REFERÈNDUM D'AUTODETERMINACIÓ"Ja hem votat" proclamen els catalans davant el món

L'1 d'octubre ha estat una jornada de votacions a Catalunya, per sobre de qualsevol altra circumstància. Així ho han volgut els seus habitants. Votacions a totes les ciutats i pobles del país, en un referèndum marcat en la seva convocatòria i desenvolupament per l'oberta hostilitat del govern del PP, la intervenció subordinada de la Fiscalia, les decisions dels tribunals i, sobretot, per la violència de la policia espanyola i la Guardia Civil.

Les detencions de responsables de la Generalitat, els atacs contra sistemes informàtics, els bloquejos de servidors, les requises de material de foment de la participació, de paperetes, documentació censal, el tancament de prop de 140 pàgines web, al costat de multes milionàries, sancions i paraules amenaçadores de membres del govern central, semblava en algun moment que podien fer impossible la consulta, però el consens social, la determinació del govern i un esforç organitzatiu enorme i intel·ligent s'han convertit en realitat el desitjat referèndum.

Mariano Rajoy i el seu govern van utilitzar a fons tots els ressorts al seu abast de l'aparell d'Estat, administratius, econòmics i policials, per intentar impedir el referèndum, però no han pogut evitar que almenys 2.262.424 ciutadans de Catalunya poguessin exercir el seu dret al vot. Queden per comptabilitzar els sufragis corresponents a les persones que s'han trobat amb els seus col·legis tancats y els vots que han estat sostrets per la policia espanyola.

La majoria independentista es disposa emprendre el camí cap a la proclamació de la República Catalana, però a ningú se li escapa la necessitat del reconeixement internacional. La celebració de la consulta i l'espectacular repressió han posat a Catalunya sota observació de tot el món. El govern de la Generalitat, per boca d'Oriol Junqueras, ha deixat clara la seva voluntat d'aconseguir que el que ha passat aquest diumenge marqui "un punt ia part en les relacions de Catalunya amb la resta d'Europa".

A les cinc del matí

L'habilitat organitzativa es va posar de manifest amb claredat a les cinc del matí, quan grups formats per centenars de persones es van concentrar a cada un dels col·legis electorals, per defensar-los de l'anunciada repressió i atendre els que havien d'aportar les buscades urnes i les necessàries paperetes .

El fet que després de tants registres, tantes requises i tantes detencions, crida l'atenció que la policia espanyola i la Guàrdia Civil no fossin capaços de inteceptar ni una sola de les 6.242 urnes traslladades als 2.315 col·legis electorals.

La policia espanyola i la Guàrdia Civil no van ser capaços d'interceptar ni una sola de les 6.242 urnes traslladades als col·legis electorals

Coordinadors admirablement seleccionats van organitzar col·legi a col·legi als ciutadans que havien decidit donar-se un gran matinar per respondre en positiu als que havien sol·licitat suport social.

Abans de l'obertura dels col·legis, els consellers de Presidència i d'Afers Exteriors de la Generalitat, Jordi Turull i Raül Romeva, reconeixien que havien passat "dies difícils" però que el Govern pensava que es donaven les condicions de celebrar el referèndum d'autodeterminació de Catalunya, tot i que ja sabien que alguns col·legis no podrien obrir.

Per posar remei a aquesta insuficiència i fer possible que "tots els catalans poguessin votar" van anunciar que podrien fer-ho en qualsevol col·legi, gràcies a la utilització del conjunt del cens, consultable des de totes les taules, després de comprovar que cada votant no ha emès abans el seu sufragi.

Les taules començaven a treballar amb correcta metodologia. Així ho ha reconegut el grup d'observadors internacionals que treballa a Catalunya des de fa dies.

Atacs policials

Però a poc d'obrir-se els col·legis, van començar els atacs policials, les agressions contra els grups que defensaven als membres de les meses, les urnes, els vots, les paperetes, asseguts a en terra o amb els braços enlaire. I els agents es van emprar amb violència absolutament innecessària, gratuïta, malaltissa, en diferents punts de Barcelona i a diferents ciutats.

Un cop vistes les primeres salvatjades, el delegat del Govern espanyol, Enric Millo, ha considerat necessari comparèixer per dir que el referèndum era una farsa, per desqualificar als Mossos d'Esquadra, i parafrasejar una declaració de Mariano Rajoy que a molts va recordar als que practiquen la violència contra les dones: "Ens hem vist obligats a fer el que no volíem".

La policia i la Guàrdia Civil tenien interès en irrompre en els col·legis electorals en què estava prevista la votació dels màxims representants de la Generalitat, a Sant Julià de Ramis, Sant Vicenç dels Horts i Sabadell. Així ho van fer, amb gran ostentació de brutalitat, pegant i trencant sense pudor, i tant Carles Puigdemont, com Oriol Junqueras, com Carme Forcadell, preveient més o menys que així podia ocórrer van votar en altres col·legis. No entrava en els seus càlculs, ni en els de gairebé ningú, que la repressió arribaria fins al punt de carregar i apallissar gent indefensa i pacífica d'una forma tan desmesurada.

Una mostra al món del que representa cadascú a l'Espanya d'avui

Veient el que estava passant, Junqueras assenyalava que s'estava donant una mostra al món del que representa cadascú, i Forcadell ja deia que "l'Estat espanyol serà el que haurà d'explicar al món el que ha fet avui a Catalunya". El pitjor, però, encara havia d'arribar.

Es començaven a difondre per tot arreu imatges sagnants, pallisses esgarrifoses i testimonis de persones ferides que explicaven els cops rebuts, les agressions, empentes escales avall i també la mirada d'odi que havien observat en la cara dels seus maltractadors.

Entre les persones agredides es trobava la pròpia consellera d'Educació Clara Ponsatí, també arrossegada per terra sense cap contemplació.

Admiració i emoció

Carles Puigdemont va fer una declaració institucional d'urgència per posar en relleu la seva "admiració i emoció pel que estaven fent els catalans" i la indignació general davant d'una "onada de repressió embogida", a la qual es va fer front amb una valentia i un coratge "que ens acompanyarà per sempre".

En la major part dels col·legis electorals s'estava votant amb normalitat, amb cert temor a l'arribada dels furgons policials, preparats per amagar urnes amb agilitat, en ambient festiu, mentre des de diferents ciutats i pobles seguien arribant imatges d'escenes esgarrifoses, de violència perquè sí, indiscriminada, càrregues policials en les que sovint queien ferides a gent gran, portes d'equipaments rebentades, llançament de pilotes de goma i gasos lacrimògens.

La Guàrdia Civil i la policia s'enfrontaven fins i tot a bombers i Mossos d'Esquadra, quan aquests intentaven exercir el seu ofici de protectors de la seguretat de la ciutadania. Enfrontaments que resultaven de vegades veritablement emocionants que despertaven gestos de reconeixement popular.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que al matí va estar a l'escola del seu fill, que donava alberg a un col·legi electoral, a l'anar a votar acusava Mariano Rajoy de "covard", d'amagar darrere de policies, jutges i fiscals , i de no saber estar a l'altura de les seves responsabilitats polítiques. Colau ha demanat directament la dimissió.

L'onada de càrregues i agressions policials semblava que s'aturava a l'hora de dinar, i tot i que la commoció romania, a causa de la constant difusió de notícies i imatges sagnants de càrregues en diferents barris i pobles. El flux de ciutadans cap als punts de votació es va aturar fins a una mica més enllà de les vuit del vespre, així com les concentracions de suport i de seguretat de les taules, que no s'han dissolt fins al final de l'escrutini.

Turull: "L'Estat espanyol és la vergonya d'Europa"

A última hora de la tarda, el portaveu de Presidència, Jordi Turull, agraïa al "poble català" el coratge demostrat "en defensa de la democràcia". Agraïment també a les autoritats d'altres països. Encara quedava una bona estona per endarrerits, els animava a votar i també donava compte del nombre de ferits, que finalment ha estat de 844, 73 dels quals han presentat denúncia.

"És un escàndol internacional", "l'Estat espanyol és la vergonya d'Europa" .. "Acabarà responent davant els tribunals internacionals", ha dit el conseller.

Al tancament dels col·legis electorals el lema popular canviava. Es deixava de cridar "votarem" (votarem), per proclamar una i altra vegada "ja Hem votat" (ja hem votat).