Sánchez i Macron enterren el Midcat i anuncien un "corredor d'energia verda" entre Barcelona i Marsella

El MidCat ja és cosa del passat. Pedro Sánchez, president del Govern espanyol, ha anunciat a Brussel·les que després d'un acord amb París i Lisboa, el projecte queda substituït per un "nou corredor d'energia verda" que connectarà la Península Ibèrica amb França i la resta d'Europa. En concret a través d'una canonada marina entre Barcelona i Marsella, que transportaria gas i hidrogen verd. Sánchez, el president francès, Emmanuel Macron, i el primer ministre portuguès, Antonio Costa, en concretaran els detalls en una trobada el proper 8 i 9 de desembre a Alacant sota la cimera d'EuroMed.

Sánchez ho ha celebrat com un bon acord per a la Península, però sobretot per a Europa. En arribar al Consell Europeu, el president espanyol ha assegurat que la nova iniciativa és coherent amb la transició ecològica, amb la solidaritat europea i amb la idea d'interconnectar el bloc energèticament. Des de La Moncloa, que fa mesos que donen la batalla pel MidCat, l'acullen com un èxit al voltant d'una solució "ecologista, nova, solidària i europeista". Les grans incògnites ja són el calendari i el finançament.

La Península Ibèrica havia unit les seves forces a Brussel·les per seduir la França d'Emmanuel Macron sobre el gasoducte pirinenc del MidCat. El president francès ha rebut Pedro Sánchez i António Costa a la delegació francesa poc abans de l'inici de la cimera europea de tardor, en què els 27 estan cridats a dissenyar la bateria de mesures energètiques que plantin de cara al general hivern.

A la declaració conjunta que surt després de la trobada a tres, els líders "abandonen" el projecte del MidCat i s'insten a crear com a "assumpte prioritari" un corredor energètic verd que connectarà Barcelona i Marsella a través del mar. És l'opció "més eficient i directa per connectar la Península Ibèrica amb el Centre d'Europa, diu el document. Les infraestructures hauran de ser adaptades per transportar hidrogen, a més de gas natural a curt termini i de forma limitada i temporal.

Les infraestructures hauran de ser adaptades per transportar hidrogen, a més de gas natural a curt termini i de forma limitada i temporal

París havia noquejat el front ibèric evitant que a la trobada hi participi Alemanya, l'altra gran interessada i defensora d'aquestes canonades. El gasoducte que busca connectar Catalunya amb el sud de França feia anys que estava en mort crònica, però els efectes col·laterals de la guerra a Ucraïna i l'enorme dependència del motor germànic dels hidrocarburs russos el van tornar a posar al centre mediàtic i polític. I el MidCat mor abans de néixer.

El tancament a banda de França l'havia posat al punt de mira. "Correspon a París decidir si vol apostar o no per solidaritat europea", assegurava recentment una font diplomàtica. L'estratègia de La Moncloa passava per demanar suports entre els aliats europeus al·legant que no és Espanya qui ho necessita, sinó altres països del centre europeu. Per això, empeny perquè a més sigui amb finançament amb diners comunitaris.

Rebuig ciutadà

Brussel·les, per la seva banda, evita mullar-se en aquesta cruïlla. Es posa de perfil per no excedir-ne les competències. La seva postura és que dona suport a tota iniciativa que afavoreixi les interconnexions energètiques, especialment les d'una península Ibèrica que opera com una illa aïllada de la resta dels socis comunitaris. La prioritat de l'Executiu comunitari per finançar qualsevol projecte –quan els Estats membres implicats així ho acordin– és que serveixi per transportar hidrogen verd i no enterbolir així la transició ecològica.

La prioritat de l'Executiu comunitari per finançar qualsevol projecte que serveixi per transportar hidrogen verd

L'oposició francesa sobre el MidCat ve de lluny, tot i que també n'hi ha a Catalunya a través de la plataforma Resposta al Midcat. Tradicionalment a França s'havia rebutjat al·legant el seu gran cost econòmic, els seus efectes nocius per al medi ambient o el rebuig de les poblacions frontereres per les quals passaria.

A la superfície també hi ha altres raons. França prefereix continuar venent el gas natural liquat (GNL) directament a Alemanya sense la intermediació, el protagonisme i la contrapartida econòmica per a Espanya. I sent un país altament productor d'energia nuclear, busca vendre l'hidrogen produït amb els seus centrals reduint la competència.

Però enmig de la crisi energètica més complicada dels últims anys a Europa al president que va arribar a l'Elisi amb un dels projectes més ambiciosos per al projecte europeu li és més i més complicat mantenir la negativa. El momentum tampoc no va de cara al seu espai polític, En Marxa. Arriba a aquest punt en què Europa afronta la seva inflació més alta, el seu hivern més incert i vuit mesos de guerra a les portes amb l'eix francoalemany esquerdant-se. El MidCat és un dels elements de fricció, però ja emanen altres com les diferents postures de Berlín i París sobre les mesures energètiques, amb els primers paralitzant el topall al gas importat que invoca el sud.