El sector crític a l'ANC recollirà signatures per forçar una assemblea extraordinària i fer eleccions al secretariat al juliol

El sector crític de l'ANC agrupat en el col·lectiu Indesinenter ha anunciat que farà campanya per recollir signatures i forçar així que se celebri una assemblea general extraordinària a l'entitat. En una roda de premsa després que 13 secretaris nacionals dimitissin, el sector ha explicat que calen firmes de com a mínim el 5% dels socis –unes 2.000 signatures- i que, si s'aconsegueixin, es votarà la proposta per fer noves eleccions al Secretariat Nacional entre juny i juliol.

Els crítics han rebutjat demanar la dimissió de la presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, i han assegurat que "no va de noms". De fet, la mateixa Feliu ha subratllat que no pensa plegar. De totes maneres, sí que han dit que li cal "una reflexió" i han subratllat que si s'hagués fet una "remodelació" s'hauria "evitat" la situació.

Irregularitats, desqualificacions i llista cívica

A la roda de premsa hi han participat els exsecretaris nacionals Joan Carles Manzanero, Lluís Sobrevia i Josep Pinyol, que són tres dels tretze dimissionaris del Secretariat Nacional, mentre que l'exvicepresident de l'entitat Jordi Pesarrodona els ha acompanyat i donat suport. També hi ha intervingut l'exsecretària Elisenda Romeu, que ho va ser del 2018 al 2020.

Els membres del col·lectiu Indesinenter han volgut explicar els motius de la seva dimissió i han remarcat que ve de lluny. Així, han denunciat "falta de democràcia interna", "irregularitats" i "faltes de respecte". Manzanero s'ha queixat que han patit "desqualificacions i desconsideracions personals", així com diversos insults.

En qualsevol cas, ha remarcat que "el nucli central" dels motius no és la llista cívica, com denuncien que "s'ha filtrat interessadament", tot i que ha estat el punt on més discrepàncies recents hi ha hagut. "Coincidim en fer la llista cívica, però discrepem de com fer-la", ha resumit. Al seu parer, les eleccions municipals, espanyoles i europees haurien de ser com "graons d'una escala" que culminés amb els comicis catalans. En aquest moment, es faria un "nou embat" en la lluita independentista. Segons consideren, aquesta estratègia faria servir la llista cívica com a "revulsiu del panorama polític".

Els crítics defensen la llista cívica com a "revulsiu del panorama polític"

Els dimissionaris lamenten, però, que el Comitè Permanent actual no va en aquesta línia, perquè per exemple de cara a les eleccions municipals només han dissenyat un decàleg amb qüestions que els partits independentistes han de complir, mentre que en termes més generals només han plantejat un debat a dos anys vista sobre la llista cívica.

Per altra banda, han remarcat que la llista cívica no pot acabar desembocant en un nou "quart espai" independentista, sinó que cal lluitar perquè sigui el màxim d'unitària. Això, assenyalen, implica comptar amb la resta d'entitats independentistes i, segons s'han queixat, actualment l'ANC "tendeix a ser un actor en solitari".

El sector crític també ha apuntat que creien que les eleccions al Senat haurien pogut ser "un bon assaig" per a la llista cívica, perquè s'hi voten noms tancats i no llistes electorals. Allà, asseguren, es podria acordar un programa comú entre els independentistes, amb la independència com a element central, i després fer un sistema de primàries per seleccionar els candidats.