La renda dels multiarrendadors multiplica per quatre la dels inquilins, segons un informe de Consum i el CSIC

Ser inquilí empobreix i el seu impacte en la desigualtat ja supera el d'altres factors com l'edat. Entre els joves, el principal factor que defineix les seves baixes taxes de riquesa no és el salari, sinó la manca d'un habitatge en propietat. Aquesta és una de les conclusions de l'últim informe publicat conjuntament pel Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 i el CSIC, al qual ha tingut accés Públic. El sociòleg i autor de Generación inquilina (Capitán Swing, 2026), Javier Gil, ha estat el coordinador d'aquest estudi, realitzat a partir de les dades de l'Enquesta Financera de les Famílies del Banc d'Espanya.

Una de les dades que s'extreuen d'aquesta publicació és l'abisme existent entre els ingressos dels rendistes i els dels inquilins. Els primers multipliquen per quatre la renda i per 450 el patrimoni respecte als segons. Mentre que les llars que viuen de lloguer tenen una renda mitjana de 21.335 euros, la dels propietaris d'un habitatge arrendat escala fins als 50.959 euros. La bretxa es dispara entre els multiarrendadors (els que tenen almenys dos immobles al mercat): la renda arriba als 80.375 euros. En el cas dels propietaris, la renda mitjana anual es manté en 32.120 euros.

Si es té en compte la riquesa patrimonial, el contrast és encara més gran. Una llar arrendatària amb prou feines acumula una riquesa mitjana de 2.217 euros, enfront dels 193.919 euros dels qui tenen el seu habitatge habitual en propietat. El salt és exponencial quan s'observen els rendistes: els propietaris d'un sol immoble arriben a un patrimoni de 407.975 euros (184 vegades més que els que paguen un lloguer) i els multiarrendadors freguen el milió, amb 996.826 euros, fet que multiplica per 450 la xifra de partida.

Segons l'informe, aquesta transferència de rendes i riqueses cap als rendistes no ve de lluny i s'ha produït, principalment, en les últimes dues dècades. Si el 2002 el 90% de les llars acumulaven el 65,4% de la riquesa residencial, el 2022 ja posseïen només el 58,1%. Aquest percentatge ha anat a parar al percentil més ric de la societat, que ha vist créixer el seu patrimoni del 34,5% al 41,9% del total.

A més, els menors de 35 anys han vist com el mercat immobiliari els tancava les portes. Si el 2011 gairebé el 70% dels joves tenia un habitatge en propietat, el 2022 aquesta xifra s'havia desplomat fins al 31,8%. Això es tradueix en una paradoxa: mentre que joves i gent gran tenen uns nivells de renda molt similars (al voltant dels 26.000 euros), la desigualtat entre els dos grups augmenta si es mira la propietat. Encara que els grups de més edat també han vist com es reduïa el seu patrimoni en termes globals, la caiguda no ha estat tan brusca.

Aquest procés no fa més que agreujar-se amb la pujada dels preus del lloguer. Les noves generacions perden capacitat d'estalvi i s'empobreixen encara més, mentre que els qui es dediquen a l'especulació es veuen beneficiats per la transferència de rendes. Amb aquests nous ingressos, adverteix l'informe, podran, fins i tot, seguir acaparant més mercat residencial: "Lluny de reduir les desigualtats, el sistema tendeix a reforçar-les, desplaçant recursos des de llars amb menor riquesa cap a les que ja concentren més patrimoni immobiliari".

L'informe ha estat elaborat en el marc del Protocol General d'Actuació subscrit entre el Ministeri i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), amb un equip de recerca integrat per Javier Gil, Óscar Miguel García Duch, Irene Lebrusán. Encara que el Banc d'Espanya va publicar el passat 16 d'abril de 2026 el seu avanç metodològic de l'Encuesta Financiera de las Familias (EFF) de 2024, la base de microdades d'aquesta onada encara no és accessible per a la seva anàlisi. Per això, aquest estudi treballa sobre les últimes dades detallades disponibles, que corresponen a l'enquesta de 2022.