La reunió entre Illa i Puigdemont, primer pas pel desglaç entre socialistes i Junts de cara als pressupostos generals

La inesperada reunió anunciada per la presidència de la Generalitat entre Salvador Illa i Carles Puigdemont per aquest dimarts és, sens dubte, la notícia d'impacte de la política catalana, i per decantació també de l'espanyola, en l'inici del nou curs polític que tot justa acaba de començar. El president de la Generalitat i el seu antecessor -i president de Junts- mantindran la primera trobada des que el dirigent dels socialistes catalans ocupa el càrrec amb la investidura d'ara fa un any. Una trobada que suposarà l'inici de la normalització de les relacions entre els màxims responsables dels dos principals partits de Catalunya, però que també tindrà sobre la taula el futur de la legislatura a l'estat, amb els pressupostos generals com a principal dic de contenció per a la supervivència del Govern del PSOE i Sumar.

Ni des de la presidència de la Generalitat, ni des de Junts, s'ha volgut concretar els temes que aquest dimarts tocaran Salvador Illa i Carles Puigdemont en la reunió de Brussel·les. Però des de Junts tenen molt clar que "el que plantejarà Illa segur que ho fa com a emissari de Pedro Sánchez", afirma un membre de la direcció.  En canvi, Illa ha volgut deixar molt clar que "la decisió de fer aquesta reunió l'he presa jo", en l'entrevista institucional d'inici del curs polític. I fonts tant del PSC com de Junts emmarquen la reunió en "la normalització de les relacions entre el president i l'expresident i de les dues principals forces polítiques de Catalunya". Tot i que des de Junts no han faltat els retrets: "Illa va tard i malament", asseguren. Però aquestes mateixes fonts admeten que, molt probablement, en la trobada sobrevolarà l'exploració de cap a on han d'anar la legislatura catalana, i sobretot l'espanyola. I fins on Junts està disposada a tibar la corda perquè no es trenqui i la situació de crispació política no acabi desembocant en unes eleccions generals avançades a l'Estat.

Un pas per a l'aprovació dels pressupostos generals

Fonts de la Moncloa neguen que la reunió tingui a veure amb cap negociació pressupostària, però admeten que la trobada entre Illa i Puigdemont “contribueix” a què les negociacions de l’Executiu de Pedro Sánchez amb Junts siguin una mica més fluïdes, després de mesos de màxima tensió que han estat a punt de provocar la ruptura total. Fonts de Junts recorden les paraules de Carles Puigdemont: "potser a la tardor passaran coses que no han passat fins ara". Des de Moncloa asseguren, però, que en cap cas la negociació dels pressupostos generals és l’objectiu d’Illa perquè “són coses diferents”, però insisteixen que “tot ajuda” i és “un pas” perquè fomenta la “normalització” de les relacions polítiques. Des de Moncloa mostren la seva "confiança en l'estratègia de Salvador Illa".

En qualsevol cas, el que sí que ha pogut confirmar Públic és que la petició de la trobada va ser realitzada per la presidència de la Generalitat a Junts. I que la comunicació es va fer a mitjans d'agost coincidint amb la tornada de Salvador Illa a Catalunya de les seves vacances a Lanzarote, on per segon any va coincidir amb el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez. Fonts de Junts admeten aquesta successió dels fets i apunten a què la idea de la reunió Illa-Puigdemont es podria haver orquestrat a Lanzarote en les converses mantingudes entre el president català i l'espanyol. Per la seva part, Illa no ha volgut clarificar aquesta qüestió i s'ha limitat a dir que "d'això n'he parlat amb qui calia parlar-ho, però jo no desvetllo les meves converses privades i en qualsevol cas l'ha decisió ha estat meva".

Junts assegura que "anem a escoltar"

Respecte al contingut de la reunió es preveuen dos plànols: el relatiu a la governabilitat de Catalunya i de l'Estat, i l'esfera institucional en allò que suposa reconstruir la relació de Salvador Illa amb Carles Puigdemont, tant com a expresident de la Generalitat com en qualitat de president de Junts. Respecte al primer apartat, des de Junts s'assegura que "nosaltres anem a escoltar", afirmen des de la direcció del partit. Però també es mostren escèptics, i contundents a la vegada, respecte a hipotètics plantejaments que pugui portar el dirigent socialista a la cartera.

"Cap foto facilitarà cap negociació que Junts pugui tenir amb el Govern espanyol, només el compliment dels Acords de Brussel·les i la resta de pactes subscrits pot obrir la via d'una negociació en què Junts votarà sempre a favor d'allò que considerem beneficiós per Catalunya i en contra d'allò que en sigui perjudicial", afirmen taxativament des de Junts. Una afirmació que és un avís per a navegants socialistes de cara a una possible segona trobada amb Carles Puigdemont, després de la d'aquest dimarts amb Illa, aquest cop amb el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez. Tot i que des de Moncloa s'evita especular amb si es produirà aquesta cita. Temes com la delegació de competències en immigració a la Generalitat o l'oficialitat del català a Europa s'apunten com "imprescindibles i irrenunciables", segons les fonts de Junts.

Greuge pel retard: "tard i malament"

En l'apartat més institucional, les fonts de Junts consultades auguren que Carles Puigdemont mantindrà "la cortesia institucional", però no evitarà els retrets per la tardança en realitzar la trobada entre l'actual president de la Generalitat i l'expresident. "El respecte institucional ens obliga a fer la reunió però arriba molt tard i malament", apunta el secretari general de Junts, Jordi Turull. En aquest sentit, el partit de Puigdemont ha exigit reiteradament als socialistes que "apliquin l'amnistia política, ja que els jutges la boicotegen a la pràctica".

També des de la direcció de Junts es critica a Illa que "perdés l'oportunitat" de fer-ho en el marc de la ronda de trobades que va fer amb els expresidents Jordi Pujol, José Montilla, Artur Mas, Quim Torra i Pere Aragonès a l'inici de la legislatura. Tot retraient que no hagi aprofitat els dos viatges anteriors a Brussel·les per a trobar-s'hi, mentre ara s'aprofita un viatge per visitar l'exposició sobre el mil·lenari del Monestir de Montserrat que s'ha instal·lat a la seu del Parlament Europeu a Brussel·les. Sobre aquesta tardança, Illa assegura que "vaig dir que m'hi reuniria quan toqués i crec que ara toca per donar un missatge: en democràcia el diàleg és el primer motor, el d'arrencada del cotxe".

La reunió d'aquest dimarts a la seu de la delegació del Govern davant la Unió Europea estarà marcada per una relació entre Salvador Illa i Carles Puigdemont que és dolenta i poc fluïda, més enllà d'alguna conversa telefònica, segon fonts de l'entorn dels dos dirigents. Des del PSC admeten que la situació de Puigdemont ha estat un "impediment" per normalitzar la relació entre ambdós. I que esperaven que l'amnistia obriria la via per poder fer-ho, amb l'expresident ja a Catalunya, però que el rebuig dels jutges ho han fet impossible, tot situant la recent sentència del Tribunal Constitucional favorable a la llei d'amnistia com un punt d'inflexió per realitzar aquesta reunió.

Greuge pel retard: "tard i malament"

La viceprimera secretària del PSC i portaveu del partit, Lluïsa Moret, emmarca la reunió entre Illa i Puigdemont dins de la "normalitat institucional". "Té a veure amb posar en valor el diàleg i generar espais de diàleg i col·laboració institucional amb tots aquells actors polítics referents a Catalunya", assegura. Moret també es mostra contrariada dels retrets de Junts després que el partit de Puigdemont ha manifestat "una demanda explícita a favor d'aquesta reunió" en diverses ocasions. Per a la número dos del PSC, "els que l'han demanada de forma recurrent [la reunió Illa-Puigdemont] ho haurien de celebrar". "Hi ha posicionaments que mai en tenen prou", ha reblat Moret.

Des de Junts retreuen a Salvador Illa haver-se alineat en la defensa de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a la Generalitat, i la persecució de l'independentisme, "juntament amb Ciutadans, PP i Vox". I admeten que la fredor que, segons els dirigents de Junts, ha mantingut Illa respecte a la situació de Puigdemont, no ha ajudat a tendir ponts. Per la seva parts, diputats socialistes del Parlament també admeten que l'acte celebrat per Carles Puigdemont a les portes del Parlament el 8 d'agost del 2024, ara fa un any, i la posterior fugida, es va interpretar com un intent de boicot a la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat, i no va ajudar a la normalització de relacions.

Turull carrega contra Illa a les portes de la reunió

El secretari general de Junts, Jordi Turull, és contundent i escèptic sobre els avenços que es puguin fer respecte a temes com els pressupostos o l'estabilitat de la legislatura: "Illa s'havia manifestat absolutament en contra de la llei d’amnistia i ara en sembla el gran abanderat. Fa allò que Pedro Sánchez li diu que ha de fer, és un obedient sense criteri propi", en declaracions a RAC1. En aquest sentit, fonts de la direcció de Junts recorden que "no som partidaris que la política catalana se supediti a l'espanyola i és el que fa Salvador Illa". "Els pressupostos generals o qualsevol altra cosa relacionada amb el Govern espanyol les negociem amb el Govern espanyol i amb qui pertoca". "Amb Salvador Illa ens toca negociar allò que fa referència a la Generalitat, però, per exemple, de pressupostos de la Generalitat no sembla que vulgui ni parlar amb Junts", afirmen.

En definitiva, aquest dimarts es produirà una de les fotos més esperades de la política catalana, i per derivada de l'espanyola, la de l'actual president de la Generalitat, Salvador Illa, i la del seu antecessor encara perseguit per la justícia espanyola, malgrat l'amnistia, Carles Puigdemont. Tot i que des de Junts rebaixen la transcendència de la trobada i rebutgen la utilització de la paraula "cimera" entre presidents. De moment, cap dels dos dirigents preveu fer declaracions després de la trobada, un símptoma més de la dificultat de les relacions. Però aquest serà un primer pas imprescindible per greixar unes relacions entre socialistes i Junts que marcaran, en bona part, el futur del que queda de legislatura, i si l'Estat espanyol s'aboca o no a unes eleccions avançades en plena crispació política.