Set de cada deu catalans defensa limitar els pisos turístics i regular els preus del lloguer

La mesura de limitar el nombre de pisos turístics i regular els preus del lloguer té el suport de més del 70% dels catalans. És una de les conclusions de l'enquesta sobre habitatge del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), que també revela que el 94% es mostra favorable al pla de construir 50.000 habitatges públics fins al 2030 del Govern.

L'enquesta també posa de relleu que el 90% creu que és difícil accedir a un lloc on viure adequat per a les seves necessitats a Catalunya, especialment els joves, i que la crisi de l'habitatge actual afecta negativament la qualitat de vida. 

Una de les conclusions que crida més l'atenció és la bretxa de gènere entre els joves menors de 25 anys amb relació a la visió de l'habitatge com una mercaderia. Concretament, el 71% dels homes consideren l'habitatge exclusivament com una manera de fer negoci. La proporció contrària en el cas de les dones menors de 25 anys. Malgrat això, l'opinió majoritària és que l’habitatge no és “un recurs econòmic que es compra i ven lliurement al mercat”.  

Concretament, el 57% dels catalans creuen que l'habitatge no es pot considerar només un recurs econòmic que es compra i ven lliurement al mercat. Un 32% diu que sí que és un recurs, però que hauria d'estar sotmès a algunes regulacions. El 10% creu que és un recurs econòmic del qual s'ha de poder treure un benefici econòmic com qualsevol altre producte.  

Més de la meitat dels catalans no heretaran cap habitatge

Seguint amb les expectatives sobre l’accés a l’habitatge, el 74% dels enquestats consideren tenir un habitatge en propietat és “un objectiu important a la vida”. De fet, també el 82% dels que viuen en règim de lloguer voldrien tenir habitatge propi (i entre aquests tots els menors de 35 anys ho declaren). En termes generals, gairebé la meitat dels catalans i la meitat dels llogaters consideren avui que viure de lloguer és “llençar els diners”.

L’herència com a via d’accés a una propietat immobiliària divideix la societat gairebé en dues meitats, segons l’enquesta. Un 55% dels enquestats diu que no heretarà cap tipus de propietat en el futur. Els que sí, prop d’un 30% heretaran propietats compartides (amb germans o altres familiars), i només el 16%, en propietat exclusiva.

Afectació a la qualitat de vida

Segons l’enquesta, hi ha un ampli consens del 89% de catalans que creuen que la situació actual de l’habitatge afecta la qualitat de vida de les persones. Tanmateix, són només dos de cada tres els enquestats que diuen que la problemàtica els afecta a la seva pròpia vida. En el cas dels menors de 40 anys, la preocupació afecta a prop de la meitat.

Un dels “riscos” que comporta la dificultat d’accedir a l’habitatge és el d’haver de canviar de lloc de residència. Una situació que pot afectar entorn d'un de cada quatre catalans. El 13%, hauran de moure’s fora del seu municipi actual. De fet, segons l’enquesta, el desplaçament (dins del mateix barri o poble, en un altre barri o en un altre municipi), ja ha afectat els darrers cinc anys a un 13% dels enquestats. El 5% d’aquests han canviat de municipi.