RepressióLa Fiscalia demana un total de 26 anys de presó a 11 joves d'Arran per llançar confeti i desplegar una pancarta al port de Palma

La Fiscalia demana entre dos i quatre anys de presó per desordres públics amb agreujants a 11 joves de l'organització juvenil Arran per una acció a Palma  contra la massificació turística. En total, la petició suma 26 anys. Els fets van passar el 2 d'agost de 2017, quan una vintena d'activistes van irrompre a un restaurant del Moll Vell de la ciutat, davant la catedral, llançant confeti sobre els comensals. Alguns d'ells van pujar als iots amarrats just al davant del local per encendre bengales de color vermell i sostenir una pancarta on es podia llegir: "El turisme mata Mallorca" i "Aquí s'està lliurant la lluita de classes", escrites en anglès.

En un comunicat emès per les xarxes socials, l'organització juvenil de l'Esquerra Independentista ha afirmat que es tracta d'una pena "absolutament desproporcionada" per "aguantar una pancarta i tirar confeti": "Ens trobem amb una fiscalia que demana penes d'entre dos i quatre anys de presó per desplegar una pancarta", denuncien. Alhora, reivindiquen el "caràcter simbòlic" de l'acció.

A més, també critiquen que alguns dels joves imputats no van ser identificats mai, ni durant els fets ni posteriorment, i que alguns d'ells no van participar de l'acció ni es trobaven en el lloc dels fets. A més, afirmen que se'ls està reconeixent a partir "d'arxius il·legals policials". 

L'acció a Palma de Mallorca es va produir el mateix any que Arran també va boicotejar un bus turístic de Barcelona, així com diversos cotxes de lloguer a la capital mallorquina, per denunciar el turisme massiu a totes dues ciutats: "Aquest procés és un nou cas de criminalització al jovent organitzat i a la lluita contra el model turístic a l'illa de Mallorca", denuncien.

La performance al port de Palma va provocar el rebuig de la llavors directora general de Turisme de les Illes, Pilar Carbonell -qui va dimitir per la seva implicació al cas Cursach-: "Ni és legítim de cap de les maneres posar en risc les persones i els béns materials dels altres". També s'hi va oposar el PP de les illes, amb un comunicat en el qual van condemnar "enèrgicament" els esdeveniments.