Registren més de 300 queixes per violència obstètrica en tres anys a la sanitat pública

Els centres del sistema sanitari públic català han registrat un total de 333 reclamacions per violència obstètrica en tres anys, és a dir, del 2022 al 2024, segons dades obtingudes per l'ACN a través de la llei de transparència. La major part de les queixes van relacionades amb una atenció inadequada al part o amb la denegació del dret a l'acompanyament, entre altres motius. 

Si analitzem amb més detall les dades, el 2022 es van presentar 133 reclamacions; el 2023, 117; i el 2024, 83. Això denota que s'han fet passos endavant a Catalunya per escoltar les dones, però diverses expertes admeten a l'ACN que és un fenomen "complex" i "estructural".

L'advocada i presidenta de l'Associació catalana per un part respectat - Dona Llum, Marta Busquets, explica a l'ACN que el canvi "més important" que hi ha hagut en els darrers anys és un major coneixement de la societat davant aquesta realitat.

La llei catalana aprovada el 2020 per garantir els drets de les dones per erradicar la violència masclista va ser pionera a reconèixer la violència obstètrica i la vulneració dels drets sexuals i reproductius. Aquesta norma entén aquestes formes de violència com qualsevol acció que limiti o impedeixi l'accés a informació veraç i essencial per prendre decisions lliures i informades, així com les intervencions mèdiques ginecològiques o obstètriques que no tinguin en compte el respecte pel cos, la salut o les emocions de la dona.

La doctora en Antropologia Mèdica Serena Brigidi, per la seva part, subratlla que la violència osbtètrica és una qüestió "complexa" i que fa referència a una violència "estructural i institucional". "El que realment és significatiu és que les queixes i reclamacions de les dones siguin escoltades. La possibilitat que hi hagi comissions internes de violència obstètrica als hospitals és una revolució del que Catalunya ha posat en marxa", destaca.

El Govern de la Generalitat va impulsar en la legislatura passada un grup de treball que va elaborar un pla per a l'abordatge de la violència obstètrica (2023-2028). Gràcies a això, ara es fan formacions i accions de sensibilització a professionals i s'han creat comissions en alguns hospitals per revisar-ne possibles casos.

Motius de reclamació per violència obstètrica

Segons les dades que va començar a registrar el Servei Català de la Salit (CatSalut) el 2022, el 15% de les queixes estan relacionades amb una atenció inadequada al part i, un 10%, amb la denegació del dret a l'acompanyant durant el procés ginecològic, embaràs o maternitat. 

Brigidi, que és professora del Departament d'Antropologia de la Universitat Rovira i Virgili, ha estudiat que la violència obstètrica té tres àmbits: un de físic, un de psicològic i un d'espiritual. En primer lloc, amb pràctiques i maniobres com la Kristeller, que no estan indicades. En segon lloc, perquè les dones se senten  "maltractades", "infantilitzades" o desinformades. I, per últim, perquè hi ha una falta de respecte cap a les creences i tradicions de cada pacient. Aquest fet es pot viure també de manera molt violenta. 

"Era divendres i volien marxar"

Un exemple de violència obstètrica és la Judit, que li van practicar una cesària no indicada mèdicament. El seu cas no consta en aquest registre perquè va donar a llum en un hospital privat. "Per a ells dilatava massa lent, era divendres i volien marxar", denuncia a l'ACN.

Tot just acaba de rebre un expedient sancionador del Departament de Salut que li dona la raó sobre com va transcórrer el naixement del seu fill ara fa dos anys després d'un embaràs de baix risc. Ella no va consentir específicament la inducció del part i la cesària no hauria estat indicada per motius clínics. Ara que Salut ha admès que la seva queixa tenia un motiu real, diu que sent un "alleujament". "No sóc una histèrica ni m'ho vaig imaginar. Fins ara, quan presentava queixes, era el que jo deia contra la ginecòloga i li donaven la raó per ser la metgessa", explica.

La Judit no disposava d'un pla de part i assegura que no la van informar correctament en tot moment. Explica que la van pressionar per posar-li l'epidural i iniciar-li la inducció al part; van aprofitar el degotador per administrar-li l'oxitocina i li van aplicar la maniobra de Kristeller, que està contraindicada. Segons la seva història clínica, li van fer set tactes vaginals en menys de 8 hores, una exploració invasiva que no s'ha de fer de manera rutinària. La dona explica que la ginecòloga i la llevadora només van esperar mitja hora quan li van indicar que li farien cesària perquè no avançava en la diltació, malgrat haver demanat una mica més de temps.

La víctima explica que ella no va poder "participar en res" i, arran d'aquesta vivència, ha tingut tacs d'angoixa i de por per estrès posttraumàtic. "Quan t'adones que no era necessari passar per tot això, és quan ho vius com una agressió", conclou. La Judit no criminalitza les cesàries indicades mèdicament, sinó que, en el seu cas, no calia i no va poder decidir.

El Departament de Salut ja ha obert un procés sancionador per multar amb 6.000 euros l'Hospital Quirón Salud Barcelona, que disposa d'uns dies per presentar al·legacions. Preguntat per l'ACN, el centre assegura que les dues professionals ja no hi treballen i que aquesta manera de procedir no representa l'hospital.