Reconèixer les malalties vinculades a l'amiant i millorar les compensacions, reptes pendents de la llei per erradicar-lo

A la reunió del Consell de Govern del passat 7 de maig, la darrera abans de la convocatòria electoral, l'executiu català va aprovar un projecte de llei per a l'erradicació de l'amiant, cosa que ha de suposar un nou marc jurídic que permeti avançar en l'eliminació dels materials dels edificis i instal·lacions. La Generalitat considera que la futura normativa farà possible una actuació comuna per part de totes les administracions públiques per posar fi a la presència d'amiant i als efectes nocius que té sobre la salut de les persones.

Paral·lelament a l'acord, s'ha creat el primer cens sobre la presència de l'amiant. Així, s'han detectat 122.460 cobertes de fibrociment, la major part amb amiant, que suposen una superfície de gairebé 40 km² i un pes d'unes 700.000 tones. Aquestes dades provenen del nou mapa del cens de cobertes de fibrociment de Catalunya, una eina desenvolupada per l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).

Tot i aquests avenços, els afectats, agrupats a l'Associació de Víctimes Afectades per l'Amiant a Catalunya (Avaac), denuncien que un any i mig després que el ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions hagi aprovat el fons de compensació, aquest no existeixi, ja que encara no s'ha desenvolupat el reglament que el regularia. En relació amb les condicions del fons, l'Avaac assegura que "contradiu l'esperit de la llei a l'atorgar unes indemnitzacions econòmiques molt per sota de l'objectiu d'acabar amb els llargs processos judicials".

En la mateixa línia, els sindicats coincideixen amb les víctimes en què les quantitats de les indemnitzacions són inferiors a les que s'acorden pels tribunals de justícia, per la qual cosa es tem que els afectats continuïn veient-se abocats a les llargues batalles judicials.

Reconeixement de la contingència professional

L'advocada Marta Barrera, de la cooperativa Col·lectiu Ronda -que assessora la majoria dels afectats, insta "a reformar el quatre de malalties professionals per incorporar totes les que científicament i clínicament hagin quedat demostrades que poden ser causa de l'exposició continuada a l'amiant". Respecte a l'aprovació del projecte de llei, Barrera espera que el nou Govern desplegui la normativa, una vegada ja s'ha blindat mínimament el seu objectiu.

L'advocada Marta Barrera recorda que el fons de compensació a les víctimes, que es va aprovar l'octubre de 2022, s'ha quedat al calaix

Tot i que existeixen diverses sentències judicials que vinculen determinades malalties, com l'asbestosi (fibrosi pulmonar), el càncer de pulmó i el mesotelioma (pleural o peritoneal) a l'exposició continuada a l'amiant, l'advocada del Col·lectiu Ronda lamenta que l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) en alguns casos no accepta aquesta relació.

Barrera afegeix que el fons de compensació, que es va aprovar l'octubre de 2022, s'ha quedat al calaix. Tot i això, critica la lletra de la norma perquè "limita molts les quantitats a rebre en concepte d'indemnitzacions i en alguns casos, com el d'Uralita, en estar en concurs de creditors, ha deixat d'abonar aquestes quantitats".

Sindicats i el Col·lectiu Ronda coincideixen a assenyalar la discriminació que suposa per a les persones afectades per l'amiant el fet que hagin de tributar en l'IRPF per les seves indemnitzacions, la qual cosa suposa aprofundir en la discriminació que sofreixen en ser considerades pel Govern com a víctimes de segona categoria. Barrera precisa que a les sentències judicials s'estan aplicant uns barems d'indemnització similars als dels accidents de circulació, unes quantitats molt per sobre de les que estableix el fons de compensació de l'Administració.

La responsabilitat empresarial

L'any 2021, el Tribunal Suprem (TS) va dictaminar la responsabilitat de l'empresa Uralita per les patologies derivades de l'exposició a l'amiant que afecten les denominades víctimes domèstiques -perjudicades per la presència de fibres d'asbest adherides a la roba de treball dels seus familiars empleats a la fàbrica- i, per primera vegada, a les víctimes ambientals -residents a les proximitats afectats per les emanacions d'amiant procedents del centre fabril-.

La sentència establia l'obligació d'indemnitzar el grup de 43 demandants veïns de la localitat de Cerdanyola -incloent-hi víctimes en primera persona i hereus d'afectats- amb la quantitat de 2,3 milions. A aquesta quantitat, s'hi sumen les quals els hi corresponen als centenars de treballadors que van estar en contacte directe amb l'amiant i que superen els 10 milions.

Al·ludint a les reclamacions pendents, Marta Barrera creu que "Uralita va decidir descapitalitzar-se per no haver d'afrontar les indemnitzacions". De fet, a principis de l'any 2022, la Corporació Empresarial de Materials de Construcció (Coemac), l'antiga Uralita, va demanar al jutjat iniciar el seu procés de liquidació, així com el de les seves filials Adequa W i Aust, totes elles en concurs de creditors. Dos anys abans, Coemac es va declarar insolvent en veure's incapaç de generar suficient liquiditat per a fer front a les reclamacions derivades de la fabricació de fibrociment amb amiant.

Sobre l'amiant, un element que es va instal·lar de forma massiva entre els anys 60 i 80 del segle XX, existeix un cert consens sobre la seva erradicació. Així, la Unió Europea (UE) en recomana la retirada l'any 2028 de tots els edificis públics i del conjunt de la UE el 2032. Tot i aquesta voluntat, encara resten alguns aspectes a resoldre, que depenen de l'acció política, com la discriminació respecte a altres col·lectius en l'àmbit de les indemnitzacions, la jubilació anticipada o la manca d'exempcions fiscals que sí que es recullen per a altres col·lectius.