El rebuig a la regulació dels lloguers de temporada consolida el suport de Junts al sector immobiliari

Per segona vegada en sis mesos, Junts s'ha oposat a una iniciativa que pretenia regular els lloguers de temporada i per habitacions, dos dels principals forats que té la llei estatal per l'habitatge, segons les entitats que defensen garantir l'accés a aquest dret bàsic. Si al maig el seu vot va ser clau per impedir que tirés endavant la normativa catalana, aquest dimarts la seva negativa al Congrés va situar-lo al costat del PP i Vox per torpedinar la tramitació d'una proposició de llei estatal. Dos fets que constaten que la suposada amalgama ideològica de la formació -aglutinant persones de diverses tendències- s'ha anat esvaint en favor dels sectors més liberals en l'àmbit econòmic.

Més enllà de la previsible allau de crítiques provinents dels partits d'esquerres i de les entitats pel dret a l'habitatge, la decisió torna a mostrar les reticències de Junts a alinear-se amb les demandes dels moviments ciutadans en una problemàtica de primer ordre, com és l'accés a l'habitatge. Tot i admetre que aquesta és una qüestió a resoldre, les receptes que defensa la formació en aquest tema se situen gairebé sempre al costat dels interessos del sector immobiliari i, especialment, dels propietaris, en detriment dels llogaters.

Pocs dies després de les eleccions al Parlament del 12 de maig, l'abstenció del PSC i el no de Junts van tombar el decret del Govern de Pere Aragonès que justament pretenia regular el lloguer de temporada i d'habitacions. La mesura, que sí que va rebre el vot favorable de la CUP i els Comuns -a banda del d'ERC-, havia estat aprovada per l'Executiu a l'abril i pretenia evitar l'ús fraudulent d'aquestes figures per tal de millorar l'accés a l'habitatge. Aleshores Junts va justificar la seva decisió al·legant la falta de consens del decret i que s'hagués tirat endavant en plena precampanya electoral del 12-M.

En aquesta ocasió, la seva portaveu al Congrés, Míriam Nogueras, ha manifestat que el partit no donarà suport a propostes "que no solucionen el problema sinó que l'agreugen". Tot i admetre que cal regular el lloguer de temporada, ha afegit -en una entrevista a Rac 1, que "el que no poden és imposar polítiques que no funcionen. Deixem de fer demagògia".

Paral·lelament, a través de les xarxes socials la formació ha afegit que el seu "no" respon a "no voler criminalitzar la propietat", a la voluntat de "no ajudar a crear una nova màfia de lloguer d'habitacions" i a què "no votem lleis que són una clara invasió competencial a la Generalitat de Catalunya". Un argument, aquest darrer, que ja va utilitzar l'abril de l'any passat, quan també va optar pel "no" en la votació final de la llei estatal de l'habitatge.

Rebuig programàtic al control de preus

Més enllà de qüestions com la denuncia de la invasió competencial, la realitat és que el sentit de les votacions de Junts en un tema estructural com l'habitatge respon a la seva posició ideològica. En el programa electoral per a les eleccions al Parlament del 12-M, s'hi podia llegir que "necessitem polítiques públiques que garanteixin el dret a un habitatge digne", però s'atacava el control dels preus del lloguer, assegurant que és una "mesura que ha estat rebutjada per multitud d'estudis duts a terme en períodes i països diferents".

Segons Junts, "el control de preus no només perjudica els propietaris, sinó que també té efectes contraproduents sobre la població de llogaters vulnerable"

La realitat, però, és que durant el temps de l'aplicació del control de preus previst a la normativa catalana aquests van disminuir i que no existeix, ni de bon tros, un consens acadèmic al voltant d'aquest tipus de mesura. Ara bé, el programa dels juntaires s'atreveix a afirmar que "la conclusió és gairebé sempre la mateixa: el control de preus no només perjudica els propietaris, sinó que també té efectes contraproduents sobre la població de llogaters vulnerables que es pretén protegir, atès que redueix l'oferta de lloguer, desincentiva la rehabilitació i renovació dels immobles llogats, empeny llogaters al mercat negre i a mitjà termini acaba fent pujar els lloguers en termes reals".

Seguint la doctrina clàssica del liberalisme econòmic -i de gran part del sector immobiliari-, per a Junts "els debats entorn del control del preu del lloguer no ataquen l'arrel del problema, que és el desajust important entre l'oferta i la demanda d'habitatge" i, per tant, la solució passa per "ampliar i modernitzar el parc d'habitatge". I en el cas del lloguer assequible la recepta que proposa és "impulsar la col·laboració público-privada" perquè els promotors privats s'impliquin en la seva construcció.

Malgrat el seu rebuig programàtic al control dels preus, el setembre del 2020 Junts va votar a favor de la llei catalana que permetia regular-los, que duraria un any i mig fins que el Tribunal Constitucional (TC) va tombar-ne els aspectes fonamentals. Això sí, quatre anys enrere Junts no va acabar decantant-se pel "sí" a la llei fins a última hora, després de forçar algunes rebaixes en el contingut i rebre la pressió d'entitats com el Sindicat de Llogateres.

L'abril de l'any passat, en canvi, Junts ja va votar en contra de la llei estatal de l'habitatge, que incorporava el control de les rendes a través de l'índex de preus a les zones tensionades, una fórmula menys ambiciosa que la prevista a la llei catalana, segons les entitats per l'habitatge. A banda de denunciar la invasió competencial de l'Estat a la Generalitat -el partit va presentar un recurs d'inconstitucionalitat al TC-, la formació ja argumentava que el control de preus no era el camí per abaixar els lloguers disparats, en la línia del que planteja el sector immobiliari.

Suport a la normativa antidesnonaments

Si anem més enrere, Junts sí que ha votat a favor d'altres normatives destinades a, com a mínim, impedir els desnonaments i que comptaven amb un enorme suport social, com la 24/2015 -impulsada per la PAH, l'Aliança contra la Pobresa Energètica i l'Observatori DESC-, o la llei que la va substituir després que aquesta fos tombada parcialment pel Tribunal Constitucional.

Sigui com sigui, mentre no s'aborda algun tipus de regulació del lloguer de temporada i el lloguer d'habitacions, accedir a un habitatge es fa cada cop més complicat per a una part molt significativa de la població. El preu dels arrendaments trenca rècords trimestre rere trimestre tant a Barcelona com al conjunt de Catalunya -a la capital els contractes signats durant el segon trimestre d'aquest any s'apropaven de mitjana als 1.200 euros mensuals-. I si només es pot optar per una habitació, des del 2015 el cost s'ha doblat i ja s'enfila fins als 600 euros.