De la rebuda a Felip VI a la bandera espanyola, la gesticulació "institucional" d'Illa que indigna l'independentisme

Fa tres setmanes des que Salvador Illa va prendre possessió com a 133è president de la Generalitat el passat 10 d'agost. En plena canícula estival la posada en marxa del nou Govern del PSC s'ha fet al ralentí, sense massa temps per activar l'acció governamental. Però el que Illa sí ha volgut fixar des del primer minut del seu mandat presidencial és la gestualitat que es resumeix en les paraules d'un alt càrrec del Govern: "recuperar la normalitat institucional". Salvador Illa ha fixat aquesta prioritat als seus consellers i conselleres, i al seu equip de col·laboradors que tot just estan "prenent mides" al Palau de la Generalitat. I per tant, són unes paraules que s'escolten sovint aquests dies entre les parets nobles de l'edifici presidencial de la plaça Sant Jaume, juntament amb termes com "sobrietat" i "prudència".

Feia set anys, des dels fets de l'octubre del 2017, que un president de la Generalitat no participava en una recepció institucional a Felip VI

La recuperació de l'anomenada normalitat institucional ha tingut ja alguns gestos molt destacats e importants: La salutació de Salvador Illa amb el rei Felip VI dijous passat, durant la visita a Barcelona per a la inauguració oficial de la Copa Amèrica, ha estat el més destacat. Feia set anys, des dels fets de l'octubre del 2017, que un president de la Generalitat no participava en una recepció institucional a Felip VI, i la relació era nul·la més enllà de compartir taula en algun gran esdeveniment. Després del dur discurs del 3 d'octubre del 2017 del monarca contra l'independentisme, es van trencar totes les relacions i la rebuda d'Illa a Felip VI de dijous passat marca un abans i un després.

"Pacte, autogovern, institucionalitat i concòrdia"

Però no es tracta només del restabliment de relacions entre la Corona i la presidència de la Generalitat. La recuperació de la normalitat institucional té altres gestos importants com la trobada del president de la Generalitat, Salvador Illa, al mig de la plaça Sant Jaume, amb l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. A ningú se li escapa que el fet que tots dos siguin del PSC facilita l'entesa, però l'escenificació de la trobada perseguia manifestar un suposat retrobament entre les dues grans institucions del país -el Govern de la Generalitat i l'Ajuntament de la capital catalana- que els darrers anys no han tingut les millors relacions. Encara caldria afegir, a la simbologia per recuperar la normalitat institucional, la incorporació de la bandera espanyola en la iconografia del Palau de la Generalitat, inclòs el despatx del president o a les reunions del Consell Executiu. O la recuperació del Palau de la Generalitat com a escenari pel discurs del president de la Generalitat de cara al pròxim Onze de Setembre.

Segons fonts del PSC, l'objectiu és "ressaltar l'entrada de Catalunya en un nou cicle polític" i transmetre a la societat la voluntat del que Salvador Illa defineix com "institucions al servei de tothom i amb la màxima exigència i cooperació lleial amb la resta d'administracions públiques". La trobada del Govern al monestir de Poblet forma part d'aquest objectiu d'institucionalitat mitjançant la reivindicació d'un dels màxims exponents i defensors del concepte, l'expresident Josep Tarradellas. Illa reivindica la seva figura amb l'assumpció de quatre conceptes claus: "pacte, autogovern, institucionalitat i concòrdia".

Gestos que compliquen la relació amb ERC i Junts

Aquesta és una gestualitat que ha trobat suport i aplaudiments en actors socioeconòmics com la patronal de Foment. Però que a la vegada desperta forts recels i fins i tot enerva al conjunt de l'independentisme. I que, com a derivada, complica la relació entre el PSC i ERC després de la investidura. Una relació que Illa necessita per poder donar estabilitat al seu Govern. El primer objectiu, disposar d'un acord de legislatura fins i tot amb la incorporació dels republicans a l'Executiu després del seu procés congressual, no sembla que es vegi afavorit per aquesta gesticulació. "No entrarem a un Govern que normalitza la relació amb aquells que van avalar la repressió més brutal contra els catalans i les catalanes que van anar a votar l'1 d'octubre", assegura un membre de la direcció d'ERC. La pròpia secretària general, Marta Rovira, assegura que "és impossible" l'entrada d'ERC al Govern. Tot i que justifica la investidura d'Illa "perquè l'opció de la repetició electoral era pitjor per a l'independentisme i perquè hi havia l'oportunitat d'un acord que dota Catalunya de més sobirania".

"En una negociació els gestos també importen i si necessita arribar a acords amb ERC potser seria intel·ligent no fer gesticulacions que ens incomoden profundament"

El segon objectiu d'Illa de cara a ERC serà l'aprovació dels seus primers pressupostos per al 2025. Rovira deixa la porta oberta a negociar els comptes les pròximes setmanes, però no dóna res per fet. I una destacada veu de l'Executiva admet que "Illa té tot el dret a actuar com consideri com a president i cap del Govern, però en una negociació els gestos també importen i si necessita arribar a acords amb ERC potser seria intel·ligent no fer gesticulacions que ens incomoden profundament". De fet, la pressió cap a ERC de la resta de l'independentisme, des de Junts o la CUP a l'ANC, s'ha multiplicat, ja que responsabilitzen als republicans de la normalització de relacions amb Felip VI o de la utilització de la bandera espanyola en dependències de la Generalitat, pel fet d'haver facilitat la investidura de Salvador Illa. Una pressió que s'incrementa a cada gest de "normalitat institucional" que impulsa Illa, i que complica qualsevol negociació entre socialistes i republicans.

La relació amb Junts és encara pitjor i els postconvergents utilitzen gestos com el de la bandera espanyola, o el de Felip VI, per titllar el Govern d'Illa com "el més espanyolista de la història". També queda clar per part d'Illa que serà el primer president de la Generalitat des del 2017 que no visitarà Carles Puigdemont mentre estigui a l'exili de Waterloo. Fonts pròximes al nou president de la Generalitat expliquen que l'actitud de Salvador Illa cap a Puigdemont és de "total respecte" com amb "la resta d'expresidents", però especifiquen que no entra dins el marc institucional que es vol preservar una trobada fora de Catalunya amb Puigdemont.

Aplaudiments de la patronal

En l'altre plat de la balança, entre els que veuen bé aquesta recuperació de la "normalitat institucional" hi ha actors socioeconòmics com les patronals de Pimec o Foment. Pimec avala "l'indispensable retorn a la normalitat institucional". La patronal insisteix en la necessitat de "la importància de l'imperi de la llei, però també de respectar les decisions democràtiques, en referència a la llei d'amnistia".

Collboni: "Cal allunyar-se dels debats estèrils per posar el focus en allò que realment preocupa els ciutadans"

També l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, es felicita de la tornada d'una "normalitat institucional" a Barcelona i a Catalunya. En aquest sentit, Collboni es congratulava per la presència del rei Felip VI als actes de la Copa Amèrica, i demana "allunyar-se dels debats estèrils per posar el focus en allò que realment preocupa els ciutadans".

Felip VI i l'anormalitat institucional amb el Parlament

"Ja fa uns mesos que hem anat de mica en mica recuperant la bona relació entre les institucions democràtiques", assegura Collboni. Però això no és del tot cert en global. Per exemple, el president del Parlament, Josep Rull, ha continuat sense realitzar la visita institucional al rei Felip VI per informar de la investidura de Salvador Illa. Aquesta és una "normalitat institucional" que el monarca va trencar el 2016 quan es va negar a rebre a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, com era habitual després de ser escollida la presidència de la cambra catalana. I això va ser abans de què es produïssin els fets del 2017. Un rebuig del monarca que també ha provocat que Esquerra no participi de les rondes de consultes amb els grups del Congrés que efectua el cap de l'Estat.

Rull, com les anteriors presidentes del Parlament, continua sense establir relacions amb Felip VI

Òbviament, després del referèndum de l'1-O i del discurs del monarca el 3 d'octubre, les relacions entre la Corona i l'independentisme encara es van esquerdar més. I cap president del Parlament ha estat rebut per Felip VI des de llavors: ni Roger Torrent, ni Laura Borràs, ni la seva successora, Anna Erra. Tampoc ara amb Josep Rull. I no sembla que Felip VI estigui disposat a refer aquesta normalitat institucional, almenys mentre un independentista presideixi el Parlament de Catalunya.

Més enllà de les gesticulacions, la recuperació de la "normalitat institucional" que planteja Salvador Illa té un component polític rellevant en afrontar la recuperació de l'autogovern com a valor destacat de país, després de què una part de l'independentisme l'hagi menystingut. En aquest aspecte serà rellevant assolir el finançament singular acordat amb ERC, però també caldrà afrontar el problema estatutari. I és que no es pot oblidar que Catalunya és l'única comunitat autònoma que no té en vigor l'Estatut aprovat per les Corts espanyoles i refrendat en referèndum popular. Sinó l'Estatut retallat i adaptat pel Tribunal Constitucional a posteriori. Una anormalitat institucional que Illa vol intentar superar amb el desenvolupament estatutari al màxim nivell possible forçant legislacions que dotin Catalunya del nivell d'autogovern que es va votar a les urnes, tot i que sempre dins del marc constitucional. El temps dirà fins on arriba la normalització institucional i si va més enllà de fotos a la Copa Amèrica i de banderes al despatx.