La revista IDEES analitza el rol de la Xina en un món en crisi

A finals de la dècada dels setanta del segle passat, la Xina era un país devastat per la revolució cultural i molt poc industrialitzat. La seva aportació al PIB mundial era inferior al 2%. L’any 1979 es va iniciar el procés de reformes que va permetre desplegar les polítiques d’obertura i liberalització de la seva economia, a la vegada que es consolidava el poder del Partit Comunista xinès. Quatre dècades més tard, la Xina s’aproxima a gairebé el 20% del PIB global a un ritme de creixement de prop del 10% de mitjana anual: el creixement continuat més ràpid de la història en l’economia d’un país, segons el Banc Mundial.

Fruit d'aquesta transformació, i amb l’efecte accelerador de la pandèmia, en els darrers anys la Xina s’ha convertit en una potència que busca sense complexos un nou estatus global que es correspongui amb el seu pes econòmic. Un poder econòmic i geopolític que la situen al capdavant en la competició pel lideratge global, que en les últimes dècades s’ha anat traslladant de l’Atlàntic al Pacífic. El context internacional, a més, es troba en un moment de canvis: l’ordre internacional liberal està en crisi, els estats han perdut poder respecte a altres actors del sistema internacional i la democràcia s’ha afeblit com a referent de legitimació.

Amb l’objectiu d’analitzar en profunditat la realitat xinesa des de diferents angles i aprofundir en quin serà el rol de la Xina en els temes clau de l’agenda global, la revista IDEES, la publicació que edita el Centre d’Estudis de Temes Contemporanis, ha impulsat un monogràfic amb una desena de reflexions, que s’anirà ampliant al llarg de les properes setmanes i mesos. El dossier, amb el títol "La Xina davant d’un món en crisi", ha estat elaborat conjuntament amb l’Institut Barcelona d'Estudis Internacionals (IBEI) i compta amb la participació de diverses persones expertes, entre les quals l’excorresponsal a Pequín, Rowan Callick, la catedràtica de Relacions Internacionals de la Universitat Pompeu Fabra, Caterina Garcia, l’investigador de l’Institut UE-Àsia de l’ESSCA School of Management, Anastas Vangeli, la professora de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals a la Universitat del País Basc, Leire Moure, o el professor de l’Institut d’Estudis Europeus de l’Acadèmia Xinesa de Ciències Socials, Chao Zhang.

La coordinació del monogràfic ha anat a càrrec de Pablo Pareja, professor Serra Húnter de Relacions Internacionals a la Universitat Pompeu Fabra i coordinador acadèmic del Màster Erasmus Mundus en Polítiques Públiques a l’IBEI, Jacint Jordana, Catedràtic de Ciència Política i de l’Administració a la Universitat Pompeu Fabra i director de l’IBEI, i Pere Almeda, director del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis i de la Revista IDEES.

La Xina: clau per entendre el món actual

"La capacitat d’entendre el món d’avui passa inevitablement per interpretar i preveure el que succeirà a la Xina, no només des de l’àmbit de les relacions internacionals, sinó en totes les dimensions d’anàlisi", afirma Pere Almeda. "Entendre allò que passa a la Xina i quin impacte tindrà el seu poder en l’àmbit global és, per tant, un tema clau també per a Catalunya. La hipòtesi de fons que recorre alguns dels continguts d’aquesta publicació és que la Xina, com a nova superpotència, podria estar en vies de consolidar una nova dinàmica internacional a la mida del seu poder hegemònic. Una idea que difereix d’altres lectures, que plantejarien el lideratge xinès en el marc d’un món multipolar on prevaldria la cooperació entre diferents centres de poder", detalla.

En aquest sentit, el monogràfic, disponible en català, castellà i anglès, està dividit en diferents seccions, que inclouen articles que analitzen la Xina actual des de dins, el rol de Xi Jinping, la paradoxa de la transició energètica xinesa, les relacions amb el Sud Global o les noves rutes comercials. Segons Pablo Pareja, coordinador de la iniciativa, "la Xina no té cap aspiració per convertir-se en una superpotència legitimadora. No vol projectar un model; el que ofereix a la resta del món és una no-agenda. És una superpotència que prefereix les relacions estat-estat".

Cicle d’activitats

El monogràfic també inclou un cicle de diàlegs i conferències que tindran lloc en els propers mesos. La primera de les sessions reunirà durant el mes de juny diversos joves investigadors xinesos i europeus que hagin viscut i estudiat a la Xina durant els últims 10 anys, amb l’objectiu de reflexionar sobre les seves percepcions de la Xina contemporània i abordar les transformacions en el sistema polític, els canvis en el model universitari o el paper de la dona a la societat xinesa. A la tardor, s’organitzarà també una jornada amb persones expertes de diferents think tanks europeus, que analitzaran les claus, oportunitats i desafiaments de la creixent presència de la Xina a Europa.

Finalment, també hi haurà una sessió al voltant del paper de la Xina davant la crisi de l’ordre internacional liberal, que comptarà amb la presència de diverses autores i autors del monogràfic.