Ruta cinematogràfica per Barcelona: deu pel·lícules que han immortalitzat la ciutat

Barcelona pot ser de pel·lícula: carrers, places i especialment monuments i indrets icònics de la ciutat han estat objecte de films tant espanyols com aclamats per la crítica internacional. Hi trobem alguns thrillers i films de por i misteri, però també cintes introspectives, amors romàntics o temes més banals i quotidians.

De grans produccions internacionals a films espanyols que han estat èxits de taquilla, passant per alguna pel·lícula terrorífica que va causar sensació. Destaquem deu pel·lícules que han immortalitzat la ciutat a través del setè art.

'Professione: reporter' ('El reportero') - 1975

És un thriller d'intriga on Jack Nicholson interpreta el personatge d'un periodista desil·lusionat (David Locke) que arranca una aventura investigant els draps bruts polítics internacionals que permeten implementar règims dictatorials en països africans. Es tracta d'una pel·lícula italiana dirigida per Michelangelo Antonioni, protagonitzada també per Maria Schneider.

És tracta d'un dels films més reconeguts que han estat rodades a la ciutat de Barcelona, per bé que recorre molts altres llocs. El director va apostar per mostrar escenaris com el telefèric del port o les Rambles, però especialment per l'arquitectura de Barcelona i indrets emblemàtics de l'obra d'Antoni Gaudí, com la terrassa de la Pedrera, on es troben els dos protagonistes.

'Vicky Cristina Barcelona' - 2008

I no deixem la Pedrera per parlar de Vicky Cristina Barcelona, un film americà de Woody Allen que indubtablement relacionem a la ciutat, començant pel títol. Scarlett Johansson, Javier Barem i Penélope Cruz són els protagonistes d'un film que gaudeix d'un elenc de personatges on també apareixen Rebecca Hall, Patricia Clarkson, Kevin Dunn o Chris Messina.

Hall i Johansson interpreten dues noves nord-americanes que escullen Barcelona per les vacances d'estiu. A la ciutat es troben amb una relació particular amb el personatge de Bardem, que a l'obra fa d'exmarit del personatge de Cruz.

Com dèiem, la Pedrera del passeig de Gràcia té protagonisme en el film, però també el Parc Güell. La Sagrada Família, la Rambla, el parc de la Ciutadella o el Tibidabo són altres indrets emblemàtics que apareixen al film d'Allen.

'Todo sobre mi madre' - 1999

Aquest clàssic del cinema espanyol es va emportar el premi Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa amb escenes rodades a la ciutat de Barcelona. El film de Pedro Almodóvar va ser el primer del cineasta rodat fora de la capital espanyola.

El relat parteix d'una mare soltera que veu com mor el seu fill quan fa disset anys d'una manera relativament absurda. Desesperada, la Manuela es trasllada de Madrid a Barcelona per buscar el pare del seu fill.

En el film són molts els escenaris de Barcelona que hi apareixen com a protagonistes, llocs emblemàtics com el Palau de la Música, el cementiri de Montjuïc o la Sagrada Família. Però també hi veurem l'estàtua de Colón, la Casa del Gremi de Velers, l'edifici modernista Casas Ramos o el carrer de les Caputxes.

'El perfum: història d'un assassí' - 2006

L'adaptació cinematogràfica del novel·lista alemany Patrick Süskind també va utilitzar Barcelona com a escenari. Ben Whishaw, Alan Rickman, Rachel Hurd-Wood, Dustin Hoffman i Sara Forestier son part del repartiment.

El film alemany dirigit per Tom Tykwer versa sobre un jove que fou abandonat per la seva mare a la França del segle XVIII. Va créixer en un ambient hostil, i destacava pel seu afinat olfacte, el que el va portar a treballar en una perfumeria. La seva obsessió era atrapar altres olors, fins i tot el d'algunes dones.

Tot i estar ambientada a París, empra escenaris de la ciutat per recrear la França de l'època. Hi veiem especialment el barri Gòtic i els seus carrerons, amb una de les escenes més recordades a la plaça Reial. Però també hi podrem veure la Catedral de Barcelona, el Laberint d'Horta, la plaça de la Mercè, la plaça de Sant Felip Neri o el museu arquitectònic del Poble Espanyol.

[·REC] - 2007

El film del cineasta català Jaume Balagueró va causar autèntica sensació amb la seva irrupció a les sales de cinema. Manuela Velasco interpreta a una periodista que espera cobrir un incendi acompanyada dels bombers. Finalment, cobreix el rescat d'una senyora gran que ha quedat tancada a casa. Però la història es converteix en un malson.

Precisament el film fa servir un indret molt concret de Barcelona: el número 34 de la Rambla de Catalunya va ser l'escollit per desenvolupar-hi bona part de la història. Es tracta de Cara Argelich, un edifici que a mitjans del segle XIX havia acollit una empresa tèxtil. Es tracta d'un espai dedicat avui dia al rodatge de films i altres productes audiovisuals.

'Minetras duermes' - 2011

Seguim amb Balagueró i amb edificis misteriosos per parlar de Mientras duermes, un dels primers grans films protagonitzat per Luis Tosar. Hi interpreta un porter d'un edifici d'apartaments a qui li encanta la seva feina. I li agrada per poder veure i viure la vida dels inquilins. I també li agrada fer el mal, està obsessionat.

L'acció se centra a L'Eixample de Barcelona, a l'edifici modernista de la casa Segarra, al carrer Provença. Novament, ens trobem amb una pel·lícula on la casa és absolutament protagonista, un indret senyorial on succeeixen bona part dels moments del film.

'Los últimos dias' - 2013

Dirigida per Àlex Pastor i David Pastor, i amb Quim Gutiérrez, José Coronado, Marta Etura i Leticia Dolera com a protagonistes, la historia narra com una malaltia desconeguda s'escampa mundialment. La gent surt al carrer per intentar sobreviure, mentre el protagonista (Gutiérrez) intenta trobar la seva xicota desapareguda.

Aquí hi veiem una Barcelona canviada, amb una ciutat apocalíptica que ens recorda a l'escenari pandèmic del coronavirus (per bé que farà deu anys). En aquesta Barcelona particular hi reconeixerem llocs com l'Arc de Triomf o la Via Laietana, això com el passeig Lluís Companys, el carrer Balmes o la torre Glòries, entre altres.

'Tres metros sobre el cielo' - 2010

Les dades de taquilla l'acrediten com una de les pel·lícules espanyoles més aclamades dels darrers temps, que també va causar sensació en bona part del públic. Fernando González Molina va dirigir aquest film que parteix de la novel·la de Federico Moccia, que confronta els dos mons dels protagonistes, Mario Casas i María Valverde, un jove gamberro i impulsiu, i una jove protegida de la classe alta. L'amor impossible de tota la vida.

El director va apostar per Barcelona en comptes de Roma, on passa l'obra original. El Port de la ciutat acollir la coneguda carrera de motos que veiem en aquest film, mentre la discoteca Razzmatazz també juga un paper clau en la cinta. El parc de la Ciutadella o el pont de Vallcarca són alguns dels altres indrets de la ciutat de Barcelona pels quals transita l'exitós film.

'Tengo ganas de ti' - 2012

Buscant repetir l'èxit de Tres metors sobre el cielo, aquesta Tengo ganas de ti va seguir el mateix model, agafant la novel·la homònima de Moccia. Aquest cop afegim Clara Lago al trio de protagonistes d'un altre film amorós. El seu personatge és el nou amor de Casas en aquesta sequera, però el protagonista no pot oblidar la seva antiga parella. Sembla el moment perfecte per oblidar-la, però s'acabarà retrobant amb el personatge de María Valverde.

El film repeteix alguns dels escenaris de la ciutat de Barcelona que ja veiem en el predecessor. Especial importància, però, l'escenari que hi formen els búnquers del Carmel que, si bé ja eren populars, van ser més concorreguts que mai amb l'arribada d'aquesta pel·lícula a les sales.

'No matarás' - 2020

I acabem am bun altre film espanyol amb Casas de protagonista, acompanyat de Milena Smit. No matarás, dirigida per David Victori, narra la història d'un jove que s'ha dedicat a cuidar el seu pare malalt, però canvia de vida un cop es mor. Però topa amb una jove que l'atreu i li capgira els plans en una sola nit, fins al punt d'arribar a extrems inimaginables.

Lluny de la Barcelona turística i atractiva per a la majoria de mortals, a la cinta es descobreix una ciutat menys acollidora en molts moments. Rodada entorn una nau del Poble Nou i amb ànima industrial, també utilitza la nit i la ciutat durant els moments més foscos del dia.