S'allunya Barcelona de la regulació dels creuers amb el nou govern del PSC?

Des del retorn del turisme de masses a Barcelona després de la pandèmia, els creuers han estat en el punt de mira per la massificació, els problemes de mobilitat i la contaminació que generen. El govern encapçalat per Ada Colau va abanderar la regulació del sector, però tanmateix, no va poder evitar que el 2022 es recuperessin les xifres de creueristes de 2019.

Polèmica per si l'adjudicació de la setena terminal promourà el creixement

L'anunci recent que el Port de Barcelona ha reiniciat el concurs per adjudicar la setena terminal de creuers ha generat polèmica per si això va precisament en la direcció contrària. Augmentarà el trànsit d'aquests vaixells, ara que hi ha hagut un canvi de color polític al consistori?

Es tracta d'una nova terminal?

La construcció d'aquesta terminal no és una novetat. El 2018, l'Ajuntament, encapçalat per la llavors alcaldessa Ada Colau, va firmar un acord amb el Port per regular les terminals de creuers. Estava previst que pasessin a ser 13 però finalment es van limitar a set. La que ara s'ha iniciat és precisament la terminal G, és a dir, la setena. 

Amb l'acord de 2018 es van limitar a set el nombre màxim de terminals

Tot i això, els Comuns s'han mostrat disconformes amb una decisió que al·leguen que augmentarà la massificació. "El 2018 vam fixar un màxim. En cap cas vam dir 'en farem set'. Hem de mirar quantes terminals són realment necessàries", sosté la regidora Janet Sanz a preguntes de Públic.

Actualment Barcelona té cinc terminals en funcionament, i una sisena que s'està construint, cosa que permetrà incrementar la capacitat de 3,3 milions de creueristes a 4 milions. 

Daniel Pardo, membre de l'Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic i de la plataforma Stop Creuers, assenyala que el 2018 "per primer cop es va posar un topall", però era un límit que avalava un creixement, que és el que ara s'està explotant.

A més del límit a set terminals, l'acord de 2018 pactava situar els creuers a les zones del port més allunyades de la ciutat. Això, pels col·lectius, implicava no només intentar amagar la qüestió a la vista dels ciutadans, sinó que a la pràctica permetia guanyar capacitat ja que les més properes s'estaven quedant petites. "El creixement potencial és immens", apunta Pardo.

Per què s'ha iniciat ara el concurs per adjudicar-la?

La polèmica ha nascut arran de l'anunci del Port d'aquest dimecres, quan va informar que reiniciava el concurs públic per escollir l'empresa que construirà i explotarà la setena terminal. El novembre passat ja va començar el procés, però el va haver d'aturar perquè diverses empreses van interposar un recurs perquè consideraven que afavoria una companyia concreta.

Va ser amb aquesta paralització quan l'Ajuntament va proposar anul·lar totalment el concurs i no posar en marxa aquesta nova terminal. Aquest moviment, segons els serveis jurídics municipals, era "viable" i no tenia cap cost per a l'Autoritat Portuària, però ni el Port ni les navilieres el van veure amb bons ulls. El Port és de titularitat de l'Estat i és un organisme autònom cogestionat per l'Estat, la Generalitat i l'Ajuntament.

La futura terminal tindrà una superfície de concessió superior als 54.000 metres quadrats

"Per nosaltres calia no convocar-lo [el concurs]. Barcelona no necessita més creuers, sinó una proposta de regulació i control", assenyala Sanz. La futura terminal tindrà una superfície de concessió superior als 54.000 metres quadrats i una línia de moll de 450 metres, que li permetran acollir creuers de 400 metres d'eslora.

Stop Creuers va valorar aquesta reconsideració de l'Ajuntament, però Pardo apunta que es va donar "en plena precampanya" i sense una revisió del que s'havia fet abans. "El tema dels creuers ha entrat bastant en l'agenda política i electoral", reconeix Pardo.

D'altra banda, Sanz critica que ara el govern municipal de Collboni passi de puntetes sobre la proposta que van fer en l'anterior mandat. "Seguirem batallant perquè aquesta terminal no es desenvolupi", adverteix.

Com avança la taula de la Generalitat i l'Ajuntament per regular el sector?

Durant l'últim mandat, Colau va reclamar establir límits al nombre de creuers a la ciutat en una regulació similar a la que tenen les Illes Balears, amb un màxim de tres al dia. Ajuntament i Generalitat es van reunir en una taula que no ha donat resultats. "Des d'allà van declarar públicament la intenció de reduir el trànsit de creuers però va quedar en no-res, aturada", lamenta Pardo. 

L'activista sosté que ni Govern ni autoritat portuària tenen intenció "de regular o limitar res" i que el Port s'ha despenjat de les reunions amb una proposta pròpia anomenada Taula per la Sostenibilitat dels Creuers. "No existeix i no és possible, aquest concepte de creuer sostenible", critica.

Per la seva banda, Sanz assenyala que és responsabilitat també de la Generalitat avançar en aquesta matèria. El president del Port, actualment Lluís Salvadó, és nomenat pel Govern. "Ha sigut ell qui ha elevat aquest punt [al Consell d'Administració]. Catalunya té la capacitat de plantejar a l'Estat una proposta de regulació d'un màxim de creuers al dia a la ciutat".

L'impost als creuers, en tramitació

L'únic avenç que es constata al respecte és sobre l'aplicació de l'impost als grans vaixells, que afectarà també els creuers. Després de mesos encallat, finalment el president Pere Aragonès va anunciar que el projecte que l'inclou s'aprovarà durant el juliol. Segons informa l'ACN, Aragonès va fixar dins d'aquest curs polític que l'avantprojecte iniciï el seu camí legislatiu, tot i que això deixa en la incertesa l'entrada en vigor d'un tribut anunciat en un principi pel 2023.