El restaurant més antic de Catalunya celebra 500 anys servint cuina tradicional de forma ininterrompuda

El restaurant més antic de Catalunya compleix 500 anys de servei ininterromput i aquest dijous ho ha celebrat amb activitats com una visita teatralitzada i una xerrada sobre la història. "Hi ha una mica de nerviosisme i també moltes ganes", ha explicat la propietària de l'Hostal de Pinós (Solsonès), Mònica Segués. "Seguim fent cuina tradicional catalana perquè funciona", ha destacat la responsable de l'establiment.

Considerada la fonda més antiga de Catalunya, funciona de forma ininterrompuda des de l'any 1524. Durant cinc segles, s'hi han servit àpats. "Era un alberg senzill i modest que complia la funció de resguardar-se i menjar sopa calenta i una mica de carn", explica la historiadora Laura de Castellet, que hi ha fet la xerrada. Els anys 70 va deixar de fer d'hostal, però ha mantingut l'activitat de restaurant.

"Quan vam agafar el negoci fa 22 anys no hi pensàvem, que faria 500 anys, i ara fa molta il·lusió, de poder-ho viure", ha explicat la propietària. Allà on antigament hi havia llits de palla, ara hi ha taules i cadires on se serveixen menjars cada dia excepte el dimarts, que és el dia de descans setmanal. Situat al bell mig de Catalunya, té una clientela "molt fidel" si bé en temporades com ara a l'agost també els arriben visitants de llocs més llunyans. I és que l'hostal té un altre encant, el seu lloc privilegiat. Està situat dalt d'un turó a 900 m per sobre del nivell del mar, i al costat del Centre Geogràfic de Catalunya.

Segués explica que també hi ha un gruix important de motoristes, ciclistes i persones que fan senderisme a la zona. A tots ells els serveixen, sobretot, esmorzars. El negoci està a ple rendiment. "Funciona més que mai i crec que s'hauria de valorar més, tenir un restaurant de 500 anys i poder agafar producte d'aquí, millor impossible", afirma. Tot i això, la principal dificultat és trobar personal per treballar, una tendència generalitzada, però que, en el cas de Pinós, és encara més accentuada.

500 anys d'història

Són pocs els elements originals, per bé que en queden restes com ara les parets, explica la historiadora Laura de Castellet. Destaca la inscripció a l'entrada on es llegeix que "a l'hostal, sense diners, no donen res" i elements més nous del segle XIX com ara la llinda on diu cuina i elements com el foc a terra. "La manera de cuinar no ha canviat gaire des d'aquella època, quan es feien sobretot carns a l'ast, paelles amb mànec llarg, morter i picadeta", afegeix la historiadora.

Els orígens es remunten el 1524 quan va obrir portes com a font de recursos per construir-hi un santuari. Era un emplaçament clau perquè hi passava un camí ramader per on es feia la transhumància i un altre que travessava la serra. S'ha conservat un contracte del 1703 on es demana a l'arrendatari que tingui sempre "pa, vi, aigua, palla i civada" per a persones i bèsties. Durant molts segles va dependre de l'ordre de l'hospital, però el 1879 va passar a mans de privats en plena desamortització dels convents urbans, quan va sortir a subhasta.