Radiografia del sector porcí de Catalunya, que conté la respiració per l'impacte de la pesta

La detecció de diversos casos de pesta porcina africana (PPA) en senglars morts a Cerdanyola ha comportat un seguit de restriccions per a l'activitat humana, fonamentalment al Parc de Collserola-. Però, sobretot, han disparat la preocupació d'un sector que té un pes enorme en la indústria agroalimentària catalana, amb una incidència més que notable en l'ocupació en diverses comarques. Rere les grans xifres, però, al porcí també l'envolten algunes polèmiques, derivades del seu impacte ambiental i d'un model productiu centrat, especialment, en les exportacions. Radiografiem a fons un sector que acapara titulars aquests dies.   

5.600 granges i més de 8 milions de porcs  

Segons les últimes dades del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, que corresponen al maig d'aquest 2025, Catalunya compta amb 8,075 milions de porcs, dels quals gairebé el 60% (4.759.873 exemplars, el 58,9%) es troben en explotacions de la demarcació de Lleida. La província de Barcelona en concentra més del 20% -uns 1,75 milions d'exemplars-, fonamentalment gràcies al pes de les comarques centrals (Osona i, en menor mesura, Lluçanès, Berguedà i Bages), mentre que el sector té menys importància a Girona i, sobretot, Tarragona. Des del 2008, la cabana porcina catalana ha augmentat en prop d'1,5 milions d'animals.

Pel que fa al nombre d'explotacions, a tancament del 2024 Catalunya en tenia 5.604, combinant centenars de macrogranges -les que tenen un mínim de 2.000 porcs-, amb d'altres de mitjanes o familiars. Gairebé el 40% es concentren en només tres comarques, el Segrià (la que més en té, amb 776), la Noguera (711) i Osona (618). De fet, Catalunya té un eix del porc clarament definit a nivell territorial, com pot veure's al mapa adjunt. Surt de Ponent, de les comarques del Segrià i la Noguera, per creuar les comarques lleidatanes, la Catalunya Central fins a arribar a l'Alt Empordà, resseguint en gran part l'Eix Transversal o autovia C-25.

La dependència econòmica  

Segons recull Nació, el sector porcí dona feina directament a entre 15.000 i 20.000 persones a Catalunya entre les explotacions porcines i les indústries de processament, si bé la xifra s'eleva al voltant de les 50.000 si es té en compte l'ocupació indirecta i induïda. Pel que fa a la dependència econòmica, el porcí és especialment important en comarques no massa poblades i amb un elevat volum d'explotacions. Així, segons l'Anuari Econòmic Comarcal, elaborat pel BBVA, el major valor afegit brut (VAB) del sector el trobem al Lluçanès, amb l'11,27%; seguit del Pla de l'Estany (4,57%), el Berguedà (3,49%), el Moianès (3,06%), l'Alt Empordà (2,58%), Osona (1,86%) i la Noguera (1,65%). A la regió de Barcelona el seu pes, en canvi, és inexistent.

El major productor de l'Estat  

L'Estat espanyol és el primer productor de carn de porc de la Unió Europea i el tercer del món, només per darrere de la Xina i els Estats Units. Produeix al voltant de cinc milions de tones de porcí l'any, de les quals al voltant del 40% -prop de dos milions- corresponen a Catalunya, segons recull l'Observatori del Porc, que depèn del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. En volum de producció, per darrere de Catalunya se situen l'Aragó i Castella i Lleó.

En canvi, pel que fa la dimensió de la cabana porcina, Catalunya apareix en segona posició, amb el 24% de porcs de l'Estat, per darrere de l'Aragó, que en té el 28%. En total, Espanya acumula gairebé tres de cada deu exemplars de la UE.

Potència exportadora  

Les exportacions del sector agroalimentari català van superar els 15.700 milions durant el 2024, segons les dades recollides per l'empresa pública Promotora dels aliments catalans (Prodeca), adscrita al Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. D'aquest total, gairebé una tercera part correspon al subsector de carns i embotits, que supera els 5.000 milions en exportacions, i dins seu el predomini del porc és inqüestionable, amb unes vendes a l'exterior que van més enllà dels 3.000 milions l'any.

Segons mostra el darrer informe de l'Observatori del Porc, el principals destins de les exportacions catalanes d'aquest tipus de carn són la Xina (19%), Itàlia (18%), França (17%) i Japó (12%). Precisament són les vendes a dos dels gegants econòmics asiàtics el que ara mateix més preocupa al sector. La raó és que un cop detectat el focus de pesta, la carn de porc no afectada es pot vendre sense problemes dins la Unió Europea, un fet que obre la porta a continuar amb l'activitat tenint en compte que, fins ara, la malaltia no ha entrat en cap de la quarantena de granges més properes als senglars que han donat positiu.

En canvi, la Xina i el Japó sí que han limitat de moment la compra de carn de porc de l'àrea de Barcelona. I això impacta directament en les explotacions de comarques com Osona, el Lluçanès, el Berguedà o el Bages, que concentren el gruix de la cabana porcina barcelonina i dedicades, en gran part, a l'exportació.

Un impacte ambiental inqüestionable  

El model de ramaderia intensiva que s'ha imposat i ha anat a més els darrers anys fa temps que està en el punt de mira de col·lectius animalistes, ecologistes i en defensa del territori. Un model que s'ha centrat en incrementar la cabana ramadera -especialment la porcina-, encabint milers i milers d'animals en macrogranges per engreixar-los amb l'objectiu d'augmentar el volum d'exportacions i, per tant, el negoci agroalimentari.

Organitzacions ambientals defineixen la ramaderia industrial com un "model depredador tant de recursos naturals com de territori. [...] Consumeix enormes quantitats d'aigua i destrueix els recursos hídrics. És un sistema que s'ha d'extingir, perquè és insostenible a nivell ambiental i econòmic", manifestava fa un temps a aquest diari Andrés Muñoz, en aquell moment responsable de sobirania alimentària d'Amics de la Terra.

L'enorme volum de la cabana porcina en determinades comarques catalanes té entre les contrapartides la difícil gestió dels purins, les dejeccions ramaderes, que generen una forta contaminació. Això fa, per exemple, que des de faci molts anys entitats com el Grup de Defensa del Ter denunciïn la contaminació de les fonts i, per tant, dels aqüífers a Osona i el Lluçanès. I, paral·lelament, proliferen els projectes de plantes de biogàs per gestionar -i aprofitar- aquests purins, uns plans que estan generant una revolta significativa al món rural.

Alhora, s'hi cal sumar la contaminació per emissions de metà de les macrogranges, documentada pel Ministeri de la Transició Ecològica del Govern espanyol. I que a Catalunya situen el grup Casa Tarradellas com a principal contaminant del sector, segons va recollir Crític. Finalment, s'hauria d'afegir la petjada ambiental que generen el trasllat dels animals -vius o morts- a d'altres països per destinar-los a les exportacions. Tot plegat fa que diversos sectors defensin la necessitat de transformar el sector, per reduir la cabana porcina i baixar el volum destinat a les vendes exteriors.