'Rider' sense papers: morir treballant sense ser treballador

Ja fa temps que la precarietat va aprendre a anar amb bicicleta amb una enorme motxilla fosforita al l'esquena. Els esclaus del segle XXI no tenen cadenes, sinó un suport per col·locar el mòbil al manillar i una bateria externa. No hi ha caps, no hi ha negrers, només una interfície àgil i intuïtiva que llança engrunes a treballadors sense drets i la ficció d'un servei barat als consumidors. No hi ha fuets en l'era de les App, aquí el que castiga és un algoritme. No hi ha plantacions de sucre, el camp en tota la ciutat. En el nou món tot té un altre nom, gairebé sempre un anglicisme. Per això ja no hi ha repartidors, ara els anomenem riders.

Quan Pujan Koirala va arribar a Espanya fa mig any es va adonar que no era ningú. No tenia papers. Aquest nepalès de 22 o 23 anys (no està clara ni la seva edat) va ser atropellat per un camió de les escombraries a Barcelona mentre lliurava una comanda. Segons un repartidor pakistanès proper al seu entorn -al qual anomenarem Rahim, ja que prefereix mantenir l'anonimat- el mort portava poc més d'una setmana repartint per Glovo i era l'única ocupació a la que podia accedir sense permís de treball. La clandestinitat empeny cap a la il·legalitat, cap a un treball del mateix tipus que el camió que va atropellar al repartidor.

Les protestes després de la seva mort s'han succeït en diverses ciutats d'Espanya, ja que Pujan no podia ser autònom, no podia registrar-se a la plataforma i mai va constar com a treballador vinculat a l'empresa, tal com va explicar l'endemà la pròpia companyia, després que desenes de riders cremessin les seves motxilles a manera de protesta contra la precarietat de la seva ocupació, també la de Pujan. Els repartidors de Glovo exigeixen de nou els seus drets i recorden que aquest tràgic episodi ja s'havia escrit fa diversos anys, quan les plataformes multinacionals de repartiment van aterrar a la desregulada Espanya. Glovo, Deliveroo, Ubereats, Stuart i les que estan per arribar, perquè el negoci és enorme, tant com la ciutat. Les comandes de menjar a domicili a través d'Internet a Espanya van generar el 2018 una despesa de 600 milions d'euros i es preveu que creixi un 50% l'any que ve, segons un estudi de la consultora NPD.

"La mort de Pujan no és casualitat, sabíem que l'escenari era propi per a una situació tan lamentable i el portem denunciant públicament fa molt temps", ha assegurat la plataforma Riders X Derechos, que va néixer el 2017 per explicar-li al país que aquestes empreses es lucren no només a costa del pedaleig d'uns exhausts repartidors, sinó també de la seva butxaca, ja que tots són autònoms i paguen la seva Seguretat Social, el seu IVA cada tres mesos i el seu IRPF. Són, en opinió d'aquesta plataforma i dels sindicats, "falsos autònoms", ja que a la pràctica només treballen per a aquesta empresa i, segons ells, hi ha una relació laboral clara que hauria de obligar-los a ser contractats com a treballadors per compte aliè. La Inspecció de Treball ja ha posat el focus en aquest nou mercat laboral, i empreses com Deliveroo estan pendents del judici d'aquest divendres, en què 500 repartidors podrien passar a ser empleats.

"Tots els riders hem fet temeritats per complir amb els temps i poder arribar a final de mes"

Ho sap bé Oriol Alfambra, membre del col·lectiu de repartidors de Deliveroo que va posar en marxa Riders X Derechos. Aquella rebel·lió de repartidors li va costar l'acomiadament. O millor dit, el cessament de la seva col·laboració amb l'empresa. Ell i uns quants més dels purgats per la plataforma van decidir posar en marxa la seva pròpia cooperativa de repartiment, amb contractes legals i condicions i salaris decents. Es diu Mensakas i "no va malament. Avancem a poc a poc. Ja som 30 repartidors", afirma. "Glovo i Deliveroo es diferencien molt poc, només en alguns matisos. El problema és el mateix. No es reconeix una relació laboral evident, no hi ha prevenció de riscos laborals ni formació per als treballadors ni reben el material necessari ", descriu a Públic. Algú ha vist algun rider amb un casc a joc amb la motxilla?

"A més es treballa amb una enorme pressió per complir amb els temps de lliurament que se'ns exigeix", critica l'exrepartidor. Qui ho exigeix? Aquest és un altre dels detalls d'aquest nou món al revés en què qui s'explota és el propi treballador. "Glovo dóna les ordres a través de l'aplicació. Pots complir-les o no", aclareix Alfambra. Tu tries, que per això ets autònom. "Però si no compleixes amb la mètrica de l'aplicació, et penalitza, caus en el rànquing de repartidors i no se t'assignen hores de treball", explica.

En aquest rànquing també influeix notablement un altre factor, la valoració de qui fa la comanda, a qui li costa molt poc -a penes un moviment de pulgar- posar una baixa puntuació per uns minuts de retard en l'hora de lliurament estimada que ha calculat una màquina inventada per l'empresa. "S'afegeix un factor de risc. Tots els riders hem fet temeritats per complir amb els temps, no baixar en el rànquing i poder arribar a final de mes", resumeix. Segons aquest extreballador, "amb la mort de Pujan només estem veient la punta de l'iceberg ara. Accidents de repartidors n'hi ha molts, gairebé tots els dies, però aquest ha estat el primer a Espanya en què hi ha hagut un mort".

Però sota del que apareix a la superfície s'amaga un altre gran problema que ja s'ha denunciat tant pels treballadors com per diferents mitjans de comunicació sense que l'empresa hagi pres cartes en l'assumpte: aquest tipus de plataformes teixeixen un teló perfecte després del que s'oculta l'ocupació clandestins de migrants irregulars, una nova forma d'estendre la manta amb bosses falses de Prada a la Gran Via de Madrid, només que en aquest cas no hi ha policies que els persegueixin. Igual que Koraima, molts riders treballen amb el compte d'un altre repartidor registrat. És impossible saber-ne les xifres, tot i que UGT els s'estima en diversos milers.

Subarrendar comptes de Glovo

"Hi ha repartidors amb compte que prefereixen subarrendarla a algú que no pugui tenir-la i vulgui treballar", explica un repartidor de Bilbao que prefereix no revelar el seu nom. Segons ell, és tan senzill com accedir a l'aplicació amb la mateixa clau, "Glovo no s'assabenta de qui està repartint", afegeix. No és difícil trobar a qui les demanen en anuncis classificats en pàgines d'internet, tot i que també funciona el boca a boca. "És molt habitual. Jo aquí conec uns quants que les lloguen. La majoria dels que treballen així és perquè no tenen altra alternativa, són gairebé tots estrangers que no tenen papers, encara que també hi ha espanyols que tenen ja una feina mal pagada i prefereixen fer unes hores extres en negre. Paguen una quota fixa al mes a l'amo real del compte o un percentatge dels guanys de les seves repartiments. Sol ser entre el 20% i el 30%", explica. Però també es fa de forma solidària o per una relació simbiòtica en la qual el mateix compte mai deixa de repartir i manté alta la puntuació en el rànquing del repartiment de treball.

"Paguen una quota fixa al mes a l'amo real del compte o un percentatge dels guanys"

"La majoria són d'origen veneçolà. N'hi ha molts que estan arribant a Espanya i busquen gent que els presti un compte per poder treballar en alguna cosa", sosté Rahim, el repartidor pakistanès que donava alguns detalls del mort. Ell sí que té permís de treball i porta més d'un any i mig com a repartidor de Glovo. "És una merda, has de treballar molt per guanyar més de mil euros. Sempre molt ràpid. Jo treballo set hores cada dia, tots els dies, i puc arribar als 1.400 euros al mes, però cal restar molts diners després ", relata.

Glovo mira cap a un altre costat, denuncien els sindicats

"Glovo sap que això es produeix, però no li importa. Ho consenteix perquè li va bé, perquè els paquets arriben igual. Es lucren amb situacions d'extrema vulnerabilitat de gent que no té permís de treball, de gent que s'agafa a un clau cremant per guanyar tres o quatre euros per enviament ", lamenta Alfambra. El mateix opinen des de la UGT, que aquest divendres ha denunciat a la plataforma davant la Fiscalia per vulnerar els drets dels treballadors recollits en el codi penal. Segons la denúncia, "Glovo oculta que a través de la seva aplicació informàtica coneix en tot moment des de quin telèfon es realitza l'acceptació de l'ordre de repartiment, que no era coincident amb el corresponent a la persona que inicialment tenia assignada la referida compte de repartiment ", diu en referència al tràgic accident.

La companyia va explicar en un comunicat que el mort no estava registrat, pel que devia estar treballant amb el compte d'una altra persona. "A més de ser una pràctica il·legal, dificulta que es pugui lliurar el material didàctic en seguretat viària ofert normalment als riders, així com que no es puguin beneficiar de l'assegurança contractada per Glovo", afegia la companyia, que després de les protestes es va comprometre a assumir "totes les despeses equivalents als que hagués cobert l'assegurança privada dels repartidors". En la mateixa nota, la plataforma al·legava que "per poder evitar que aquesta situació irregular pugui succeir", havia posat "a disposició dels usuaris i establiments de la plataforma mecanismes per denunciar aquests casos, després de la qual cosa es procedeix a una immediata i permanent cancel·lació del compte en qüestió ". No sembla suficient per als riders ni per als sindicats, que consideren que en el món de les adreces IP, les rutes d'accés i la tecnologia 4.0 "no ha de ser molt difícil esbrinar si el que està treballant és el treballador adequat".

Un accident laboral que no serà a les estadístiques

També titllen de desafortunat el primer comunicat de la companyia, que parlava d'un "accident de trànsit". Efectivament, "aquesta mort no va compatarà en les estadístiques de sinistralitat laboral perquè ni tan sols estava donat d'alta com a autònom ni era part de l'empresa", apunta Gonzalo Fuentes, responsable Turisme i Hostaleria de CCOO. Segons aquest sindicalista, "la precarietat en aquest sector es pot reduir des de ja" si les plataformes s'atenen a la llei.

"És la perversió més absoluta del model d'explotació que suposa el fals autònom. Morir treballant sense ser treballador"

Fuentes recorda que, el passat 29 de març, el Butlletí Oficial de l'Estat publicava l'ampliació de l'Acord Laboral Estatal d'Hostaleria (ALEH), que preveu la introducció en l'àmbit funcional de l'ALEH dels repartidors i repartidores de menjar a domicili, "a peu o en qualsevol tipus de vehicle que no necessiti autorització administrativa establerta per la normativa de transport, com a prestació de servei propi de l'establiment o per encàrrec d'una altra empresa, incloses les plataformes digitals oa través de les mateixes ".

És a dir, que aquests repartidors haurien d'estar subjectes al conveni col·lectiu de l'hostaleria, cosa que no encaixa precisament bé amb ser autònom. La teoria sindical defensa que aquestes empreses han de "tenir en compte factors de seguretat viària, paralització d'activitat per condicions climatològiques adverses, manteniment de vehicles, cascs i que la roba de treball (caçadores, guants, pantalons, calçat) siguin considerats Equip de Protecció individual (EPI)". A Rahim només li van donar una bateria, un suport per portar el mòbil a la bicicleta i la motxilla corporativa." Has de pagar 65 euros. i després pagues dos euros al mes per l'assegurança, per si et passa alguna cosa treballant. de formació hi ha algunes hores en què t'expliquen com funciona l'aplicació, però res més ", sosté.

Només després de la mort de Pujan, la plataforma s'ha mostrat disposada a seure a conversar amb alguns sindicats, confirmen des Riders X Derechos, que denuncia que "amb aquesta mort, estem davant de la perversió més absoluta del model d'explotació que suposa el fals autònom. Morir treballant sense ser treballador".