RepressióEl sumari de l'operació Judes atribueix als CDR empresonats un pla per tancar-se una setmana al Parlament amb Quim Torra

Un mes i mig després que la Guàrdia Civil detingués nou activistes dels CDR, s’han conegut detalls del sumari de l’anomenada operació Judes, que ha comportat l’empresonament de set d’aquestes persones, investigades per terrorisme. Segons el sumari, que inclou les declaracions a l’Audiència Nacional dels empresonats, el grup -sempre segons la versió de la Guàrdia Civil- hauria tingut la intenció de tancar el president de la Generalitat, Quim Torra, una setmana al Parlament, amb l’objectiu que proclamés la independència. El pla l'hauria donat a conèixer un dels empresonats, Ferran Jolis. També hauria declarat que la idea d’ocupar el Parlament hauria arribat d’algú de “presidència de la Generalitat”.

Entre d’altres qüestions, el grup -que la investigació anomena Equips de Resposta Tàctica (ERT)-, havia de garantir la logística i la seguretat necessàries perquè es poguessin mantenir comunicacions dins i fora de l'edifici en el dia que anomenaven "el dia D", que era justament el dia que es conegués la sentència del Tribunal Suprem sobre el judici del Procés.

Més enllà de donar detalls sobre la logística necessària per portar a terme l’acció -com ara comptar amb dos pisos francs, muntar antenes de llarga distància per assegurar les comunicacions i un pressupost d’uns 6.000 euros-, el sumari insisteix en la suposada relació dels CDR empresonats amb una germana de Carles Puigdemont.

La investigació de la Guàrdia Civil, que inclou converses telefòniques, també assegura que tres dels detinguts haurien constituït un “nucli productor” d’explosius. En concret, el cos policial assegura en el seu atestat que volien comprar material per elaborar termita, una substància explosiva que hauria servit per fer caure torres d’alta tensió l’anomenat dia D, el dia de la sentència. Ara bé, també han transcendit les declaracions en l'interrogatori de Jordi Ros, un dels empresonats, que ha negat la intenció d’utilitzar cap explosiu i, encara més, de provocar cap tipus de víctimes.

El portaveu d’Alerta Solidària, Xavier Pellicer, ha assegurat a Catalunya Ràdio que les declaracions que s'han fet públiques "no tenen validesa jurídica" i s'han dut a terme en un "context de coaccions i amenaces". L'organització s'encarrega de la defensa de la majoria dels empresonats. Pellicer ha criticat que un dels empresonats "ha estat 30 hores detingut sense tenir consideració de de-tingut" o que un altre "no va tenir advocat de confiança fins al cap de cinc dies".