Respostes conciliadores al final imminent d'ETA

El primer cap de setmana de maig es farà efectiva la dissolució d'ETA com a organització. Aquest serà un pas definitiu que tancarà un capítol de dècades de duració i que va tenir un punt d'inflexió important l'any 2011 amb l'entrega d'armes per part d'ETA. En aquesta direcció, aquest matí s'ha presentat a la biblioteca de l'Institut Català per la Pau (ICIP) un estudi on es fa un recorregut a tot el camí i s'apunten possibles escenaris en un futur proper.

El document, El model basc de desarmament. Lliçons apreses d'un procés innovador, l'han presentat dos representants del Fòrum Social Permanent (FSP), Agus Hernan i Teresa Toda, i aborda el desarmament com a part d'un procés de desarmament, desmobilització i reparació (DDR). La qüestió, que va iniciar-se amb l'alto al foc definitiu i el desarmament l'any 2011, ha comptat amb una verificació internacional, la rubricació d'un compromís inequívoc per part de les parts, el paper d'una societat activa a més d'iniciatives de caràcter local, estatal i internacional per caminar cap al futur, segons han explicat.

El DDR s'entén com un procés que "contribueix a proporcionar seguretat i estabilitat en els entorns post-conflicte, de manera que es pugui començar la recuperació", en paraules dels autors. Això no obstant s'entén que "és un procés complex amb dimensions polítiques, militars, de seguretat, humanitàries i socioeconòmiques". Aquest concepte ha arribat a definir-se seguint els estàndards de la Organització de les Nacions Unides (ONU) recollits a les Normes Integrades de Nacions Unides per al Desarmament, Desmobilització, i Reintegració (UNIDDRS). Per això, tal i com estipula el text, el desarmament no s'entén només com a "reducció o privació d'armes" sinó que també implica una "renúncia voluntària" per part de les organitzacions.

L'estudi estipula que el desarmament ha de "fomentar la confiança en el procés de pau, augmentar la seguretat i evitar el retorn al conflicte armat". És per aquest motiu que "és summament important sigui integral" i demana que la societat assumeixi com a propi el procés.

Un estat espanyol enrocat

Tot i que es tracti d'un camí en el qual estan involucrats diversos organismes tant institucionals com socials, els presentadors de l'estudi han destacat el paper immòbil d'un Estat espanyol que al llarg dels anys no han canviat la seva postura. Precisament Toda ha remarcat que, mentre que el 8 d'abril del 2016 fins a 172 persones van custodiar les armes que havien de ser entregades a la policia francesa per procedir a la seva destrucció, els cossos de seguretat i el govern espanyols no hi van fer acte de presència.

Aquest és un fet que contrasta amb el fet que a hores d'ara "ningú posa en dubte que el desarmament hagi estat total". El govern del Partit Popular (PP) de Mariano Rajoy va desestimar totes les mesures que havia estat treballant el govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero durant la legislatura anterior, de manera que es van trencar ponts entre les diverses parts implicades. "L'estat espanyol ha estat el gran absent d'aquest procés", ha sentenciat Toda, mentre que ha recordat que el govern francès ha mostrat en diverses ocasions suport explícit al procediment que estava en marxa. En aquest sentit, ha explicat, el procediment establert per la ONU jugarà un paper "d'ulls internacionals" sabent que en quant al l'executiu espanyol, "no hi havia amb qui parlar".

"Procés de pau permanent"

Agus Hernan, per la seva banda, ha reiterat en diverses intervencions que el procés de pau ha de ser permanent i no acabarà amb la dissolució del grup armat. Fins ara, ha argumentat, els membres de la societat civil basca i d'altres punts de l'estat que havien estat implicats de manera directa o indirecta amb el recorregut de l'organització armada "s'han sentit més espectadors que actors". Aquest descontentament, explicava Hernan, és el que ha portat que actualment el Fòrum Social Permanent compti amb una estructura de 240.000 persones que treballen per buscar una solució que generi consens entre les diverses posicions.

Tot i que els membres del Fòrum reconeixen que l'entitat "no representa tota la societat civil", creuen que hi ha una voluntat clara d'arribar a un acord òptim. En aquest sentit, en terreny polític institucional hi ha un consens que arriba fins al 93% i als dos terços de la cambra als parlaments basc i navarrès. Aquests acords inclouen en l'escena política basconavarresa EH Bildu, Podem, el Partit Nacionalista Basc (PNB) i les branques del PSOE als dos territoris. El PP continua sense apropar posicions.

El futur més enllà del 5 de maig

L'FSP té clar el procés de pau no acabarà el dia en que ETA es dissolgui com a grup. El futur post-ETA comporta per al fòrum tres grans reptes que passen pel reconeixement de les víctimes, l'apropament dels presos i la construcció d'una memòria inclusiva –ja que la situació actual està ancorada en una "posició de trinxeres" i consideren que és necessari "construir un carril central" de consens– que no oblidi cap part. Hernan ha subratllat que les víctimes tenen dret a saber la veritat, a la justícia i a la reparació i ha aprofundit en les situació dels presos d'ETA que actualment en té 292 complint condemna. D'aquest total 56 es troben en presons franceses i només tres estan en presons del territori basc. La resta estan interns en centres penitenciaris espanyols que es troben com a mínim a 800 quilòmetres de les seves llars.

La situació de polítiques penitenciàries és un punt que sobresurt d'entre l'entramat de tot el procés i deixa a la llum que el 92% dels presos d'ETA estan complint condemnes en primer grau mentre que el total d'interns en primer grau a les presons espanyoles tan sols suposa el 2%. Fins ara el sistema penitenciari espanyol ha denegat la revisió de la condemna i el traspàs al segon grau a tots els presos d'ETA al·legant "pertinença a grup terrorista no dissolt". A partir d'ara quedarà per veure si el sistema millora les condicions dels presos. En aquesta direcció Hernan ha assenyalat directament a l'Estat i ha conclòs que "la política penitenciària està obligada a canviar". El membre de l'FSD ha reconegut que ara "la clau la té l'estat" a l'hora d'aprovar polítiques públiques en aquesta direcció.

A dia d'avui el Govern espanyol encara té pendent reconèixer 193 atemptats de l'etapa activa d'ETA i queden 284 casos per resoldre. Aquesta última xifra inclou víctimes de les dues bandes, ja que encara que el nombre de víctimes a mans dels GAL i altres grups similars va ser menor, la FSD no vol fer distinció entre víctimes. Al mateix temps quedarà per veure si la Unió Europea procedeix a retirar ETA de la llista d'organitzacions terroristes, com ho ha fet recentment amb les FARC i l'IRA, encara que és un escenari que l'FSD ha reconegut que encara no s'ha plantejat.