Set excursions per gaudir de la tardor sense sortir de Catalunya

La tardor a Catalunya és ideal per fer senderisme: boscos que canvien de color, temperatura agradable i menys gent als camins. Més enllà d'endinsar-se al bosc a la cerca de rovellons, pinetells o camagrocs, aquesta època de l'any és ideal per fer una escapada i redescobrir paisatges ataronjats idíl·lics dignes de ser fotografiats, o gaudir del patrimoni natural i cultural de Catalunya.

​Ruta dels arbres monumentals de Gresolet

La Fageda de Gresolet, situada al vessant nord del massís del Pedraforca, és un dels boscos més màgics i fotogènics del Berguedà, especialment a la tardor, quan els faigs, avets i bedolls es tenyeixen de colors daurats i vermellosos. Es tracta d’una zona protegida dins el Parc Natural del Cadí-Moixeró. Una de les rutes més populars és la dels arbres monumentals de Gresolet.

És recorregut d’uns 6 quilòmetres (unes 3 hores) que permet conèixer alguns dels arbres més impressionants del bosc: l'Avet de les Molleres, el Faig Gros de les Molleres, els Faigs del Clot de l’Om o el Pi del Roc dels Castellots. És una excursió moderada, amb un desnivell d'uns 400 metres, ideal per fer amb calma, gaudint del silenci i els colors de la tardor.

La ruta dels 3 volcans 

La Fageda d’en Jordà és un dels paratges naturals més emblemàtics i màgics de Catalunya. Situada al cor del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, s'estén sobre una antiga colada de lava del Volcà del Croscat, i acull un bosc de faigs que sorprèn per la seva bellesa i serenor. 

Una de les rutes més emblemàtiques de la Garrotxa és la dels tres volcans, un itinerari d’uns 11-12 km i 3,5-4 hores de durada. El camí travessa la Fageda d’en Jordà i puja fins al Volcà de Santa Margarida, on hi ha l’ermita al centre del cràter. Després continua fins al Volcà del Croscat i la Pomereda, amb paisatges molt variats i trams de bosc frondós.

Ruta del Castanyer de les Nou Branques i el Matagalls

La ruta del Castanyer de les Nou Branques i el Matagalls és una de les excursions més clàssiques i espectaculars del Montseny, especialment durant la tardor, quan els castanyers i faigs es tenyeixen de tons daurats, rogencs i ocres. Aquesta caminada combina el bosc humit i màgic de Viladrau amb l’ascensió a un dels cims més emblemàtics del massís: el Matagalls (1.697 m).

La Grevolosa

Seguim amb un tòpic de tardor: la fageda de la Grevolosa, a Osona. El tret més distintiu són els seus arbres monumentals de més de tres-cents anys. Alguns dels troncs arriben a fer fins i tot més d'un metre de diàmetre, i alguns superen els 40 metres d'alçada. El bosc es troba dins l'Espai d'Interès Natural serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt.

Camí de Ronda de Calella de Palafrugell a Llafranc

El Camí de Ronda de Calella de Palafrugell a Llafranc és una de les rutes més icòniques del litoral empordanès. Tot i la seva curta distància, és un itinerari ple d’encant que combina la bellesa natural de la Costa Brava amb l’encant mariner dels seus pobles. És un trajecte senzill i captivador que es pot fer en qualsevol època de l’any, però que a la tardor o primavera adquireix una calma especial. 

La ruta de Calella de Palafrugell a Llafranc és curta però intensa en bellesa: uns 2 quilòmetres de recorregut lineal (4 km anada i tornada), que es poden fer tranquil·lament en 40 minuts – 1 hora. El camí és fàcil i apte per a tothom, tot i que inclou alguns trams d’escales i desnivells suaus entre roques i miradors.

Puigmal des de Núria (Ripollès)

El Puigmal (2.913 m) és el cim més alt del Ripollès i un dels més coneguts del Pirineu oriental. L'ascens des de Núria és la via més popular i directa, una ruta d’alta muntanya assequible. L’excursió comença al Santuari de Núria, on s'agafa el camí que surt a la dreta del llac de Núria, passant pel pont de l’escorxador i seguint les marques del GR-11.8. 

L'única fageda del Pallars Sobirà

Acabem amb una fageda, l'única del Pallars Sobirà i un dels boscos més acolorits de Catalunya, sobretot durant els mesos de tardor: el bosc de Virós. Les fulles dels arbres adopten una coloració ataronjada que contrasta amb els grocs, rojos i verds dels pins i avets. A més, és una zona predilecta de l'Alt Pirineu per anar a buscar bolets.