El Raval es converteix en el camp de batalla de les eleccions municipals de Barcelona

El Raval no és Beverly Hills. No és cap novetat. Com tampoc ho és que la sensació d'inseguretat ha crescut en els últims mesos. A l'abril van ser els cops de matxet al  carrer Reina Amàlia i fa unes setmanes un apunyalament al carrer Carretes, seguit d'una altra escena amb matxet uns dies més tard. A les plataformes que ja existien s'ha unit recentment Tsunami Veïnal, una agrupació de veïns que reclama més presència policial al barri i critica sense miraments a l'Ajuntament d'Ada Colau, la qual cosa ha despertat la desconfiança de la resta de moviments socials. S'ha polititzat la lluita per un barri més habitable?

Laura de la Cruz va passar l'estiu fora de la ciutat per no haver de baixar amb els seus fills al parc infantil de la plaça Salvador Seguí, al final del carrer Robadors. "Baralles, sorolls, incivisme", resumeix. A l'agost va veure des del poble les protestes que organitzaven els veïns de la Barceloneta i es va posar en contacte amb ells per Twitter, amb la idea d'unir-se a ells a la volta de les vacances. I així va ser. L'associació a la qual pertany, RPR, que agrupa a veïns dels carrers Robadors, Picalquers i Roig, va acabar organitzant amb veïns de sis barris més Barcelona No Funciona, l'agrupació que va convocar el Tsunami Veïnal del passat 15 de setembre.

Els moviments més coneguts del Raval, des del Lokal fins a Acció Raval, van acusar el moviment d'estar polititzat i dies abans de la manifestació van estar aclarint a les xarxes que la mobilització es feia "no en el seu nom". Enfront de les acusacions, de la Cruz assegura que es van organitzar espontàniament i que caben persones de totes les ideologies que siguin afins a l'objectiu: "que l'espai públic estigui controlat i els narcopisos siguin desallotjats".

La lluita de Barcelona no Funciona centra les seves crítiques a l'Ajuntament de la ciutat. "Encara que els Mossos depenguin de la Generalitat, l'ordre públic també és un assumpte de la Guàrdia Urbana, que depèn del consistori", es queixa de la Cruz. L'associació RPR es va reunir amb Gala Pin, regidora del districte de Ciutat Vella, a principis del seu mandat i va sortir amb sabor amarg. Segons De la Cruz, no els van agradar els plantejaments de Pin, que va retirar la vigilància 24h de la Guàrdia Urbana i va donar "màniga ampla a la prostitució". Els narcopisos dels números 23 i 45 de Robadors es van tancar, però els mateixos traficants van ocupar un altre al 22 del carrer Roig.

La competència que més enfronta als veïns entre ells és la de la Generalitat vs. Ajuntament. Al primer li correspon legislar sobre els pisos buits i les llicències turístiques, mentre el segon s'ha d'encarregar que aquestes lleis es compleixin. En el capítol policial, són els Mossos, lligats al Departament d'Interior, els encarregats d'investigar i perseguir el narcotràfic, encara que no poden desallotjar els narcopisos si el propietari no ho denuncia. L'ordre públic es reparteix amb la Guàrdia Urbana que sí que depèn del consistori municipal, però els agents municipals tracten més l'incivisme que les baralles que han mediatitzat el Raval com a punt negre de la seguretat.

L'agrupació reconeix que el seu treball se centra "en l'incivisme i la delinqüència", però empatitza amb les lluites de la resta de moviments veïnals. "Encara que potser no les assumim com a nostres perquè estem a un altre moment i discurs" diu De la Cruz per buscar l'explicació a les diferències entre lluites en què "quan es tanca un narcopís hi ha altres plataformes que volen ocupar-lo" mentre ells prefereixen "que es tapiï i es compleixi amb la legalitat". I veu l'arrel del problema en què mentre en l'Associació RPR i Barcelona No Funciona molts són propietaris de pisos, en altres moviments poden ser persones "que viuen de lloguer i un fons voltor els vol tirar". Per pacificar afegeix que ella pot recolzar la resta de lluites del barri i que encara que no les promogui, pot ser que vagi a les manifestacions, com ja va ser a la qual es queixava contra la massiva arribada de creuers.

Quan preguntes per les diferències amb el RPR, Ángel Cordero d'Acció Raval no creu que estigui en el fet que uns siguin propietaris i altres inquilins: "És més, fins i tot ens han cridat immobiliàries que no sabien què fer perquè els han ocupat uns traficants un pis". Va cap a una altre desacord: "ells denuncien, nosaltres actuem".

La distància que separa a aquests moviments està en el que hi ha més enllà de l'incivisme. Perquè al Raval no només pateix de narcotràfic. També d'especulació immobiliària, els desnonaments, el turisme massiu que destrueix el comerç de proximitat, la brutícia i un llarg etcètera. Cordero critica que a la manifestació del Tsunami Veïnal acudissin associacions com la de veïns del Raval, "a la que no es veu quan hi ha desnonaments". I no es queda aquí; per a ell Barcelona No Funciona "ha deixat clar que va de la mà dels partits polítics i s'ha dedicat a muntar narcoshows (com la ruta que assenyala on estan) per estigmatitzar el barri".

Acció Raval va sorgir precisament per lluitar contra els narcopisos, tot i que la seva aproximació al gran drama del barri és diferent. "Animem els veïns a unir-se i els acompanyem i ajudem perquè ho facin per carrers, ja que així tindran un punt de referència més clar", explica Cordero. En els últims mesos han vist la llum Acció Reina Amàlia, Riera Baixa o Lancaster. També perquè "delegar a una associació més gran pot ser que no acabi de representar-te del tot".

"Hi ha dues classes de persones: els que paguen els seus impostos i creuen que això és suficient i després com a molt tuitegen i les que surten al carrer, parlen amb el veí, es reuneixen amb ell...", sentencia Cordero. Encara que defensa el dret de tots a protestar, veu e Barcelona No Funciona massa connotació partidista per les seves crítiques a l'Ajuntament i no a la Generalitat.

El primer narcopís de Barcelona va aparèixer al carrer Joaquim Costa, 35 el 2012. Llavors, la Convergència de Xavier Trias governava la ciutat. Avui dia, fins i tot plataformes com Acció Raval reclamen un augment de presència policial tot i que no els agradi "per l'emergència que hi ha". Però la solució, reclama Cordero, "passa també per una important inversió en el social, perquè tan greu és un narcopís com el desnonament d'una família del barri".

L'Ajuntament s'ha queixat en els últims mesos de la falta de col·laboració en seguretat per part de la Generalitat. La regidora reconeixia fa uns dies que "la ciutat està en un moment de desesperació i en un moment crític en l'àmbit de la seguretat" i criticava que Generalitat i govern central no facin prou. A les negatives d'augmentar la plantilla dels mossos per part del conseller d'Interior se suma que a l'agost del 2018, el deute de la Generalitat amb el consistori ascendia a una mica més de 33 milions d'euros.