Quines fruites i verdures de temporada hem de menjar al febrer?

El febrer és un mes ideal per fer brous i cremes de verdures per escalfar l'organisme en una de les èpoques més fredes de l'any. Porro, ceba, pastanaga, espinacs, api... Ara bé, el producte estrella del segon mes de l'any és el calçot, que reuneix famílies i grups d'amics al voltant d'una taula per fer la tradicional calçotada. També és el mes perfecte per fer un bon plat de faves i una bona escarola amb romesco i bacallà.

Pel que fa a la fruita, un cop més, l'oferta és més reduïda que els mesos d'estiu. El febrer és el mes de les pomes, la pera i els maduixots. També continua sent temporada de cítrics, ideals per plantar cara al fred, tot i que ja són les últimes setmanes de les taronges i les mandarines. Una de les primeres senyals que ja queda menys pel bon temps. A continuació, us detallem altres verdures de febrer. 

Bròquil, col i coliflor

Tant el bròquil com la coliflor són dues verdures que trobem en aquesta època de l'any. Pertany a la mateixa espècie que la col i és conegut per ser molt nutritiu i baix en calories, amb només 20 kcal per cada 100 grams. A més de ser ric en fibra, conté una gran quantitat de vitamines, minerals i antioxidants, cosa que el converteix en un ingredient molt complet per a la dieta.

A la cuina, és extremadament versàtil. Una crema suau, combinada amb poma, és per a molts una opció recorrent i habitual. Però també el podem preparar al vapor, saltat, bullit o gratinat per potenciar el seu gust. És important no passar-nos amb la cocció per tal de mantenir les seves propietats nutricionals i la textura.

Carxofa

També fa setmanes que podem gaudir de les millors carxofes a casa nostra, però continuen en un bon moment per a ser consumides de temporada. Aquesta hortalissa es conrea especialment en camps costaners: a casa nostra destaquen el Baix Llobregat, amb la coneguda carxofa del Prat, i el Delta de l'Ebre, amb la carxofa del Baix Ebre i Montsià. La varietat més conreada és la blanca de Tudela, de forma ovalada, compacte i verd intens.

Destaca per la seva aportació de fibra, la qual cosa contribueix a un funcionament intestinal correcte i pot reduir els nivells sanguinis de colesterol. A la cuina la podem incorporar a mil i un llocs, la podem fer confitada, a la brasa o al forn, arrebossada, com a xips… o com a protagonista d'una truita! Tot i que molta gent en descarta les fulles, les podem usar per fer un brou o una crema, per bé que ens quedarà ben fibrosa.

Bleda

La bleda és una verdura també ens ofereix grans propietats nutricionals, essent un gran antioxidant gràcies a la seva riquesa en vitamines A, C, E, K, àcid fòlic i betacarotens. Té minerals com el calci, el ferro, el fòsfor, el potassi i el magnesi. Tenen un efecte diürètic i ens ajudarà intestinalment, així com a prevenir el colesterol, gràcies a l'alt contingut en fibra.

Tot i que el més habitual és bullir-les, es tracta d'un mètode amb el qual perdem molts dels seus nutrients i gustos pel camí, a més de la textura. Una bona opció és saltar-les a la paella, però el més recomanable és coure-les al vapor, tenint sempre en compte que les penques són més dures i necessiten més temps de cocció. Amb un simple sofregit són una bona opció, i també hi podem afegir daus de cansalada, botifarra o tastet… També són usuals amb pinyons i panses, a més de sopes i cremes. Així com d'acompanyaments d'estofats o sofregits varis.

Pèsols

Tot i que la temporada forta va de març a maig, ja en podem trobar alguns als mercats. El pèsol és una planta de la família de les lleguminoses, la llavor de la qual és comestible. Els seus grans verds i tendres l'han convertit en una de les verdures més apreciades. Es conrea a Europa des de fa més de cinc mil anys, però a Catalunya és especialment valorat el pèsol del Maresme, de la varietat garrofal.

Es tracta d'unes lleguminoses amb moltes vitamines, que ens ajuden al bon funcionament del sistema nerviós. Alguns estudis també els vinculen com a una ajuda contra el nerviosisme i a favor de la positivitat. El més habitual a la cuina és bullir-los, i els podem saltar un cop estan al punt, sigui com a ingredient principal o com a acompanyament.

All tendre 

Encara trobem també de temporada l'all tendre, per bé que el seu cicle s'allarga durant boa part de l'any, però especialment durant els mesos més freds. De fet, és ideal amb les baixes temperatures, puix té propietats balsàmiques i expectorants que ens poden ajudar contra els constipats. Per això, tradicionalment s'ha considerat un antibiòtic natural. És la mateixa planta de l'all, però en fase de desenvolupament, abans que es formi la cabeça de grans d'all.

El seu gust és molt similar a l'all, però és més suau. Per això, a la cuina el podem utilitzar sense por en mil un llocs, com en un plat icònic on és protagonista com la truita d'alls tendres, donant una textura diferent i particular, sense un gust invasiu en excés. És molt agraït de cuinar, ja que el podem incorporar en qualsevol guisat, per exemple, o experimentar sense por.