La revista 'Descobrir' fa una crònica distòpica de com desapareixerà el delta de l'Ebre si no s'actua

La revista Descobrir Catalunya ha presentat aquest dijous un dossier monogràfic sobre el futur del delta de l'Ebre. Per primera vegada, escriu una crònica futurista sobre quina pot ser la situació de l'espai natural l'any 2075, si no s'hi actua. El número especial s'ha presentat a la finca Bombita de Deltebre (Baix Ebre), amb la presència de periodistes i escriptores del territori.

Aquest exercici de "distopia" s'ha basat en les dades científiques que fa temps que alerten que el Delta desapareixerà per la regressió i la subsidència que pateix, agreujades pel canvi climàtic. Amb il·lustracions demolidores i relats sobre la possible catàstrofe, la publicació vol "sacsejar consciències" i provocar "la reacció i el compromís de la ciutadania" amb el Delta.

 El dossier té una primera part sobre la història i totes les propostes que s'hi pot trobar aquest 2025, quan encara és un Delta Viu.

L’esdeveniment ha comptat amb la participació de diversos representants institucionals, periodistes i veus del territori. María Riesco, representant dels Serveis Provincials de Costes de Tarragona del Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, ha donat la benvinguda a l'acte i a la Finca Bombita on fa 40 anys, ha recordat, es va crear el Parc Natural del Delta de l'Ebre. Per la seva banda, Daniel Forcadell, president de la Junta Rectora del Parc Natural del Delta de l’Ebre, ha remarcat que "la sang del Delta és l'aigua dolça i, per això, cal impulsar accions per aconseguir que la façana litoral es protegeixi de manera natural".

Durant la presentació, les periodistes Sílvia Berbís i Leonor Bertomeu, l’escriptora ebrenca Maria Climent i l’editor de la revista Descobrir, Joan Morales, han conversat sobre el procés d’elaboració d’aquest número doble, fruit de més de dos anys d’investigació periodística sobre el terreny. El dossier recull desenes de testimonis imprescindibles (arrossaires, científics, activistes, tècnics, veïns, gestors) per construir una radiografia tan completa com plural del Delta d’avui. Un dels volums explica l’origen, la riquesa i les possibilitats del Delta actual; l’altre ens trasllada a l’any 2075 per mostrar, des de la prospectiva, com podria ser el Delta si no s’hi actua amb urgència. 

“Els articles de la revista dedicada al Delta del 2075 expliquen com podria acabar el territori si ens quedéssim de braços plegats. És un exercici necessari per visibilitzar que hi hem de fer alguna cosa”, ha afirmat Morales. I ha remarcat: “El Delta és el territori de Catalunya que pateix primer els efectes més severs del canvi climàtic, i és imprescindible que tots plegats ens comprometem amb el seu futur”.