La ressaca del cas Juvillà torna a evidenciar la manca d'una estratègia conjunta de l'independentisme

La pèrdua de l'escó de Pau Juvillà -fins la setmana passada diputat de la CUP al Parlament, condemnat a mig any d'inhabilitació per desobediència per negar-se a retirar llaços grocs de les finestres del seu despatx a la Paeria de Lleida quan era regidor- ha servit tant per mostrar els actuals límits de la desobediència institucional independentista, com per evidenciar que ERC, Junts per Catalunya i la CUP segueixen lluny d'aconseguir una unitat d'acció mínima, ni tan sols per respondre a la repressió de l'Estat.

La polèmica gestió del cas que ha fet la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha posat la dirigent de Junts a la picota -partits com En Comú Podem, Ciutadans i Vox han demanat la seva dimissió- i ha ampliat la tensió independentista, sobretot a causa de la seva nul·la autocrítica i la centrifugació de culpes cap a ERC i la CUP. Amb tot, les dues formacions han estat molt més prudents públicament en les crítiques a Borràs, cosa que no vol dir que les acusacions de la presidenta del Parlament cap a la resta de l'independentisme no hagin caigut molt malament a les dues formacions polítiques.

"Tenim la responsabilitat de no generar més polèmiques estèrils que no ajuden en res" assegura una membre de la direcció d'Esquerra en la mateixa línia que ha plantejat aquest dimarts el mateix Juvillà. Però admetent en privat que Borràs ha anat per lliure fins i tot del seu propi partit en el repartiment d'acusacions a la resta dels independentistes presonera del seu propi discurs i intentant evitar les òbvies responsabilitats pròpies. "Hauria estat molt millor una compareixença pública conjunta en què la presidenta Borràs expliqués la situació de Juvillà amb tot el que s'havia fet per defensar l'escó però des del realisme. El mateix que va fer el president Torrent en el cas del president Torra. Almenys ERC li hauria donat suport i s'hauria evitat aquest espectacle de retrets", assegura aquesta mateixa font de la direcció republicana.

Juvillà va ser condemnat el 14 de desembre passat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per uns fets que daten del març del 2019. Tot i que la sentència no és ferma en estar recorreguda al Tribunal Suprem, la Junta Electoral Central (JEC ) va ordenar que se li retirés l'escó immediatament, imposant com a data límit divendres passat. Dijous el Parlament havia donat la instrucció per complir l'ordre, malgrat que de facto aquell dia ja va actuar com si Juvillà ja no fos diputat, i no va ser convocat al ple ni Laura Borràs li va acceptar la delegació de vot.

Dijous mateix el ple va aprovar un dictamen de teòrica defensa de Juvillà, malgrat fixar com a límit la "repressió" als funcionaris de la cambra, que podrien incórrer en delicte si desobeïen l'ordre de la JEC. Al desembre, el Parlament ja havia aprovat un altre dictamen similar, però més ambiciós, ja que es conjurava per garantir la continuïtat de Juvillà com a diputat almenys fins que hi hagués sentència ferma del Suprem. A l'hora de la veritat l'alt tribunal ni tan sols s'ha pronunciat encara sobre les mesures cautelars sol·licitades pel dirigent de la CUP i per la mateixa cambra per evitar l'execució immediata de l'ordre de la JEC.

L'antecedent de Torra

Borràs: "No és que no es pogués, és que no es va voler"

El cas és molt similar al que dos anys abans va culminar amb la pèrdua de l'escó de Quim Torra, aleshores president de la Generalitat, i l'actuació de Borràs va ser, al final, equivalent a la del seu antecessor, Roger Torrent (ERC). Tot i això, dilluns en una entrevista a Rac1, la dirigent de Junts per Catalunya va optar per culpar de la situació a ERC i a la CUP i treure's de sobre qualsevol responsabilitat. A banda de descartar dimitir, Borràs va assegurar que ella estava disposada a arribar "fins al final" i que si Juvillà ja havia perdut l'escó és perquè no es va acceptar la "desobediència col·lectiva" que ella va proposar i que incloïa el Parlament i el Govern. "No és que no es pogués, és que no es va voler", va proclamar.

A més d'assenyalar Roger Torrent -actual conseller de Treball i imputat per desobediència per la seva etapa de president del Parlament- per, al seu parer, crear un precedent amb Torra que ara "condiciona", Borràs va assegurar que el 29 de gener passat en una trobada a Manresa amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, li va proposar "plantar-se" tant davant la JEC com en altres àmbits, per exemple no acatant la sentència que obliga a fer que el 25% de les classes es facin en castellà. Finalment, va afegir que va modificar la seva estratègia al veure que ERC i la CUP no volien "desobeir" conjuntament i va atacar els anticapitalistes per exposar-la "inútilment" i "voler-la sacrificar" en demanar la delegació de vot de Juvillà.

ERC vol fugir de les "jugades mestres"

Tot i les seves paraules, fins ara Borràs s'ha negat a concretar en què consistia exactament la seva proposta de desobediència i tampoc ha acceptat una compareixença pública per donar explicacions, limitant-se a manifestar que ho farà a la propera reunió de la junta de portaveus del Parlament , que es fa a porta tancada. El que és clar és que la seva versió dels fets no concorda amb la d'ERC ni la CUP i especialment els primers no amaguen el malestar amb Borràs.

Vilalta (ERC): "Cal abandonar les paraules buides i les jugades mestres que no serveixen per avançar"

La portaveu d'Esquerra, Marta Vilalta, va assegurar el mateix dilluns que "no sabem quina és la proposta de Borrás", una cosa compartida també per la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà (ERC). Vilalta, a més, ha afegit que el cas Juvillà hauria de servir per abandonar les "paraules buides i les jugades mestres que no serveixen per avançar" i ha demanat que les propostes "es basin en l'assumpció de la realitat". Tant ERC com des del Govern es qualifica com a "informal" la trobada a Manresa entre Borràs i Aragonès i, per tant, en cap cas com un marc adequat per abordar grans estratègies unitàries.

Per altra part tampoc des del mateix partit de Borràs s'ha deixat gens clar de quin pla de desobediència institucional col·lectiva es tracta. Segons fonts del Govern, els consellers i consellers de Junts no han manifestat al president Aragonès en cap cas l'estratègia de sumar al Govern al suposat pla per defensar l'escó de Juvillà. I pel que sembla, desconeixien de quin pla es tractava i ningú els havia informat sobre això.

Elsa Artadi (Junts): "Tot l'independentisme ha de fer autocrítica per la manca d'unitat que s'ha demostrat"

Des de Junts es dóna tot el suport a Borràs i s'assumeix el plantejament de la presidenta del Parlament, però en un marc genèric: "sempre hem defensat la necessitat de plantejar un embat a l'Estat contra la repressió i per aconseguir la independència", asseguren. Però sense concretar res respecte del pla que deia contemplar Borràs. Això sí, la direcció de Junts es desmarquen de la presidenta del Parlament en la necessitat de fer autocrítica també des del mateix partit, encara que sigui compartida amb el conjunt de l'independentisme, com expressava la portaveu Elsa Artadi: "Tot l'independentisme ha de fer autocrítica per la manca d'unitat que s'ha demostrat".

La CUP insisteix en un nou referèndum

La resposta de la CUP ha arribat dimarts, el mateix dia que ha rebut la comunicació oficial del Parlament confirmant que Juvillà ja no és diputat. En un to molt conciliador, el ja exparlamentari ha assegurat a Catalunya Ràdio que s'ha sentit defensat "en tot moment" per la majoria independentista de la Mesa del Parlament i ha afegit que el seu partit, ERC i Junts "treballem conjuntament molt bé [aquest cas] malgrat els dissensos i les visions diferents". 

Reguant (CUP): "vam dir que sí a totes les propostes que anaven en la línia de defensar els drets dels diputats i la sobirania del Parlament"

Posteriorment, la portaveu dels anticapitalistes al Parlament, Eulàlia Reguant, ha declarat en una roda de premsa que no se sumaran a demanar la dimissió de Borrás, però ha assegurat que "vam dir que sí a totes les propostes que anaven en la línia de defensar els drets dels diputats i la sobirania del Parlament" [davant la JEC]. Reguant ha plantejat una resposta unitària per "revertir la situació" actual, en què s'ha "normalitzat la repressió" per "posar la pressió a l'Estat". Per a la CUP s'hauria d'abandonar una taula de diàleg que no servirà per posar data a un referèndum acordat i, en canvi, avançar cap a una nova consulta aquesta mateixa legislatura, tant per mobilitzar la ciutadania com per assolir la implicació internacional a la resolució del conflicte. La CUP no preveu substituir l'escó de Pau Juvillà fins que la sentència no sigui ferma per part del Tribunal Suprem.

Polèmic document de proposta de Borràs

El darrer minut de la polèmica ha sorgit sobre un polèmic document amb una breu proposta de Borràs per desplegar la desobediència que segons ha confirmat Públic hauria rebut tant Esquerra com la CUP. 

El document, de dos punts plantejava mantenir la desobediència a qualsevol futura inhabilitació i no cobrir eventualment les vacants si es donava el cas. També proposava que el Govern es comprometés a obeir el Parlament fins i tot en contra de resolucions judicials o administratives. L'autoria del document per part de Borràs ha estat negada per diputats de Junts pròxims a la presidenta del Parlament com Francesc de Dalmases.

Tot i que el Govern no ha abordat el cas Juvillà ni les explicacions de Borràs al Consell Executiu d'aquest dimarts, en la compareixença posterior la seva portaveu, Patrícia Plaja, ha manifestat que la Generalitat demana un "mínim comú denominador per a la unitat antirepressiva" i ha insistit en la necessitat que el moviment independentista fixi una "estratègia compartida per fer viable la independència". Declaracions de bones intencions habituals des de fa molts mesos, però que estan lluny de portar-se a la pràctica.

Pugna per la direcció de l'independentisme

Més enllà de la baralla política puntual, el cas Juvillà posa de manifest com de viva es manté la pugna interna entre les formacions independentistes tot i governar conjuntament entre ERC i Junts. Al fons de la qüestió es dirimeix la batalla per la direcció del moviment independentista com s'observa en la resurrecció de la proposta que Junts ha tornat a plantejar a Aragonès a la ronda de contactes que manté el president de la Generalitat amb els partits i entitats independentistes. Un cop més Junts insisteix que la direcció estratègica de l'independentisme s'exerceixi des del Consell per la República que encapçala i controla amb mà de ferro l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, des de Waterloo. Cosa que ni Esquerra ni la CUP estan disposats a acceptar ja que malgrat compartir la necessitat d'una estratègia "consensuada" de l'independentisme, l'organisme que la fixi ha de ser "un espai transversal, inclusiu i obert que no estigui tutelat per ningú", segons la portaveu d'Esquerra, Marta Vilalta.

En qualsevol cas tant des d'Esquerra com des de la CUP -en declaracions del mateix Juvillà- s'apunta a la necessitat de consensuar l'estratègia conjunta a seguir en molts casos judicials que queden per venir. Com el de la diputada Eulàlia Reguant de manera imminent amb el judici a què se sotmetrà a principis de març acusada de desacatament al tribunal Suprem per negar-se a respondre les preguntes de Vox en el judici del Procés. Però també pendents de la instrucció judicial contra diversos diputats d'Esquerra i de Junts, i fins i tot diversos membres del Govern com el conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, o la consellera de Cultura, Natàlia Garriga –tots dos d'Esquerra-, que també hauran d'afrontar sengles judicis per causes polítiques.