RAVAL NARCOPISOSLa nova batalla del Raval contra la gentrificació es lliura als narcopisos

"El Raval és un carmelet per als especuladors immobiliaris", diu José Mansilla, antropòleg urbà, membre de l'Observatori d'Antropologia del Conflicte Urbà. Després que la gentrificació hagi arrasat a l'ample i llarg de Ciutat Vella, l'antic Barri Xinès semblava una espècie de Gàl·lia. Però la multiplicació de narcopisos en les últimes setmanes torna a amenaçar a la resistència que fins ara ha suportat pujades de lloguer, enderrocaments, desnonaments i un llarg etcètera. Lluny de resignar-se, els veïns convoquen una manifestació aquest dissabte a les sis de la tarda que sortirà de la seu del Districte.

Els veïns convoquen una manifestació aquest dissabte a les sis de la tarda que sortirà de la seu del Districte

Des de principis d'any, la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra han entrat en 21 pisos del Raval i detingut a 17 persones, segons fonts municipals. Han desmantellat set punts de venda, mantenen dispositius de seguretat a la zona i recerques obertes entorn dels punts on es creu que es podria estar traficant amb estupefaents. Arran dels registres, l'Ajuntament ha dut a terme actuacions com la neteja del terrat i l'escala de la finca en el carrer d'En Roig 22. Encara que la venda de drogues, recorden fonts municipals, és un desafiament "que competeix a la Conselleria d'Interior de la Generalitat" i no a la ciutat de Barcelona.

Malgrat que el districte es vani de la col·laboració entre els cossos policials, la veu dels veïns és contrària. Àngel, membre del col·lectiu Acció Raval, que coordina la protesta del dissabte, es queixa de l'actuació dels mossos. Els van cridar fa uns dies en descobrir que s'acabava d'okupar un pis al número 18 del carrer Sant Vicenç amb la intenció de convertir-se en un punt de venda de droga. Es van presentar allà i van dir que no podien fer res, sempre segons la versió d'aquest veí. Després van cridar a la Guàrdia Urbana, que sí que va entrar a desallotjar el pis, emparats per la llei que permet desallotjar un habitatge okupat en les primeres 24 hores.

"El nostre principal problema és la falta d'actuació", es queixa Àngel, encara que reconeix que "almenys sembla que l'Ajuntament intenta fer alguna cosa", referint-se a l'actuació de la Urbana. Fart de la impunitat amb la qual actuen els narcotraficants, apunta a la "sinergia objectiva o col·laboració no pactada" que ha sorgit entre aquests i els fons voltors a l'hora de devaluar el barri. "S'han trobat amb aquest benefici i no fan gens per canviar-ho", continua.

Els membres d'Acció Raval han pagat els accessos al registre per comprovar en mans de qui estan els pisos okupats per narcotraficants

Maria Teresa Roca porta tota la vida al barri. Es va casar en el Raval, va tenir un comerç i forma part de l'Associació de Veïns i Comerciants de la Taula del Raval que també està al capdavant de la protesta. Després de diversos dies de cassolades als carrers on es concentren els narcopisos, van decidir convocar al barri a manifestar-se. "Gràcies a la immigració (que en el Raval oscil·la entre el 47 i el 48% de la població) el barri no havia despertat l'interès dels fons d'inversió", comenta, "fins ara".

Els membres d'Acció Raval han pagat de la seva butxaca els accessos al registre per comprovar en mans de qui estan els pisos que saben okupats per narcotraficants. Àngel afirma que entre els propietaris estan el BBVA i Blackstone. L'estratègia d'aquests, que és avui dia només una hipòtesi, consistiria a desatendre els pisos okupats perquè incomodin a la resta de veïns fins que es vegin obligats a renunciar als seus contractes de lloguer o a vendre els seus a un preu més barat per la impossibilitat de la convivència amb la droga. Àngel recorda que el primer article que va llegir sobre la presència de les drogues en el Raval va ser al 2013 i denúncia que des de llavors "no s'ha fet res".

En aquest sentit, l'Ajuntament s'ha proposat com a tasca "contactar amb els propietaris de pisos buits o okupats amb finalitats delinqüencials". Sense la denúncia dels propietaris, poc es pot fer. Les fonts municipals recorden "la dificultat que rau en el fet que hi ha propietaris (especialment els fons d'inversió) que són difícils de contactar, al que s'afegeix que el mes d'agost complicava encara més aquesta tasca".

L'Agència de Salut Pública de Barcelona, en boca del seu portaveu, Manel Piñeiro, nega que el consum de drogues hagi augmentat o que ho hagi fet el d'alguna d'elles, com l'heroïna. "Els nostres recursos estan al màxim i existeix tota una estratègia per afrontar la drogoaddicció a Barcelona que està funcionant", assenyala. El problema és "l'oportunisme" que el CAS Baluard, el recurs on es pot fer un consum controlat i higiènic d'heroïna o cocaïna, estigui al mateix barri on sorgeixen els narcopisos. A més, aquests ofereixen ara un servei integral: no només venen la droga, sinó que també donen als usuaris un lloc on injectar-se o inhalar.

Piñeiro reconeix que aquesta situació afegeix riscos per als consumidors, per la qual cosa veu un "increment incipient" de casos de sobredosi o altres problemes relacionats amb aquesta inseguretat. El portaveu recorda que en el CAS Baluard es realitzen més de 3.500 consums al mes, la qual cosa evita que succeeixin en la via pública i insisteix que el problema no se situa en nous consumidors o traficants, sinó en què aquests hagin trobat pisos buits en els quals instal·lar-se.

Des de l'estiu de 2016, s'ha incrementat l'horari de la sala al sud del Raval, de 7 del matí a 22 hores, de dilluns a diumenge. I des del gener, l'Agència de Salut Pública ha incrementat el nombre d'educadors que contacten amb els usuaris als carrers per dirigir-los als recursos "de reducció de danys". També, amb horaris ampliats, treballen per "minimitzar la presència de xeringues en la via pública". Catorze educadors entre setmana i vuit els caps de setmana recorren els carrers del Raval en torns de matí, tarda i nit.

Les estadístiques de l'Ajuntament de Barcelona parlen d'un barri que van abandonar 106 persones al 2016 i en el qual es van instal·lar 118. Mentrestant, la renda familiar, que es calcula sobre 100, va pujar de 62,6 al 2008 a 75,8 al 2015. Les xifres no reflecteixen els canvis de nacionalitat, però Mansilla veu clara la substitució de la immigració llatinoamericana o pakistanesa per europeus amb ingressos més alts, que inconscientment seguiran contribuint a l'augment dels preus de l'habitatge.

Entretant, els veïns "de sempre" lluitaran per resistir. La regidora de Ciutat Vella, Gal·la Pin, afirmava fa uns dies que a més del treball policial, un dels àmbits "més crucials" és el de l'habitatge. El seu objectiu, deia, és "fer servir totes les opcions que tenim com Ajuntament per fer que aquests pisos no romanguin buits, sinó que s'omplin de vida". Les declaracions situen ara la batalla entre aquesta sinergia que haurien d'aconseguir executiu i veïns i la que ja tenen, per coincidència, narcotraficants i inversors.