Puig entoma amb "lleialtat reivindicativa" una desescalada que obvia els criteris proposats pel Consell

Les insistències del Govern valencià tornen a caure en sac foradat. La darrera de les peticions desoïdes afecta el repartiment del fons de reconstrucció anunciat per Pedro Sánchez, d’un total de 16.000 milions. En contra de la pretensió de l’Executiu valencià, que advocava com a criteri principal el pes de la població, aquests fons no reemborsables seran finalment distribuïts tenint en compte criteris sanitaris. El conseller d’Hisenda, Vicent Soler, ja ha reconegut que, dels 6.000 milions de què consta el primer tram de la suma, el País Valencià percebrà una quantitat molt allunyada del 10,6% que li correspondria segons població.

Les reaccions no s’han fet esperar. A les files de Compromís subratllen que no només no s’ha tingut en compte els criteris de població sinó que, a més, el Ministeri d’Hisenda ha obviat per complet el greu dèficit de finançament que pateix el País Valencià, al qual no s’ha aplicat cap mecanisme corrector. El portaveu dels valencianistes al Senat, Carles Mulet, s’ha mostrat preocupat davant un previsible ajornament del debat sobre un nou model de finançament i ha demanat, en conseqüència, que es rectifiquen els criteris de repartiment del fons anunciat per la ministra María Jesús Montero. El senador denuncia el "tracte colonial" que amaga la distribució i critica que no s’haja fet d’acord amb la despesa sanitària real que ha realitzat cada comunitat autònoma.

"Hem estat la comunitat que més esforç ha fet, construint hospitals de campanya, contractant vols per dur material, destinant recursos contínuament per no deixar ningú enrere, però es veu que això no ha valgut per a res per al Gobierno. El mateix que ha passat amb el finançament autonòmic, amb les inversions de l’Estat, passa ara amb aquest fons finalista", ha declarat Mulet. El castellonenc adverteix, en un requeriment a la ministra, que els criteris imposats beneficien els territoris que més han desmantellat el seu sistema sanitari públic i considera que s’hi ha de posar la lupa per saber d’on eixiran aquests diners, que arriben acompanyats de la pretensió de "saquejar" els 28.000 milions que s’ha obligat els ajuntaments a guardar en els bancs.

Entre els socialistes valencians, les valoracions són molt més contingudes. Malgrat els continus bandejaments per part del Govern de Pedro Sánchez, els interessos valencians queden relegats a segons plans dins l’equilibri d’obediències i fidelitats en què estan immersos els principals dirigents locals del puny i la rosa. "L’estat d’alarma no ens ha llevat les competències", declarava el president Ximo Puig unes hores més tard de conéixer-se la distribució econòmica. O "no en farem una discussió permanent", va dir uns dies abans quan va veure menystingut el seu pla específic de desescalada per departaments de salut en detriment de les províncies, uns límits territorials que el president no havia considerat idonis per a la realitat valenciana.

Des del centre i per al centre

Com Puig, també la socialista Francina Armengol, a les Balears, ensopega amb un Pedro Sánchez que no vol entendre d’especificitats. L’arraconament de les autonomies en aquesta crisi sanitària està deixant malferida la gestió de proximitat i convida a reflexionar sobre el paper del Govern espanyol. "El clima de recuperar poder central s’incardina en una idea molt espanyola que és la d’un presidencialisme molt viril: ací no es negocia, es pressiona l’altre. I, si de cas, només es negocia a la punta del precipici quan demà passa el termini. A Espanya, cedir està molt penalitzat", apunta el politòleg Quico Miralles. Per al consultor, si bé l’estat d’alarma ha estat un pretext per traslladar a l’àmbit sanitari les inèrcies centralitzadores, no hi ha cap canvi de tendència ni cap accentuació en aquesta conjuntura. "Simplement se’ls han vist més les costures", sosté.

Miralles reconeix la "demanda demoscòpica" en què s’encabeixen els cants de reconstrucció nacional i la influència de Madrid com a "caixa de ressonància". El politòleg recorda, però, que Sánchez no compta amb majoria parlamentària i que necessita el suport de partits autonomistes i nacionalistes per poder arribar als grans acords. "A França, Itàlia i, fins i tot, als Estats Units, la imatge del govern ha millorat. L’únic lloc on empitjora és Espanya; la seua gestió ha estat un desastre", afirma.

Segons el politòleg Quico Miralles, "la sensació és que, quan el govern valencià obri la boca, encara que no resolga els problemes, almenys no en genera de nous" 

Quant a la gestió estrictament valenciana, el politòleg veu una "cultura de coalició més clara", tot i el pes de les obediències dels partits sucursalistes i l’escassa influència del valencianisme a Madrid. "Malgrat la imprecisió, han mostrat una forma de governar menys autoritària, una comunicació més transparent, ha obert línies de diàleg, s’han respost preguntes… La sensació és que, quan el govern valencià obri la boca, encara que no resolga els problemes, almenys no en genera de nous", assenyala.

Reprendre la vida

El procés de desescalada al País Valencià recupera a poc a poc espais, també en l’àmbit polític. Pel que fa a les Corts, sense període ordinari des del 19 de març, la junta de síndics ha acordat reiniciar les sessions la setmana vinent, que coincidirà amb la fase 1 del procés. Per motius de seguretat sanitària, les sessions se celebraran en dies alterns.

A l’horitzó més pròxim, el gran pacte que ha d’emanar d’aquesta cambra i que ha de posar les bases per a una reconstrucció que s’augura necessària. I és que el País Valencià és la tercera autonomia on més repunta l’atur en termes absoluts, només per darrere de Madrid i Catalunya. L’abril ha deixat 38.115 persones desocupades més i la xifra total s’eleva fins a les 439.943, un 9,49% més que un mes abans i un 20,49% més que al tancament d'abril del 2019, segons apunten les dades del Ministeri de Treball. Diversos moviments ciutadans ja han començat a organitzar-se perquè la crisi no torne a acarnissar-se sobre els més desafavorits. Sobre la taula, el govern valencià té l’enèsima oportunitat per repensar el model econòmic, tal com demanden veus expertes i entitats socials des de fa anys.

Des del vessant estrictament sanitari, la Generalitat Valenciana considera que el territori està preparat per a fer el salt a la fase 1. Segons les dades de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, les hospitalitzacions i la pressió assistencial continuen baixant, així com els nous contagis. Pel que fa a les residències de gent major, la Conselleria que comanda Ana Barceló precisa que s’hi han tancat brots en més del 53% d’aquelles que n’han patit algun cas. Amb tot, a hores d’ara restarien 73 residències afectades per la pandèmia. L’especial incidència del virus en aquests centres —s’hi han detectat des de l’inici de la crisi 2.148 residents infectats, 678 treballadors infectats i 485 residents morts— ja ha alçat veus crítiques al voltant del model d’aquestes residències. És el cas de la Societat Valenciana de Geriatria i Gerontologia, que advoca per replantejar ràtios, accions i recursos.