Sentència del Cas PalauMillet, Montull, CDC i el seu extresorer, condemnats pel 'cas Palau'

Ja hi ha sentència del 'cas Palau'. Vuit anys i mig després que agents dels Mossos d'Esquadra escorcollessin per primer cop el Palau de la Música, l'Audiència de Barcelona ha condemnat el seu exdirector Fèlix Millet a nou anys i vuit mesos de presó, i la seva mà dreta, Jordi Montull, a set anys i sis mesos. A més, el tribunal considera provat que CDC va cobrar 6,7 milions d'euros en comissions irregulars, i condemna la formació a retornar-les, així com imposa quatre anys de presó a l'extresorer convergent Daniel Osàcar.

El tribunal condemna igualment la filla de Montull i exdirectora financera del Palau, Gemma Montull, a quatre anys i mig de presó. Millet, Jordi i Gemma Montull han estat condemnats per diversos delictesDe fet, l, entre els quals malversació de fons públics i apropiació indeguda, i els ha aplicat atenuants, després quEl tribunal reconeix la utilització del Palau de la Música entre 2000 i 2009 en un "entramat que permetia el cobrament de comissions il·legals a través d'obra pública", i considera provat que CDC Fèlix Millet i Jordi Montull van cometre tràfic d'influències per obtenir guanys.

L'entramat posat en marxa per aquests tres processats "va permetre la destinació il·legal de més de 23 milions, el desviament per a fins privats de quantitats milionàries, el pagament de comissions a CDC, el pagament de factures per serveis no prestats, la presentació de rebuts per pagaments no corresponents "i frau a Hisenda.e arribessin a un pacte amb la Fiscalia a canvi de la seva confessió.

L'Audiència de Barcelona considera provat que Convergència Democràtica de Catalunya es va beneficiar del pagament de 6,7 milions d'euros en comissions irregulars. Aquestes comissions les va abonar la constructora Ferrovial, a través del Palau de la Música i en la forma de patrocinis a l'entitat musical, a canvi d'adjudicacions d'obra pública de les administracions amb presència de CDC.

Per aquests fets, la sentència imposa quatre anys i cinc mesos a Osàcar, pels delictes de tràfic d'influències, blanqueig de capitals, falsedat en document mercantil i falsedat contable. L'audiència dicta igualment el comís dels "guanys" obtinguts per CDC, els 6,67 milions cobrats en comissions irregulars.

La sentència absol els dos directius de Ferrovial acusats, Pedro Buenaventura i Juan Elízaga, per prescripció dels fets.

El tribunal reconeix la utilització del Palau de la Música entre els anys 2000 i 2009 en un "entramat que permetia el cobrament de comissions il·legals a través d'obra pública", i considera provat que Millet, Montull  i l'extresorer de CDC van cometre tràfic d'influències per obtenir guanys.

L'entramat posat en marxa per aquests tres processats "va permetre la destinació il·legal de més de 23 milions, el desviament per a fins privats de quantitats milionàries, el pagament de comissions a CDC, el pagament de factures per serveis no prestats, la presentació de rebuts per pagaments no corresponents" i frau a Hisenda, explica la sentència.

Millet, FAES i Aznar

Millet va tenir una estreta relació amb CDC, com acrediten els fets provats per la sentència d'aquest dilluns. Però també amb l'expresident del Govern central José María Aznar. Així ho demostra la correspondència personal de l'exdirector del Palau amb l'expresident espanyol en l'època en què aquest ocupava la Moncloa, i que va publicar El Crític, a més de les subvencions de fins a 14,5 milions rebudes per la institució musical pel Govern central. La Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), acusació particular en el cas, ja es va queixar en el seu moment que aquests fets no s'havien investigat prou, al seu parer.

En aquest sentit, el diputat d'ERC al Congrés Gabriel Rufián ha desvinculat el cas de l'independentisme, recordant que Millet era "amic personal de José María Aznar" i que va formar part de FAES, la fundació que encapçala l'expresident espanyol. "Ens sorprén que es vinculi aquest cas amb l'independentisme", ha afirmat, en una entrevista a Ràdio Euskadi.

L'advocat i excoordinador de règim intern de CDC, Francesc Sánchez, ha anunciat que la formació recorrerà la sentència perquè creu que "la jutge ha comprat la idea de la Fiscalia" i perquè no està d'acord amb la decisió de l'Audiència de Barcelona. També ha assegurat que CDC no ha estat condemnada, perquè, formalment, la sentència dicta el "comís" de les comissions irregulars.

Sànchez també ha volgut desvincular la sentència del PDeCAT, el partit successor de CDC, explicant que l'antiga Convergència ja no es presenta a les eleccions i que està en procés de desaparèixer completament.

Uns arguments que no consideren vàlides altres formacions catalanes. Per la CUP, la seva regidora a l'Ajuntament de Barcelona i exdiputada al Parlament, Eulàlia Reguant ha demanat explicacionsa al PDeCAT, a qui ha preguntat si l'herència que volen de CDC "és la del 4%". 

Per Catalunya en Comú, el seu coordinador general, Xavier Domènech, ha afirmat que la sentència d'aquest dilluns confirma "allò que fa temps que molts sospitàvem: la corrupció sistemàtica i el finançament il·legal del partit que més temps ha governat el nostre país". "El cas Palau és la Gürtel de CDC", ha afegit, carregant també contra el PP.

[Hi haurà ampliació]