Quatre claus per situar-se en el debat sobre els pressupostos de la Generalitat

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha oficialitzat aquest dimecres al Parlament de Catalunya la ruptura amb el govern espanyol, encapçalat per Pedro Sánchez. L'anunci, conseqüència dels escrits d'acusació de la Fiscalia del Tribunal Suprem i de l'Advocacia de l'Estat als dirigents sobiranistes per la celebració de l'1-, implica -sempre que es compleixi- que ni el PDECat ni ERC negociaran els pressupostos de l'executiu espanyol, de moment pactats entre el PSOE i Podemos.

Això, de retruc, pot tenir com a derivada que els comptes de la Generalitat per al 2019 ho tinguin molt més complicat per tirar endavant. Bàsicament, perquè després de la pèrdua dels vots de quatre diputats per part de JxCat i la negativa de la CUP a negociar els pressupostos, l'única manera que tirin endavant és amb l'aval, actiu o passiu, de Catalunya en Comú o PSC. Dues formacions que veuen fonamental que els comptes estatals també tirin endavant, també perquè suposarien un increment de recursos per a la Generalitat. Amb aquests condicionants de fons, resumim en cinc punts les claus dels comptes catalans per a l'any vinent i de la negociació que se'n deriva.

Una previsió de 1.600 milions d'euros més

La intenció del govern de Torra és aprovar el projecte pressupostos durant el mes de vinent, incorporant-hi un increment del sostre de despesa d'uns 1.600 milions d'euros respecte als del 2017, els darrers que van aprovar-se. En una entrevista recent a Efe, el secretari general del Departament d'Economia, Albert Castellanos, va matisar, però, que bona part d'aquests diners ja estan "compromesos" i servirien per atendre l'increment salarial del personal públic, l'ampliació de la plantilla de docents i per abordar l'aplicació de la renda garantida de ciutadania. I per fer gestos, "més simbòlics que quantiosos", en qüestions com Formació Professional, taxes universitàries i l'educació de 0 a 3 anys, amb la voluntat de tornar a oferir un cert "cofinançament" d'aquesta etapa educativa. En paraules de Castellanos, per indicar que el govern està en "una etapa de recuperació, encara que amb limitacions".

Els recursos de la Generalitat podrien augmentar en uns 1.000 milions més en funció de com acabi el serial dels pressupostos estatals i les negociacions amb el govern de Sánchez. D'entrada, ara mateix l'objectiu de dèficit de les autonomies és del 0,1%, un percentatge que el PSOE voldria incrementar fins el 0,3%. Ara bé, el PP i Cs no li estan posant fàcil aconseguir-ho, bàsicament a través del seu control de la mesa del Congrés. Paral·lelament, la regla de despesa indica que la inversió pública no pot incrementar-se per sobre del que creixi l'economia i això implica que durant el 2019 no podria passar del 2,7%. El sostre es podria superar si el govern aconseguís "increments permanents d'ingressos" el que, ras i curt, suposa increment d'impostos, una posició que no genera precisament entusiasme a l'executiu de Torra.

Tampoc queda clar que l'Estat aboni els 350 milions compromesos a la Generalitat corresponents al deute reconegut a la Generalitat pel finançament dels Mossos (150 milions) i per l'incompliment de la disposició addicional tercera de l'Estatut corresponent al 2008 (200 milions) si els comptes no tiren endavant. Finalment, també resta pendent la retirada dels recursos del govern espanyol al Tribunal Constitucional a tributs com l'impost als vehicles contaminants o el de les nuclears, que en total permetrien ingressar prop de 160 milions euros anuals a la Generalitat.

Retallades que no s'han revertit

El 2017, l'aleshores vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, va assegurar que els pressupostos de la Generalitat d'aquell any eren els "més socials possibles", però la realitat és que van quedar molt lluny de revertir les retallades. Enguany, la inversió social del govern encara se situa 1.000 milions d'euros per sota de la que hi havia el 2010, l'any d'inici de les retallades, segons ha publicat recentment El Punt Avui. El pressupost d'Ensenyament queda 500 milions per sota del de fa una dècada, mentre que el de Salut disposa de gairebé 900 milions menys. Altres partides, en canvi, s'han incrementat, com la de Treball i Afers Socials. I si bé és cert que la despesa pública puja des del 2014, les retallades no són, ni de bon tros, història i aquest és un element que Catalunya en Comú i PSC posen damunt la taula per plantejar-se donar suport als comptes que elabora l'equip encapçalat per l'actual vicepresident i home fort d'ERC al govern, Pere Aragonès.

La posició de la CUP, Catalunya en Comú i PSC

Perquè puguin aprovar-se, els pressupostos necessiten més vots favorables que contraris, de manera que donant per segur el rebuig de Ciutadans i el PP, que sumen 40 diputats, l'atenció de l'executiu se centrava en la CUP, Catalunya en Comú - Podem i el PSC. Amb el vot favorable dels Comuns o l'abstenció del PSC n'hi hauria prou per tirar-los endavant, però de moment tant una cosa com l'altra estan lluny d'assolir-se. La CUP, que va fer possible l'aprovació dels comptes del 2017, ja ha deixat clar que aquesta vegada no pensa ni negociar els comptes, amb l'argument que "la línia que ha agafat el govern no es correspon amb el mandat de l'1 d'octubre", en paraules del seu portaveu nacional, Lluc Salellas. Els anticapitalistes consideren que el govern de Torra és "autonomista".

Les condicions dels Comuns per asseure's a parlar són clares: abordar una reforma fiscal que permeti augmentar la recaptació i redistribuir la riquesa i revertir retallades. Ho va deixar clar Ramon Arnabat, un dels coordinadors generals de l'espai, en una entrevista recent a Públic. Ell va desvincular l'aprovació dels comptes de la Generalitat del que passi amb els pressupostos de l'Estat, però d'altres fonts de l'espai sí que veuen necessari que es validin els comptes del govern de Sánchez per poder aprovar també els catalans, entre d'altres qüestions perquè dotarien de més recursos la Generalitat.

La posició del PSC és similar, és a dir fiscalitat més justa i progressiva, reversió de retallades i, això sí, que els pressupostos "s'ajustin a la llei". Ara bé, dirigents del partit han deixat clar que si no hi ha fumata blanca d'ERC i PDECat als comptes de Sánchez, Torra rebrà un no com a resposta.

Hi ha marge de maniobra en els impostos?

La fiscalitat és un dels grans cavalls de batalla de la negociació, però la Generalitat no té intenció d'introduir nous tributs ni de plantejar canvis significatius. L'argument, repetit els darrers anys, és que "el marge de millora de la recaptació és molt limitat", en paraules de Pere Aragonès. Realment és així? D'entrada, sí que es volen recuperar tributs tombats en el seu dia pel Tribunal Constitucional, com el de l'ADSL, que pot aportar una recaptació anual d'uns 20 milions; el d'elements radiotòxics, que afecta les centrals nuclears i pot permetre obtenir uns 60 milions.

En canvi, l'executiu ja ha deixat clar que no pensa tocar el tram autonòmic de l'IRPF, una demanda recurrent de les formacions d'esquerra que no fa pas tant compartia ERC però que ni amb Puigdemont ni, sembla, que amb Torra es tocarà. L'IRPF és l'impost que més recursos aporta la Generalitat, amb una previsió de gairebé 9.500 milions per aquest any, dels quals se n'han recaptat 4.180 fins al juny, un 3,6% més que el 2017. Incrementar en tres punts la tributació de les persones que guanyen més de 120.000 euros, que passaria del 48% al 51%, implicaria ingressar uns 100 milions més l'any.

Hi ha el mite estès que els catalans són els que paguen un major IRPF de l'Estat però això només és parcialment cert. Es compleix en els trams fins els 30.000 euros, que és on se situen el 80% dels ciutadans. A partir d'aquí, però, la situació canvia i en les persones que n'ingressen més de 110.000, Catalunya se situa en l'onzena posició.

La Generalitat també capacitat normativa en l'impost de Successions i Donacions, que enguany està pressupostat que aporti 483 milions. També aquí hi hauria marge d'actuació. I és que segons un informe del Consell General d'Economistes, Catalunya està clarament per sota de la mitjana de les comunitats de règim comú en aquest impost i és la novena, d’un total de 15, on el gravamen és més elevat en successions i la desena en donacions.