"Sense una reforma fiscal, la Renda Bàsica Universal perdria la seva capacitat per redistribuir la riquesa"

Nomenat a mitjans del passat mes de setembre, des del seu càrrec, adscrit al Departament de Presidència, Sergi Raventós té l’objectiu de coordinar el disseny i la posada en marxa d’un Pla Pilot per implementar la Renda Bàsica Universal (RBU), així com avaluar el seu funcionament un cop transcorrin dos anys. Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya pel 2022 contemplen una partida de 4 milions d’euros per crear l’estructura que el posaria en marxa. La previsió és iniciar la prova pilot a finals de l’any vinent. Doctorat en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb una tesi doctoral que proposa la instauració d’una renda bàsica per reduir les desigualtats socioeconòmiques i de la salut mental, ha treballat durant més de dues dècades com a tècnic d’inserció laboral i social a la fundació privada Els Tres Turons. Per concretar la iniciativa, planteja la necessitat que hi hagi consens entre partits i una mirada transversal a la fiscalitat de les polítiques públiques.

Quina informació pot oferir el pla pilot a l’hora d’aplicar la Renda Bàsica Universal?

Existeix una diferència important entre les conclusions que pot donar-nos el pla pilot i l’aplicació d’una Renda Bàsica Universal (RBU) a tota la població, ja que en el primer cas només s’agafa una mostra representativa de ciutadans. En tractar-se d’un experiment, en aquest cas de només dos anys, provoca que el comportament de les persones sigui diferent. No és el mateix que si sabessis que l’ajut el tens per sempre. Per dos anys, el ciutadà no acostuma a modificar els seus hàbits i plantejaments de vida ni tampoc es generen episodis d’estigmatització per rebre l’ajut. Són factors que interfereixen en relació amb una aplicació real. Tot i això, el pla pilot aportarà algunes conclusions interessants.

Quin és l’objectiu d’aquest pla pilot de dos anys?

A partir de l’acord d’investidura entre ERC i la CUP, tenim el compromís de posar en marxa aquest pla pilot i executar-lo a finals de 2023 o principis de 2024. Més enllà d’aquest assaig, el projecte vol anar més enllà i té l’aspiració de ser ambiciós, tant en la mostra de gent, com en la quantitat que rebrien els beneficiaris. A mesura que avancem en el sistema de RBU, ho podrem comparar i revisar amb la resta de prestacions condicionades que s’atorguen actualment. De moment, observem que els requisits, les condicions o la burocràcia administrativa que es posen per entrar a aquests programes d’ajuts dificulten l’accés, com ja s’està demostrant amb l’Ingrés Mínim Vital (IMV) o la Renda Garantida de Ciutadania (RGC).

Està previst que la RBU s’incorpori com una prestació més? En què es diferenciarà de la resta?

"La idea és treure totes les prestacions que siguin inferiors a la Renda Bàsica Universal. Es tracta de simplificar el panorama perquè la gent al final no sap a quin ajut pot optar"

En aquest cas si podem avançar, la idea és treure totes les prestacions que siguin inferiors a la Renda Bàsica Universal. Es tracta de simplificar el panorama perquè la gent al final no sap a quin ajut pot optar. A la majoria de països que en tenen, els ciutadans, en moltes ocasions, no hi accedeixen per desconeixement, perquè els governs no en fan suficient difusió o bé perquè la població no vol estigmatitzar-se en situacions considerades d’extrema pobresa o exclusió social. Si l’afrontem com una renda amb l’accés universal, igual que el dret a l’assistència sanitària, al vot o a l’educació pública, reforçaríem l’estat del benestar amb un sistema d’ingressos.

Per garantir aquest dret universal, quines mesures fiscals s’haurien d’aplicar?

Per posar en marxa aquest projecte, més enllà del pla pilot, és necessària una reforma fiscal. Sense aquesta reforma fiscal, la Renda Bàsica Universal perdria la seva capacitat per redistribuir la riquesa. Hauríem d’incidir en el principi de què qui més té, més paga. Amb la modificació, el 80% de la població es veuria beneficiada i el 20% restant hauria de contribuir més a la recaptació general en relació amb el que estan aportant ara. En aquest model, que podríem anomenar d’esquerres, la redistribució de la riquesa beneficiaria a la major part de la població, intentant reduir les desigualtats socials que patim avui dia.

Existeix algun càlcul de quina podria ser la xifra aproximada mensual de la RBU?

Actualment, les estadístiques mostren que el llindar de la pobresa a Catalunya se situa en uns 900 euros al mes aproximadament. Si aquest import l’atorguem a les persones seleccionades a la mostra ambiciosa- de milers d’individus- de la prova pilot, la suposició és que les persones sortirien d’aquesta situació de pobresa. Cal tenir-ho clar perquè ara mateix s’estan donant prestacions, calculades amb altres indicadors, que no contemplen aquest llindar, que és el 70% de la renda mitjana. En altres experiments semblants, s’han constatat millores en el benestar, la salut mental i les relacions familiars, a més de reducció de l’estrès psicològic o dels ingressos hospitalaris. Aquesta renda també pot contribuir al desequilibri que hi ha actualment, pel qual les persones amb més recursos econòmics, com els grans empresaris, cada vegada aporten menys i fins i tot amb un percentatge inferior als seus treballadors. Aquest fenomen és un escàndol.

Com s’avaluarà el funcionament de la prova pilot per saber que té èxit?

"Intentarem que la Renda Bàsica Universal no sigui només una mesura per acabar amb la pobresa, sinó que vagi molt més enllà, augmentant la llibertat de les persones i incrementant el seu poder de negociació"

A través d’enquestes que ens permetran veure si determinats grups de control presenten millores en aspectes com el benestar, l’accés a l’ensenyament, creació de cooperatives o la incorporació al mercat laboral. A més, amb la prova pilot també es comprovarà si la seguretat de disposar d’aquesta renda implica canvis en dinàmiques vinculades a la durada de la jornada de treball o la preferència per altres aspectes, com les cures, la formació... Intentarem que la Renda Bàsica Universal no sigui només una mesura per acabar amb la pobresa, sinó que vagi molt més enllà, augmentant la llibertat de les persones i incrementant el seu poder de negociació.

De quina manera es poden aterrar aquests propòsits en l’acció política?

Evidentment, requerirà un ampli consens polític i del teixit empresarial i civil, ja que es tracta d’una iniciativa que requereix esforços. Ens hem de plantejar com a societat que si volem avançar cap a un sistema més just, igualitari, que sigui capaç de redistribuir la riquesa, cada cop concentrada en menys mans, i reduir les desigualtats, haurem d’afrontar aquest tipus de reformes i mesures. Hem d’assumir que la capacitat que tenim ara mateix de redistribuir la riquesa és limitada i no està funcionant.

Quin paper haurien de jugar les polítiques transversals en habitatge o serveis socials per complementar la Renda Bàsica Universal?

"El ciutadà necessita una garantia d’ingressos separada de la feina davant de la desaparició de molts llocs de treball per l’automatització i robotització dels processos"

Estem fent difusió de la idea que la RBU per si sola no arreglarà la situació. Per ella mateixa, no acabarà ni amb el patriarcat, ni amb la violència domèstica ni amb l’explotació laboral. Però pot ajudar en molts àmbits. També es pot veure com que el ciutadà necessita una garantia d’ingressos separada de la feina davant de la desaparició de molts llocs de treball per l’automatització i robotització dels processos. Per exemple, a Alemanya, més de la meitat de la població ja compta amb ingressos que no són derivats de la feina, com les pensions, prestacions, fons d’inversió... En determinades franges d’edat, la feina comença a ser un bé escàs. La conveniència d’aquesta Renda Bàsica s’ha estès a sectors i personalitats molt diversos, que són partidaris d’implantar la mesura, com António Guterres, secretari general de l’ONU, el diari econòmic ‘Finantial Times’ o el mateix Papa Francesc. S’està generalitzant la percepció de què la pobresa ja no és un tema de bosses de població, sinó que afecta cada vegada més a la societat en general.

Com a expert en la reducció de les desigualtats socioeconòmiques i de la salut mental, com pot ajudar aquesta Renda a rebaixar aquesta problemàtica?

La salut mental és un combat que ens pertoca a tothom i que interpel·la al conjunt de la societat. Els indicadors mostren que la vinculació entre la renda disponible i l’afectació a la salut mental és molt estreta. Ara, s’ha constatat que els determinants socials, com la feina o disposar d’un habitatge digne, influeixen molt més que les conductes individuals o el mateix sistema sanitari. En aquest context és on entra la proposta de la Renda Bàsica, de forma que es garanteixin uns ingressos regulars que ningú et pugui treure. A diferència d’altres prestacions, la Renda Bàsica Universal està dirigida a les persones i és individual i incondicional.