La Síndica de Greuges proposa rebaixar l'edat per votar als 16 anys i ampliar l'educació obligatòria fins als 18

El Síndic de Greuges ha proposat establir la primera majoria d'edat per poder votar als 16 anys i ampliar l'escolarització obligatòria fins als 18. Així ho estableix en l'Informe anual d'infància 2024, a través del qual critica "incongruències" en el tractament de les edats per exercir drets i deures i alerta que això provoca desigualtats. La síndica defensa que els 16 anys representen un nivell de maduresa en què molts adolescents ja tenen capacitat d'entendre les conseqüències dels seus actes i de prendre decisions informades sobre la seva vida personal i social. 

Aquesta majoria d'edat els ha de permetre votar, garantir el seu dret a formar part de partits polítics o poder constituir associacions, establir el dret d'autodeterminació informativa i el d'accés a les xarxes socials, poder presentar sol·licituds d'accés al sistema educatiu i ampliar la seva capacitat de decidir sobre l'administració dels seus béns i de signar contractes sense representació dels tutors legals.

"Tinc 16 anys, puc treballar, puc estar donat d'alta a la seguretat social, però no puc votar. Tinc 16 anys, puc emancipar-me, però no puc obrir un compte bancari", ha plantejat la síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, en unes declaracions a l'ACN. La síndica ha puntualitzat, però que no estan demanant rebaixar la majoria d'edat per a tots els supòsits, sinó que es reconegui "progressivament" l'autonomia i la capacitat de participació d'aquests adolescents. 

Garantir l'educació obligatòria fins als 18 anys

En l'àmbit educatiu, en canvi, l'informe aposta per fer obligatori fins als 18 anys l'escolarització, que ara arriba als 16. En aquest àmbit, però apunta que, actualment, hi ha mancança de places en la formació professional o en els programes per aquells alumnes que no han obtingut el títol d'ESO, cosa que s'hauria de solucionar si s'ha de garantir l'educació fins als 18.

A més, veu necessari garantir la universalització de l'escolarització a I2 amb un augment de l'oferta de places i el desplegament de polítiques d'accessibilitat econòmica, com la gratuïtat, per assegurar que tots els infants poden anar a l'escola bressol. En cas que no es pugui garantir aquesta universalització, creu que s'ha de discriminar positivament l'alumnat socialment més desfavorit en l'accés a la gratuïtat. 

El Síndic veu necessari garantir la universalització de l'escolarització a I2 amb un augment de l'oferta de places 

Per aconseguir-ho, planteja ampliar els criteris de renda més enllà de percebre o no la renda garantida o incrementar la reserva de places per a l'alumnat amb necessitats educatives per raons socioeconòmiques a I0 i I1, entre d'altres. A més, reclama mesures que promoguin la universalització del lleure educatiu, com ajuts per fomentar l'accés d'infants i adolescents.

Tractament específic de la infància 

En l'informe, la sindicatura critica que la infància no és tinguda en compte sovint a l'hora de dissenyar polítiques, a vegades ni quan són els destinataris d'aquestes, ja que acaba prevalent una mirada cap l'adult.

En aquest sentit, planteja establir per norma els mínims essencials per garantir el dret dels infants a un nivell de vida adequat, determinar la renda de suficiència econòmica que necessita una família per garantir aquests mínims i crear una prestació específica condicionada a la renda per garantir que les famílies amb infants arribin a aquests mínims.

També demana que la condició d'infant sigui un criteri de priorització en l'accés a les prestacions sanitàries i estudiar la conveniència d'establir terminis màxims garantits per als infants en els procediments que més els afecten.

Relacionat amb aquest tema

El Síndic insisteix a millorar la detecció, el finançament i la formació per frenar la segregació escolar

Públic

En una línia similar, demana que es tingui en compte la presència d'infants en un nucli familiar com a supòsit d'emergència social si hi ha risc d'exclusió residencial i determinar quines condicions residencials són adequades si hi ha un infant, excloent les pensions i els centres d'acollida temporal. A més, reclama un protocol d'actuació en cas de desnonament de famílies amb infants o altres persones vulnerables a càrrec.

Especial atenció a la primera infància i l'adolescència

En l'informe, el Síndic situa la primera infància i l'adolescència com dos dels moments clau en l'etapa vital i planteja que les polítiques públiques no donen una resposta prou acurada als riscos associats en cada moment.

Per això, demana desenvolupar polítiques de transferència de rendes per al suport a la criança per a les famílies amb infants a càrrec que cobreixin tot el cicle vital de l'infant, garantir serveis d'acompanyament i atenció a les necessitats d'adolescents en situació de risc i reforçar procediments més garantistes en les declaracions de desemparament. També assenyala la necessitat d'evitar la institucionalització dels infants tutelats menors de sis anys i reduir-la en el cas dels adolescents.

Més poder de decisió en els infants 

Per últim, la síndica recomana un seguit de mesures per garantir el dret a l'escolta, també abans dels 12 anys. Entre aquestes, promoure una participació més activa dels infants i adolescents, formar més els professionals que treballen en contacte amb ells i establir garanties d'escolta en totes les decisions escolars, tant en l'escolarització, amb la signatura de l'infant en la sol·licitud, com en els procediments sancionadors o en els conflictes escolars.

A més, creu que en les separacions o divorcis s'hauria de facilitar a infants i adolescents informacions sobre les possibles decisions judicials que els poden afectar, i garantir-los el dret a ser escoltats i a expressar les seves opinions lliurement, i que aquestes es tinguin en compte.