Sindicalistes i polítics internacionalistes criden a la solidaritat amb Catalunya

Amb l’objectiu de donar ànims a la societat catalana a causa de la situació d’excepció que viu el país aquests mesos i amb la imminència de les eleccions catalanes, desenes de sindicalistes, activistes i polítics de formacions nacionalistes de l’Estat espanyol s’han reunit aquest dissabte a Barcelona per oferir un missatge de solidaritat al poble català.

L’acte, organitzat per With Catalònia i amb el suport d’alguns CDR, ha comptat amb la presència de polítics internacionals com Tina MacVeigh, regidora a l’ajuntament de Dublín o Rémy Pagani, alcalde de Ginebra.

El lloc escollit ha estat l’Escola Mediterrània, a la Barceloneta, uns dels col·legis electorals on hi van haver càrregues policials el passat 1 d’octubre. Els assistents de fora han arribat sobre les 12 de migdia, enarborant banderes gallegues, banderes del SAT (Sindicato Andaluz de Trabjadores/as) i amb crits en favor de la llibertat dels presos polítics, de la independència, 'no passaran' o 'la lluita continua'.

With Catalonia, plataforma de solidaritat internacional

With Catalonia va néixer després del dia del referèndum amb la intenció de crear un espai de sinergia i complicitat, amb l’objectiu de construir un moviment solidari en defensa d’una república que “ha de ser de tots i de totes, una república que representa una oportunitat que no podem deixar escapar”, han recalcat els organitzadors.

Jaime Pastor, de Madrileños Por el Derecho a Decidir, ha començat el seu discurs en català i ha animat el poble català a seguir amb la desobediència civil. “La vostra lluita és la nostra lluita, ja que el que passa ara a Catalunya pot passar en qualsevol moment a la resta de l’Estat espanyol”, ha insistit. De Buenos Aires a Grècia, passant pel Kurdistan o Palestina, la jornada s’ha centrat en reivindicar el dret a decidir dels pobles i en condemnar l’empresonament de Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Quim Forn i el vicepresident Oriol Junqueras.

Hi ha hagut paraules contra l’immobilisme de la Unió Europea, la posició del PSOE i la corrupció del Partit Popular. La consigna ha estat clara: que el poble català persisteixi en la lluita per una societat democràtica on es pugui decidir. També hi ha hagut missatges des de la Franja de Gaza i consignes a favor de l’autodeterminació de Palestina, en una clara referència a la situació política que es viu actualment després de la decisió de Donald Trump de traslladar l’ambaixada nord-americana a Jerusalem.

Sindicalistes vinguts d’arreu de l’estat espanyol fan costat al poble català

José Luna, de 72 anys, va sortir ahir a les deu de la nit de Sevilla en autobús i ha arribat aquest matí a Barcelona per fer costat el poble català abans de les eleccions del 21 de desembre. “Aquest govern espanyol em fa mal i el 21D l’esquerra catalana ha de demostrar que es pot vèncer el Partit Popular”.

Amb el llaç groc a la solapa i una xapa per la llibertat dels presos polítics, aquest sindicalista de cap a peus ho té clar: “la CUP tindrà la clau”. Borja González, de 30 anys i vingut de Galícia expressament per aquesta jornada, ha destacat la solidaritat del poble català. “Veig el procés català com una oportunitat per derrocar de manera definitiva el règim del 78 i per obrir les portes a una nova situació política”.

Davant la repressió policial que es va viure l’1 d’octubre i la posició de la Unió Europea ho té clar: “és la reacció normal d’un règim corrupte i feixista. Per la seva part, la Unió Europea, és una eina del capital i l’imperialisme per reprimir la llibertat dels pobles”. Juan José Valdívia, de 49 anys i vingut de Màlaga, ha destacat la necessitat que cada “poble es gestioni els seus propis recursos com vulgui” i ha assegurat que el poble andalús compta amb el català per a futures reivindicacions.

La internacionalització del conflicte

Rémy Pagani, alcalde de Ginebra, ha estat contundent: "les accions que s'han vist a Catalunya durant els últims mesos són inadmissibles. Garantir la democràcia en aquest moment implica reformar la Constitució. A Suïssa ho fem constantment". Pagani, que ha apostat des del primer moment pel diàleg i la negociació, s'ha tornat a oferir coma mediador polític entre l'Estat espanyol i el govern català i ha tingut unes dures paraules per a la Unió Europea. "Els governs europeus tenen por del neoliberalisme actual, per això no diuen res". Tanmateix, ha posat el focus en la destrucció del contracte social, "el veritable problema actual".

Dublín serà la primera capital europea en penjar una senyera al terrat de l'ajuntament. Després de diverses setmanes de debat, finalment en una votació que va quedar en 21 votacions a favor i 19 en contra, es va decidir mostrar la solidaritat amb el poble català fent onejar la bandera catalana a l'ajuntament.

La regidora de l'ajuntament de Dublín, Tina MacVeigh, ha estat una de les líders d'aquesta iniciativa. "Es tracta d'un tema de solidaritat i de respecte dels drets humans. S'ha dit que en el tema català no es pot intervenir perquè es tracta d'un conflicte intern entre el govern català i l'espanyol, però no és així. És evident que la Unió Europea no es pronuncia per les conseqüències que tota aquesta revolució pugui tenir en els altres estats. Catalunya obre les portes i això no li agrada a la Unió Europea".

Ha acabat el seu discurs amb una clara declaració d'intencions: "encara que hagi de pujar jo mateixa al terrat, la bandera catalana onejarà al nostre ajuntament", ha assegurat davant d'un públic entusiasmat.

Feineh Çelik, representant de l'HDP (Kurds de Turquia) a la Unió Europea, ha aprofitat la seva intervenció per agrair el suport del poble català en la lluita del poble kurd i ha volgut aprofitar l'avinentesa per enviar un missatge a Erdogan: "No es repetirà el teu règim del terror, com no es repetirà el règim de Franco a Espanya".

Especialment aplaudida ha estat la intervenció dels pares de Guillem Agulló, assassinat per un grup d'extrema dreta el 1993. "El que ens van fer a nosaltres a escala individual és el que us estan fent a vosaltres a escala col·lectiva. Encara ens costa parlar i han passat vint-i-cinc anys. Nosaltres ens hem fet vells lluitant i ho tornaríem a fer si fos falta. Sabem que no us aturaran perquè sou un poble en moviment. Ho aconseguireu i estarem aquí per celebrar-ho".

A l'acte també han parlat Silvia Ordiz i Victor Jiménez, representants de Marchas por la dignidad, Óscar Reina, secretari general del SAT, que citant a Labordeta ha dit que "la lluita és únic camí" en un discurs apassionat i vibrant que ha entusiasmat el públic assistent o Jordi Redondo, d'Òmnium Cultural, qui, en nom de Jordi Cuixart, ha agraït el suport que està rebent des de diferents sectors de la població espanyola. Mikel Otero, diputat d'EH-Bildu, ha remarcat que és qüestió de temps, que les "llavors estan plantades i que ara cal regar-les i fer-les créixer". Per últim, Ana Miranda, eurodiputada del BNG, ha fet èmfasi en la lluita feminista, sinònim d'igualtat, terra, solidaritat, democràcia, igualtat i llibertat i ha tingut unes paraules per al poble maputxe, conflicte relegat i del quan se'n parla més aviat poc.

L’acte ha acabat amb una paella popular i uns tallers de construcció democràtica. Els assistents vinguts de fora passaran la nit en cases de particulars catalans i tornaran als seus llocs d’origen demà a la tarda.