Set ermites amb encant de Catalunya on trobar la pau i redescobrir la història

Catalunya amaga petits tresors dispersos per la seva geografia, tots ells amb una història al darrere i una bellesa paisatgística incomparable. Potser a vegades queden en un segon pla, però el cas és que les ermites són espais que mereixen una visita. Combinen el silenci, la història i molt sovint la natura, situades en indrets idíl·lics i en la majoria d'ocasions ofereixen unes vistes panoràmiques de postal. 

I és que les ermites solen estar situades en llocs aïllats, sovint en zones naturals o remotes, com muntanyes, camps o boscos. De l'Empordà al Baix Camp, fins al Pallars Jussà o al Garraf: us proposem un viatge per set ermites amb encant per endinsar-nos en l'essència de la tradició del territori, i desconnectar del dia a dia a través de l'espiritualitat i la reflexió, més enllà de la religió.

Ermita de Santa Caterina

Arranquem per una de les més destacades com és l'ermita de Santa Caterina de Torroella de Montgrí (Baix Empordà), ubicada en un màgic bosc frondós al massís del Montgrí, amagada a l'interior de la vall de Santa Caterina, al nord de les muntanyes d'Ullà, Montgrí i Montplà. Destaca especialment per la seva festa anual, l'aplec que precisament se celebra aquest diumenge i dilluns, així com per la seva oferta senderista. S'hi accedeix a peu, caminant uns 45 minuts des de Torroella, passant per les capelles, la creu i al final, la vall.

L'ermita fou fundada cap a l'any 1392, per bé que l'edifici ha sofert multitud de reformes al llarg dels anys. A l'ermita trobem la capella, que ocupa bona part de la planta baixa, les sales del pis superior, i un soterrani darrera la capella on encara es conserven unes antigues dependències. Un element molt popular de l'ermita es el pou. L'ermita és oberta cada diumenge i dies de festa, excepte els dies de Nadal.

Ermita de l'Albera

Una altra de les més boniques i característiques és l'Ermita de l'Abellera o de la Mare de Déu de l'Abellera, situada a uns dos kilòmetres del poble de Prades (Baix Camp), i que s'alça en una cinglera de 1.020 metres d'altitud, aprofitant una balma. Té així una disposició força estranya, ja que s'asseu en una cova que havia servit d'aixopluc. Tot plegat ofereix una imatge de postal a la vall del riu Brugent, diversos pobles, la plana de l'Alt Camp i la serra del Montmell.

La façana del templet és força humil. L'ermita actual disposa d'una sola nau de tretze metres de llarg per sis d'ample. Per la seva banda, la marededeu data del 1940 i és una còpia fidel de la seva antecessora. El Dilluns de Pasqua de Resurrecció i el 8 de setembre, dia de les Marededeus Trobades, hi acuden molts devots i visitants, per bé que els seus horaris són limitats. L'ermita està declarada Bé cultural d'interès local.

Ermita de la Trinitat

Anem cap a Sitges (Garraf) per parlar de l'Ermita de la Trinitat, a través de la qual s'hi pot arribar d'un recorregut, amb un sender s'enlaira bosc amunt. Després d'uns 20 minuts de caminar s'arriba a aquesta antiga capella marinera que constitueix un petit mirador sobre la costa del Garraf, que ens regala un paisatge de postal on domina el color verd, i arrebossada de blanc amb detalls modernistes.

En aquesta àrea hi ha graelles i una font i resulta adequada per fer-hi un pícnic. El seu estil beu de l'arquitectura popular, i data d'entre els segles XVII-XIX. Està oberta el quart diumenge de cada mes. Està inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Ermita de Sant Pau de la Figuera

Situada a la part alta del poble de La Figuera (Priorat), aquesta ermita ofereix unes vistes espectaculars del Priorat, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta. És coneguda per ser un gran mirador que permet contemplar els Pirineus, terres lleidatanes i aragoneses, els Ports, i els pobles i les serres de la Ribera d'Ebre i la Terra Alta. L'Ermita de Sant Pau de la Figuera és protegida com a bé cultural d'interès local.

Està situada a la serra de Sant Pau, a uns dos kilòmetres i mig de la població, i la seva altitud (628 m) la converteix en un punt panoràmic sensacional. Popularment, es diu que en dies clars s'arriben a veure terres de set províncies. No se sap del cert quan es va construir, per bé que s'ubica al segle XVI, i reformada al XVIII. El camí per accedir-hi està ben indicat i asfaltat, així que s'hi pot pujar amb cotxe fàcilment.

Ermita de Santa Llúcia

L'Ermita de Santa Llúcia de Paüls de Flamisell (Pallars Jussà) es troba en estat d'abandonament i degradació, per bé que conserva força elements de la primitiva construcció romànica, sobretot per la banda exterior. És un racó de calma perfecte per qui busca un espai de pau, i alhora una ubicació privilegiada amb paisatges de muntanya espectaculars.

Es tracta d'una església d'una sola nau, amb l'absis semicircular, com és habitual en el romànic, a llevant. Es tracta d'una obra del tombant del segle XI al XII. És accessible des de la pista que mena al poble: 400 metres abans d'arribar-hi, es troba un corriol cap a l'oest-nord-oest que mena en 250 metres fins a l'ermita.

Ermita de Sant Elm

Passem Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) per parlar de l'Ermita de Sant Elm, construïda damunt una fortificació. Es tracta d'una petita capella de planta rectangular amb teulada a dos vessants, feta en pedra i amb una façana de gran senzillesa. Data d'inicis del segle XIII, per bé que ha tingut bastantes reconstruccions i reformes.

També hi trobarem diverses rutes a través de les quals hi podem arribar, gaudint alhora de la costa catalana. Gràcies a la seva ubicació privilegiada, des de l'Ermita de Sant Telm es pot gaudir d'unes vistes panoràmiques espectaculars sobre la badia de Sant Feliu de Guíxols i el seu entorn natural.

Ermites penjades d'Àger

Acabem amb el cas especial de la vall d'Àger, on podem trobar un bon grapat d'ermites, algunes de les quals es poden trobar fins a una dotzena d'ermites, algunes d'elles situades en indrets idíl·lics i als costats de penya-segats. Una de les més destacades és l'Ermita de la Mare de Déu de Pedra, dels segles XI i XVIII, respectivament, una petita església romànica adossada a l'actual temple.

Però destaca especialment la de la Mare de Déu de la Pertusa, romànica del segle XI-XII, inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, situat a l'aresta de la roca que la fa un mirador espectacular. És un lloc de culte molt antic, on s'anava a beneir al terme, i on al segle XVIII encara hi havia bruixes pels aquelarres, destaca el lloc web de Turisme Vall d'Àger.