'Remunicipalitzem l'aigua a BCN' busca suport polític per la gestió directa

 Després que el ple municipal del 10 d'abril tombés la multiconsulta, la campanya ciutadana per aconseguir la remunicipalització de l'aigua a Barcelona ha decidit reorientar la seva estratègia, que passa fonamentalment per dues potes. D'una banda, intentar forçar una rectificació del plenari amb la presentació d'un recurs de reposició. I, d'altra banda, pretén augmentar el suport polític en defensa de la gestió directa de l'aigua en l'àmbit metropolità. El recurs de reposició es va presentar divendres, conjuntament amb la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) i l'Associació Idrissa -promotora de la consulta per canviar el nom de la plaça Antonio López.

En un comunicat, les tres entitats defensen que, "en aplicació del reglament de participació ciutadana, tan sols es podia votar en contra si alguna de les preguntes no s'adequava a l’ordenament jurídic". I com que "totes ho feien, tal com recull l'informe dels serveis jurídics del consistori", el vot dels grups que es van oposar a la multiconsulta "no s'ajusta ni a les normes de participació ciutadana ni tampoc a la llei catalana de consultes no referendàries. I per això el considerem nul". Opinen que el rebuig a la iniciativa, que s'havia de celebrar per primera vegada a la ciutat durant el juny, "va estar relacionat amb la voluntat de bloqueig de l'acció de govern", però alhora "també s'ha bloquejat el dret a la participació democràtica".

Els impulsors de les consultes avisen que si els grups no reconsideren la seva posició, ara que disposen de tota la informació, aniran més enllà i estudien presentar un possible recurs contenciós administratiu, si bé avisen que "no el desitgen". En qualsevol cas, la rectificació dels grups polítics hauria d'arribar ràpidament si es vol fer possible que la multiconsulta finalment tiri endavant aquest mandat, atès que el reglament de participació estableix que no es pot celebrar en el mig any previ a les eleccions municipals, que estan convocades pel 26 de maig del 2019. De moment, d'entre els grups que van votar en contra d'alguna de les consultes -Barcelona en Comú i ERC van fer-ho a favor de les dues-, només la CUP ha anunciat que rectificaria.

Pendents de la sentència del Tribunal Suprem

El passat divendres, la campanya 'Remunicipalitzem l'Aigua a Barcelona', que encapçala la plataforma Aigua és Vida, també va acordar potenciar el treball d'incidència polític amb l'objectiu d'aconseguir majories plenàries a la capital i la seva àrea metropolitana favorables a la gestió directa del recurs. La portaveu de la campanya, Miriam Planas, manifesta a Públic que la intenció és treballar amb "totes" les formacions polítiques perquè s'assoleixi un suport clar a la remunicipalització tant als ajuntaments metropolitans com a la mateixa AMB. De fet, ja hi ha diverses ciutats que han aprovat mocions en què es posicionen explícitament a favor de la gestió pública del servei, com la mateixa Barcelona. I el gener d'enguany va crear-se l'Associació Catalana de Municipis i Entitats per a la Gestió Pública de l'Aigua (AMAP), integrada pels consistoris de Barcelona, Badalona, Cerdanyola del Vallès, El Prat de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet i Terrassa.

Per a Planas es tractaria de seguir el mateix camí que al Parlament, on pràcticament tots els grups polítics van posicionar-se a favor de retornar la gestió a mans de la Generalitat després que el 2012, en plena era de les retallades del govern d'Artur Mas, se'n traspassés la gestió a Acciona. Precisament aquest és un dels compromisos assolits pel nou president, Quim Torra, a l'espera de concretar quan es materialitza. Amb tot, la posició de determinats partits canvia en funció de l'administració, amb el PSC com a cas més paradigmàtic, ja que es decanta clarament per la remunicipalització a Santa Coloma de Gramenet, on té l'alcaldia en mans de Núria Parlon, mentre que s'hi oposa a Cornellà, on el govern l'encapçala Antoni Balmón, un dels capitans del partit a l'àrea metropolitana.

Un element decisiu en la batalla de l'aigua serà la sentència del Tribunal Suprem sobre la concessió de la gestió a Aigües de Barcelona, l'empresa mixta controlada per Agbar -que en té el 70%- i a la que també hi participen Criteria -la societat que agrupa les participació industrials de La Caixa- i l'AMB, ambdues amb un 15%. La societat mixta té el servei a 23 municipis metropolitans, inclosa la capital, però el març de 2016 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anul·lar la concessió, fonamentalment perquè s'havia fet a dit, sense concurs públic. El que dictamini el Suprem serà, per tant, cabdal perquè aquests 23 municipis decideixin si opten per un model de gestió de l'aigua diferent del que tenen i per això Remunicipalitzem l'Aigua interpreta com a fonamental augmentar el suport polític a la gestió directa en els propers mesos. La sentència del Tribunal Suprem arribarà previsiblement els propers mesos, de manera que molt probablement el model de la gestió de l'aigua serà un tema central en les eleccions municipals de l'any vinent.

Fa tres mesos, l'AMB va donar a conèixer una auditoria que revela que Agbar hauria inflat els valors dels actius que va aportar a l'empresa mixta en gairebé 350 milions d'euros. Segons l'estudi, en realitat el seu valor comptable se situaria en 130 milions, és a dir una quarta part. No és una qüestió menor, ja que si finalment els ajuntaments opten per passar a un model de gestió totalment públic, hauran d'indemnitzar la companyia privada, filial de la multinacional francesa Suez, pels actius aportats. I, òbviament, la magnitud d'aquest cost també pot contribuir a decantar determinats posicionaments.