida a la feina el mes de juliol van ser 7 i confirmen que els morts a la feina van a l’alça, encara que el nombre global d’accidents -que inclouen els lleus i greus- es redueixi. 

Els sindicats alerten des de fa temps que el sistema de prevenció “no està resolent els riscos més evidents de seguretat” i reclamen canvis normatius. “L’accidentalitat mortal està creixent i això ens ha de preocupar. No ens hauríem de matar a la feina per coses que es poden prevenir”, ha dit Mónica Pérez, responsable de Salut Laboral de CCOO.

El sistema de prevenció no està resolent els riscos més evidents de seguretat

L’increment de sinistralitat va portar el Govern a anunciar abans de l'estiu un pla de xoc per fer-hi front, negociat amb els sindicats i la patronal. La mesura estrella del pla era la creació d’un cos de delegats de prevenció de riscos laborals que havia d’entrar en vigor aquest estiu, però va ser rebutjada per la patronal Foment del Treball i les negociacions es van estancar.

Augment de les morts per caigudes i xocs

Les dades de l’Observatori del Treball i Model Productiu publicades aquest divendres mostren que els morts a la feina han crescut, especialment, per causes traumàtiques com ara atropellaments, xocs o caigudes en altura. “Després de 30 anys d'aplicació de la llei de prevenció de riscos laborals encara tenim un sistema que no resol bé els riscos de seguretat que són molt evidents i molt bàsics”, ha afirmat la responsable de Salut Laboral de CCOO en declaracions a l'ACN.

En total, en el primer semestre de l’any, els morts durant la jornada laboral per causes traumàtiques es van elevar a 19 persones, un 72,7% més que fa un any. Només al mes de juny es van incrementar un 500% les defuncions per accidents traumàtics.

Només al mes de juny es van incrementar un 500% les defuncions per accidents traumàtics a la feina

Si s'observa l'agregat entre gener i juliol, les últimes dades disponibles fins ara, les morts en jornada de treball per causes traumàtiques s'enfilen fins a les 26 persones, un 136% més que l'any 2024. Només al juliol se n'han registrat 7, mentre que fa un any no n'hi va haver cap.

La construcció és el sector que més accidents mortals atribuïts a aquest tipus de causes ha concentrat en els primers set mesos de l'any (13), quadruplicant els sinistres registrats l'any passat (3). Fins a 7 han estat en els serveis, 5 en la indústria i 1 en l'agricultura.

En canvi, a les empreses del sector serveis és on hi ha més sinistres per patologies no traumàtiques -com ara vessaments cerebrals o infarts- que acaben amb la pèrdua de la vida del treballador (15).

Una cultura preventiva “fictícia”

Els sindicats denuncien que “la majoria d’empreses estan incomplint la normativa preventiva”, ja que només un 1% hauria avaluat tots els riscos de manera adequada, segons les dades del 2022 les últimes disponibles. En general, ha afegit Pérez, la cultura preventiva imperant és “molt fictícia” amb “molts documents” que acaben sent “molt similars d’una empresa a una altra i fins i tot d’un sector a un altre, quan els riscos canvien significativament”. 

Segons l'especialista en salut laboral, un altre factor important és la subcontractació d’aquest servei de forma massiva a altres empreses, pràctica que en la qual incorren 9 de cada 10 companyies a Catalunya. En un 82% dels casos el servei de prevenció és exclusivament aliè a l’empresa.

Per fer front a la situació, CCOO reclama fer canvis per “prioritzar els recursos interns dins de les empreses i evitar que la prevenció estigui en mans d'un mercat monopolitzat i controlat per poques empreses externes” i situar indicadors i sistemes de control de qualitat més clars d'aquests serveis de prevenció aliens. 

Reduir la jornada de treball i enfortir el control horari i la desconnexió digital serviria per protegir la salut dels treballadors

D’altra banda, també aposten per incloure dins del quadre de malalties professionals patologies feminitzades i relacionades amb la salut mental i revisar la capacitat que tenen les mútues per declarar de manera inicial un accident de treball o una malaltia professional. El sindicat també considera que reduir la jornada de treball i enfortir el control horari i la desconnexió digital serviria per “protegir la salut dels treballadors”.

Un sistema que no està preparat per la calor extrema

A banda d’aquests riscos “bàsics”, Pérez ha assenyalat que el sistema tampoc està preparat per pal·liar els efectes de la calor extrema que pateixen els treballadors obligats a fer feina durant les onades de calor, amb els termòmetres superant els 40 graus. La responsable de Salut Laboral de CCOO considera que “seria bo situar a la norma l’obligació de no haver de treballar a determinades temperatures” i també tenir en compte que la calor no només té a veure amb la temperatura sinó amb molts altres factors com el tipus de roba, de feina, l’esforç físic i les màquines que generen calor, que s'han de tenir en compte per part de l'empresariat.

A falta de disposar de dades oficials, els sindicats apunten que a l’estiu la mortalitat a la feina ha anat a l’alça, seguint la tendència de l’acumulat de l’any. Només en el mes de juny es van registrar 9 sinistres mortals, un 125% més que l’any anterior. 

Relacionat amb aquest tema

Mor un temporer a Alcarràs durant el pic de l'onada de calor aquest dilluns a la tarda

Públic

Només en el mes de juny es van registrar 9 sinistres mortals, un 125% més que l’any anterior

En aquests registres, s’hi compten tots els casos comunicats a l’autoritat laboral, com ara el de l’empleat de 20 anys que va perdre la vida a les Borges Blanques en caure d’una teulada mentre instal·lava plaques solars o el del treballador que va caure d’un terrat mentre treballava en una empresa de construcció de Tarragona el 26 de juny. Hi ha alguns casos com els de la treballadora del servei municipal de neteja de Barcelona que va perdre la vida el 28 de juny, en plena onada de calor, que no es comptabilitza perquè la defunció va passar a casa de l’empleada i l’empresa no va comunicar al Departament l’accident.

En el mes de juliol s’han comunicat 13 accidents de treball mortals, un 160% més. Entre els difunts, hi ha el treballador de l’Equip de Prevenció Activa Forestal que va perdre la vida després de caure per un desnivell mentre treballava a l’incendi de Paüls, que va cremar més de 3.300 hectàrees. També al juliol va morir un treballador de manteniment de carreteres atropellat per un camió a la C-13, a Vilanova de la Barca.

A l'agost s'han donat a conèixer com a mínim tres accidents laborals mortals

Pel que fa a l’agost, s’han donat a conèixer com a mínim tres accidents laborals mortals. El 22 d'agost es va donar a conèixer la mort a Banyoles un treballador atropellat per una màquina mentre asfaltava un carrer. També van patir sinistres mortals aquest mes a la feina un temporer a Alcarràs per un cop de calor i un treballador d’Ebro, que va perdre la vida mentre descarregava xapa.