REFERENDUM CATALUNYAL'1-O arriba a la seva setmana decisiva

Arriba el moment de la veritat. El Govern de la Generalitat i els partits independentistes tenen perfectament definit, des de fa mesos, el seu full de ruta fins al referèndum sobre la independència de Catalunya anunciat per al dia 1 d'octubre. Que passa, entre altres coses, per aprovar dues lleis fonamentals per al procés independentista que el govern central impugnarà immediatament davant el Tribunal Constitucional (TC). Unes posicions de sobres conegudes. El que no estava tan clar era el moment. I aquest moment arribarà aquesta mateixa setmana.

Els partits independentistes tenen ja a punt dues lleis imprescindibles en el seu camí cap al referèndum i més enllà. La primera, la Llei del Referèndum d'Autodeterminació, estableix el marc legal perquè l'executiu català pugui convocar el propi referèndum, apel·lant ja no a la legislació espanyola, sinó al dret a l'autodeterminació i als tractats internacionals. La segona, la de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República, pretén establir la transició de la legalitat actual a la d'una futura Catalunya independent, i entraria en vigor només en cas de victòria del 'sí' en el referèndum -i si les forces independentistes compleixen el seu propòsit de proclamar unilateralment la independència-.

Totes dues lleis estan ja redactades i registrades al Parlament, però encara no s'han començat a tramitar. Els partits independentistes han estat demorant el tràmit fins a l'últim moment, conscients que el govern del PP les impugnarà davant del TC tot seguit, amb l'objectiu d'apropar-se el màxim possible a l'1-O. Però també hi ha hagut discrepàncies dins de l'independentisme. Junts Pel Sí és especialment partidària d'esgotar els terminis. No així els seus necessaris aliats de la CUP, que prefereixen arrencar ja la fase de la desobediència a l'estat, i han estat pressionant per aprovar aquestes lleis i convocar el referèndum abans de la Diada de l'11 de setembre.

Setmana "ideal"

L'aprovació de llei del Referèndum, però, no pot dilatar-se ja més, a falta de menys d'un mes per a la data escollida per la consulta, i tot indica que la data triada serà aquest mateix dimecres, al ple del Parlament. Així ho va donar a entendre dijous la portaveu del grup parlamentari de JxSí i número 2 d'ERC, Marta Rovira, quan va dir que aquesta setmana era "ideal" per aprovar el text legal. I així ha transcendit també en les últimes hores.

El format triat per a tramitar i aprovar la llei també ha estat objecte de polèmica en els últims mesos. Les forces independentistes ja tenien preparat el seu mètode. Al juliol, van aprovar una reforma del reglament del Parlament per permetre aprovar projectes de llei en lectura única a la Cambra. Pretenien així escurçar els terminis, en prescindir del debat en comissió previ al ple, amb l'objectiu que la llei pugui entrar en vigor abans que la impugni el govern central. Aquest és un punt fonamental per a l'independentisme, ja que la llei, en el seu article 3.2, estableix que "preval sobre totes les normes que puguin entrar en conflicte" amb la pròpia llei. 

Amb aquesta via exprés, de passada, volien evitar previsibles maniobres dels partits contraris al referèndum (Ciutadans, PSC i PP) per congelar la llei fins després de l'1-O, com la petició de dictamen al Consell de Garanties Estatutàries. Cal recordar que el govern central pot recórrer davant el TC no només lleis aprovades, sinó també tramitades, i per això ni la llei del Referèndum ni la de Transitorietat han passat encara més enllà del registre.

Aprovació exprés

Aquesta via, però, ja no és possible, després que el TC anul·lés la reforma del reglament de la cambra catalana. Quedaven dues vies. Aprovar la norma per decret del Govern -amb la qual cosa es complia l'objectiu que entrés en vigor abans de la seva impugnació davant el TC, o tramitar-la al Parlament amb una altra maniobra legal -prevista en el reglament de la Cambra des d'abans de la reforma impugnada-. Es tracta que dos grups sol·licitin, ja amb el ple iniciat -i amb l'acord per majoria absoluta de la Cambra-, una modificació de l'ordre del dia. Aquest sistema també permet debatre i votar una llei en la mateixa sessió, i tot indica que serà finalment la via triada per JxSí i la CUP. El mètode, encara que artificiós, dota a la norma de més legitimitat moral que l'aprovació per decret, i això hauria estat també determinant en la decisió final de les forces independentistes.

Si es compleixen els terminis previstos, la llei entrarà a tràmit i s'aprovarà el dimecres dia 6. Es preveu que immediatament després, el mateix dimecres, es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat, amb la qual cosa entrarà en vigor. I també està previst que a continuació -sempre dimecres-, el president Carles Puigdemont convoqui el referèndum. Probablement, amb la signatura de tots els seus consellers, per donar més èmfasi a la convocatòria -i per assumir solidàriament possibles repercussions legals-.

El pla de les forces independentistes és anar sempre un pas per davant del govern central i del TC, confiant que aquest necessiti com a mínim un dia més per recórrer tant la llei com la convocatòria del referèndum -el que, de passada, permetria que la premsa internacional informés dijous de la convocatòria, i no de la seva anul·lació per l'Alt Tribunal-. L'Executiu de Mariano Rajoy, però, assegura estar també preparat per actuar ràpidament. "Probablement aquest mateix dia tindran el recurs d'inconstitucionalitat", va declarar aquesta setmana la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría. És més, es dóna per fet que l'Executiu de Mariano Rajoy té ja redactat el recurs. I el TC ha convocat el seu ple ordinari de setembre per als mateixos dies 6 i 7 en què se celebra el ple del Parlament. Amb la qual cosa, almenys tècnicament, l'anul·lació de la llei i de la convocatòria del referèndum podria ser gairebé simultània a la seva aprovació.

Un escenari inèdit

Sigui el mateix dia o al següent, és segur que la llei del referèndum i el mateix referèndum seran anul·lats pel TC. Amb la qual cosa -i de mantenir el seu full de ruta el soberanismo-, s'entrarà en un escenari inèdit fins ara en el procés independentista: la desobediència oberta a la legalitat espanyola. En aquest sentit, la reforma del TC que va aprovar el PP en solitari el 2015 -justament per enfrontar-se al procés independentista- faculta a l'Alt Tribunal per obligar que es compleixin les seves resolucions, incloent la suspensió immediata de les seves funcions a càrrecs electes, sense tràmit parlamentari algun. Això obriria la porta a una suspensió de Puigdemont, o fins i tot de tot el seu govern. Encara que aquest és una escenari amb implicacions difícils de calcular, i que no és segur que desitgin ni el govern del PP ni el TC, per les seves conseqüències imprevisibles.

Si es compleixen els terminis previstos, el dijous, a la segona jornada del ple del Parlament, s'hauria d'aprovar la llei de Transitorietat, que marca la substitució gradual de la legalitat vigents a Catalunya per la de la república independent, amb l'objectiu d'evitar un buit jurídic. Una llei que s'aprovaria amb el mateix mètode exprés de modificació de l'ordre del dia, però sense entrar encara en vigor: només ho faria en cas de victòria del 'sí' en el referèndum. La llei serà també impugnada amb la mateixa celeritat davant del TC, de manera que s'ha d'anul·lar abans d'entrar en vigor. Una cosa que, en aquest cas no preocupa el Govern ni als partits independentistes, que per llavors ja preveuen haver entrat en una dinàmica d'ignorar qualsevol altra legalitat que la que emana del Parlament. I, en virtut de l'article 3,2 de la llei del referèndum ja citada, s'ignoraria qualsevol norma que pogués entrar en conflicte amb la pròpia llei. Incloent, per tant, qualsevol actuació del TC.