La qualitat nutricional dels menjadors escolars del País Valencià preocupa al Govern i a la comunitat educativa

La conselleria de Sanitat Universal del Govern valencià reconeix, a través de la memòria anual del Pla de Seguretat Alimentària, que la majoria de menjadors escolars no compleixen diversos dels criteris fixats en la Guia dels Menús de Menjadors Escolars de la Comunitat Valenciana, elaborada pel mateix departament. En concret, les racions mensuals recomanades de cereals, llegums o carn només són seguides per un 12, un 16,9 i un 22,3% dels centres respectivament. Encara que també és cert que altres criteris –com les limitacions de precuinats o fregits- sí que compten amb un seguiment que frega la totalitat dels menjadors. Tampoc es compleixen, majoritàriament, els criteris d’oferir un mínim d’un tres per cent d’aliments de producció ecològica i un 40% de venda de proximitat, encara que els centres públics queden, percentualment, lleugerament millor situats que els concertats.

"Caldos o purés aigualits o filets que estan com una sola de sabata"

La setmana passada, des de la conselleria de Sanitat s’anunciava una campanya d’inspeccions que afectarà fins a un terç dels menjadors escolars, "siga quina siga la titularitat" per tal d’assegurar-se que "es compleixen els requisits d’una alimentació saludable". Sonia Terrero, presidenta de la Confederació Valenciana d’AMPA (Covapa) denuncia que sovint els arriben queixes de les escoles en relació a la qualitat del menjar: "caldos o purés aigualits o filets que estan com una sola de sabata", protestes que acostumen a portar als consells escolars, l'òrgan que contracta anualment l’empresa encarregada del servei de menjador. "És per això que normalment les escoles canvien molt sovint d’empresa", afegeix Terrero.

Sistema de contractació "pervers"

"Cal canviar aquest sistema i, sobretot cal més transparència i claredat en el destí d’unes enormes quantitats de diners sense control que hi ha a cada escola"

Sarai Fariñas, membre de Cerai, una ONG especialitzada en projectes de sobirania alimentària, posa el focus en aquest sistema de licitació: "que els consells escolars puguen contractar l’empresa té aspectes molt positius, però també genera una dinàmica molt perversa en una situació d’infrafinançament de l’escola pública, ja que moltes despeses ordinàries, que hauria de sufragar la conselleria, s’acaben carregant al superàvit que genera el servei de menjador". De fet la llei obliga que la meitat d’aquests diners es dediquen a les millores en el menjador, però l’altra meitat queda a disposició del centre per al que decidisca. "Cal canviar aquest sistema i, sobretot cal més transparència i claredat en el destí d’unes enormes quantitats de diners sense control que hi ha a cada escola", explica Marc Brell a partir de la seua experiència al consell escolar del CEIP Pare Català de València, qui també alerta de la inèrcia en què "sempre s’aposta per l’opció més barata".

"Les famílies han d’entendre que si contracten un menú de 2,10 euros, per tal de poder augmentar el romanent que queda per a l’escola, la qualitat de la matèria primera que menjaran els seus fills i filles serà més limitada", continua Fariñas. Per tal de sensibilitzar sobre aquest tema, CERAI i Justícia Alimentària van impulsar el manifest 'Escoles que alimenten', que per ara ha estat signat per una setantena d’ONG, organitzacions agràries, AMPA i el Col·legi Oficial de Dietistes-Nutricionistes valencians, entre d’altres.

Passos de l’Ajuntament de València

"Volem que els menús escolars incrementen la quantitat de verdures i hortalisses"

Una de les primeres institucions que primer s’han mogut en aquesta direcció ha estat l’Ajuntament de València, qui ahir anunciava que modificarà els plecs de condicions per a contractar serveis de menjador als centres educatius municipals –tres escoles de primària i quatre d’infantil- per tal d’incloure altres criteris a banda de l’econòmic, com poden ser els nutricionals, socials, ambientals i educatius. "Volem que els menús escolars incrementen la quantitat de verdures i hortalisses, reduïsquen la xifra d’aliments d’origen animal, eliminen productes ultraprocessats, limiten l’ús de plats preparats i la freqüència de fregits, substituïsquen el sucre per altres edulcorants i impulsen l’ús de cereals integrals i pans de fermentació lenta sense millorants", ha detallat el regidor d’Agricultura, Alimentació Sostenible i Horta, Alejandro Ramon, per qui "resulta fonamental que se li done més valor al component educatiu i pedagògic del menjador".

La mesura arriba després que el Consell Alimentari Municipal de València aprovara una sèrie de recomanacions per a la licitació dels serveis de menjadors on es recalcava la importància de la compra pública per contribuir a "un entorn agroalimentari local més just, sostenible i saludable".

El pròxim objectiu que es marquen des d’Escoles que alimenten és estendre aquests criteris a escala autonòmica. "Al juliol ens vam reunir amb les tres conselleries implicades –Educació, Sanitat i Agricultura-, que mai havien parlat conjuntament del tema i els vam proposar una mesa intersectorial que plantegés la reforma del sistema de contractacions, mantenint l’autonomia dels consells escolars però introduint plecs de condicions on es puntuaren aspectes com la compra local, la qualitat dels aliments o la producció ecològica –explica Fariñas- i ara estem esperant que ens donen una resposta per començar a treballar".