Set anys de manifestacions massives per l'11-S sense que s'hagi culminat la independència

Per setè any consecutiu, les entitats sobiranistes pretenen convertir la Diada de l'11 de setembre en una enorme mobilització independentista. Enguany el context, però, és radicalment diferent dels cursos previs, amb la fallida proclamació de la República i, sobretot, amb dirigents polítics a la presó o a l'exili. La manifestació, que l'ANC, Òmnium Cultural i l'AMI han presentat aquest divendres, portarà per lema "Fem la República Catalana" i pretén omplir l'avinguda Diagonal de Barcelona des de Pedralbes fins a les Glòries. Més enllà dels canvis en l'escenari polític, com han evolucionat les mobilitzacions dels darrers 11-S?

La primera gran manifestació d'aquest cicle va arribar per la Diada de 2012. Convocada per l'ANC, que tot just havia nascut sis mesos enrere, el lema era clar: "Catalunya, nou estat d'Europa". La mobilització va superar les expectatives i va omplir un recorregut que arrencava a la confluència de Gran Via de les Corts amb Passeig de Gràcia, baixava per Via Laietana i concloïa a Marquès de l'Argentera. Com sempre, va haver-hi un ball de xifres sobre els assistents, que anirien des de les 600.000 persones fins als 1,5 milions.

Més enllà del suport dels partits sobiranistes -ICV va assistir-hi- la marxa va posar de manifest la capacitat de convocatòria de l'ANC i va projectar mediàticament la seva presidenta, Carme Forcadell, que es convertiria en una figura política rellevant, fins al punt que el 2015 seria escollida presidenta del Parlament. Poc després de la mobilització de l'11-S, l'aleshores president de la Generalitat, Artur Mas, va convocar eleccions catalanes, que guanyaria CiU si bé cauria dels 62 als 50 escons, mentre que ERC es va disparar i amb 21 es convertia en la segona força.

Un any després, la mobilització per l'11-S va creuar Catalunya de punta a punta a través de la Via Catalana cap a la Independència, una cadena humana de 400 quilòmetres que va reunir 1,6 milions de persones des del Pertús fins a Vinarós. A diferència de l'any precedent, en aquesta ocasió només s'hi van sumar els partits polítics inequívocament independentistes. Alguns milers de persones van decidir encerclar la seu de La Caixa, com a símbol del poder financer en un context marcat per la crisi i les retallades. El 2014, l'escenari va tornar a ser Barcelona, on es va dibuixar una enorme V entre l'Avinguda Diagonal i la Gran Via. El lema era "Ara és l'hora" i la mobilització va arribar dos mesos abans de la consulta sobre la independència del 9 de novembre.

El 2015 va ser el torn de la Via Lliure a la República Catalana, que va omplir un tram de 5,2 quilòmetres de l'avinguda de la Meridiana. Com sempre, la participació va ser massiva i va provocar l'habitual bany de xifres. Entre d'altres qüestions, la Diada d'aquell any va marcar el tret de sortida per a les eleccions al Parlament del 27 de setembre, en què ERC i CDC van participar conjuntament sota la marca Junts pel Sí i amb el famós projecte de full de ruta de 18 mesos per assolir la independència de Catalunya, que no va complir-se.

Un any més tard, l'escenari política havia canviat sensiblement i l'11-S va servir per tornar a reivindicar el referèndum, una pantalla que dotze mesos abans alguns sectors de l'independentisme havien volgut donar per superada. La Diada va ser descentralitzada en cinc punts: Barcelona, Lleida, Tarragona, Salt i Berga. I, com sempre, la participació va ser multitudinària, amb l'assistència per exemple d'alguns dels principals dirigents dels Comuns, còmodes en aquell moment en la reivindicació del referèndum.

El darrer precedent és la Diada de l'any passat, que va arribar tot just 20 dies abans del referèndum de l'1-O, en un context amb l'independentisme hipermobilitzat i, sobretot, esperançat. La mobilització va omplir el carrer d'Aragó i el Passeig de Gràcia amb els lemes "A punt" [per la independència] i la "Diada del sí". Enguany el lema "Fem la República catalana" repeteix un dels mantres actuals de l'independentisme, sense que ningú hagi acabat d'aclarir gaire què significa fer república, que s'ha convertit en un epígraf que cadascú utilitza a la seva manera.