Rato torna al banc dels acusats per la sortida a borsa de Bankia, el forat que es va empassar més de 22.500 milions de diners públics

És el judici a una era; a la banca, i, encara que no figuri entre els acusats, el Banc d'Espanya si estarà entre els testimonis que hagin de donar explicacions per aquest escàndol. Sis anys i mig després de les primeres accions judicials en contra seva, aquest dilluns arrenca a la seu de l'Audiència Nacional de San Fernando d'Henares (Madrid) la primera sessió del judici oral per la sortida a borsa de Bankia, al juliol de 2011, quan l'exvicepresident del Govern de José María Aznar i exdirector gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Rodrigo Rato, encara estava al capdavant de l'entitat.

Només un any després, Bankia es convertia en la caixa més beneficiada pel rescat europeu concedit a Espanya; es va embutxacar de 24.424 milions d'euros de diners públics, mentre prop de 180.000 clients que havien adquirit accions veien els seus estalvis evaporar-se. Avui, la majoria d'ells ha recuperat els seus diners, però el mateix Banc d'Espanya reconeixia aquest divendres que dóna per perduts almenys 14.000 milions: calcula que l'"import recuperable estimat" ronda els 9.800 milions. Ara per ara, a més, l'Estat reconeix que només ha recuperat 5.150 milions del total del rescat. Va costar 64.953 milions d'euros.

De fet, més que un judici amb acusats VIP -de Rato a Ángel Acebes, exministre d'Aznar i exconseller de l'entitat, o Javier López Madrid, compi yogi- i testimonis d'alt llinatge -entre ells s'espera a la presidenta de l'FMI, Christine Lagarde, el vicepresident de l'FMI i exministre d'Economia, Luis de Guindos, o l'exgovernador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, més enllà del que és estrictament judicial, la causa de Bankia representa el judici a una era. El rescat va coincidir a més amb les més virulents retallades del Govern de Mariano Rajoy -el mateix que sempre ha insistit a negar el rescat-, amb el consegüent impacte social d'aquests "ajustos", segons l'argot de l'Executiu.

D'altra banda, les dimensions del judici són mastodòntiques: a més de Rato hi ha 31 persones físiques i tres de jurídiques processades (Bankia, BFA i l'auditora, Deloitte); prop de 40 acusacions, i sessions programades fins a finals de juny de 2019 -data que podria arribar a allargar-se-. Les peticions de presó van dels dos anys i mig als dotze anys de presó.

La jornada que arrenca aquest dilluns amb les qüestions prèvies és així l'avantsala d'un llarg procés per a la secció quarta de la Sala Penal de l'Audiència Nacional, presidida per la magistrada Ángela Murillo -la mateixa que va dictar sentència pel cas de les targetes Black-. I comença en gran, amb la imatge de Rato seient a la banqueta en la seva primera sortida de Soto del Real, exactament un mes i un dia després d'ingressar per complir la seva condemna de quatre anys i mig pel cas de les targetes opaques de Caja Madrid.

Il·lustres acusats

Malgrat l'enorme nombre de persones que s'asseuran a la banqueta, només quatre d'elles han estat assenyalades pel Ministeri Públic per presumpta estafa als inversors. La Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat -en representació del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària, FROB-, demanen cinc anys de presó per a Rato; quatre anys per a l'exvicepresident José Luis Olivas; tres per a l'exconseller José Manuel Fernández Norniella, i dos anys i set mesos per a l'exconseller delegat Francisco Verdú, tots ells per un delicte de l'article 282 bis del Codi Penal. No obstant això, la Fiscalia els eximeix a tots del delicte de falsedat comptable, del que sí que acusen la Confederació Intersindical de Crèdit (CIC), Adicae i el moviment popular 15MpaRato.

A més, l'Advocacia de l'Estat demana que els acusats siguin declarats responsables civils directes del desastre de l'entitat, i que compensin al FROB pel rescat. La Fiscalia, per la seva banda, reclama també que indemnitzin de forma solidària als inversors minoristes personats en la causa, excloent als ja rescabalats per l'actual Bankia, que declara responsable civil subsidiària.

Previsiblement, les defenses impugnaran la legitimació de les acusacions populars: Bankia i la seva matriu, BFA, demanaran l'aplicació de la doctrina Botín, i recordaran que, dels 180.000 petits accionistes atrapats per la sortida a borsa, només quedarien per indemnitzar prop de 170 -segons les seves xifres-. A ells caldria restar els que ja han mort, i s'espera que Bankia s'agafi aquests números per afirmar que ja no hi ha perjudicats.

Els noms que es repeteixen en les 'black'

Com Rato, altres cinc usuaris de les targetes actualment a la presó hauran de comparèixer en qualitat d'acusats, l'exsecretari d'Estat d'Hisenda Estanislao Rodríguez Ponga i els exconsellers José Antonio Moral Santín, Francisco Baquero, Jorge Gómez i José María de la Riva.

D'altra banda, del total de processats, gairebé la meitat (14 d'ells) també van ser condemnats per les black; repeteixen en aquesta llista l'expresident de la patronal madrilenya, Arturo Fernández, l'exdirector general de Caja Madrid, Ildefonso Sánchez-Barcoj, i l'empresari i exconseller d'OHL López Madrid, conegut com a compi yogi, sobrenom que li va atorgar la reina Letizia.

En resum, se'ls acusa de cometre els suposats delictes de falsedat en els comptes anuals dels exercicis 2010 i 2011, i el delicte de frau a inversors, davant els indicis que la informació sobre la sortida a borsa de Bankia era falsa.

No obstant això, la complexitat del procés vindrà donada també per la gran quantitat d'acusacions. Sense anar més lluny, l'Associació d'Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances (Adicae), que exerceix com a acusació popular, demana 363 anys i 6 mesos de presó per als 32 acusats per delictes d'estafa als inversors i falsedat documental. També sol·licita 12 anys per a Rato i els consellers i directius responsables de la sortida a borsa, i una indemnització de 800 milions d'euros en concepte de responsabilitat civil, inclosos BFA i Bankia, contra els quals també dirigeix la seva acusació per ometre en el fullet informatiu de l'operació la informació necessària per als inversors.

Un fullet "incomplet"

En paraules del llavors fiscal, Alejandro Luzón -avui al capdavant d'Anticorrupció-, el fullet de sortida a borsa de l'entitat era "incomplet" -no presentava els comptes anuals de Bankia-, i "deficient", en tant que "no reflectia de manera adequada la imatge final del patrimoni de l'entitat ". No obstant això, el Ministeri Públic matisa que els comptes de BFA i Bankia no poden qualificar-se "materialment de falses", ja que "no vulneraven la normativa llavors vigent i van complir amb les exigències del regulador", informa EFE.

De fet, segons la Fiscalia, el principal problema del grup no era el "forçat acomodament" a una normativa "elàstica", sinó la rendibilitat per ser un grup amb actius "poc rendibles" i passius d'alt cost, que generava "pèrdues recurrents molt importants ". El seu escrit també reconeix que els minoristes van assumir un risc "extraordinàriament superior" al que comporta sempre un moviment borsari, "gràcies a una informació que no els advertia dels riscos a recer d'una fictícia aparença de credibilitat i solvència".