Ana Pontón, la politòloga que va rescatar el nacionalisme gallec de la seva pitjor crisi, compleix una dècada al capdavant del BNG

En una entrevista que va concedir a aquest diari fa gairebé deu anys, pocs mesos després d'aconseguir el càrrec de portaveu nacional del BNG, Ana Pontón (Sarria, Lugo, 1977), va dir que la revolució en política consisteix a governar amb humilitat. A punt de complir aquest mateix dissabte una dècada al capdavant de la històrica formació nacionalista, sembla haver seguit aquest lema amb encert. Sota el seu govern i el d'un equip renovat liderat per dones, el Bloque ha experimentat una silenciosa transformació que l'ha portat no només a multiplicar la seva base electoral i social, sinó a consolidar-se com un alternativa sòlida i solvent, de fet l'única, als 16 anys llargs de mandats del PP a Galícia.

L'elecció de Pontón ja va tenir alguna cosa de revolucionari, perquè va ser la primera dona a fer-se càrrec d'un partit que fins llavors sempre havia estat dirigit per homes –PP i PSOE mai han tingut un lideratge d'un altre gènere, ni a Galícia ni a Espanya–. De fet, ella segueix sent l'única dona al capdavant d'una força nacionalista progressista en les nacionalitats històriques de l'Estat. No hi ha ni hi ha hagut mai lideresses al capdavant d'aquestes formacions, ni a Galícia ni Euskadi ni a Catalunya, almenys en les que compten o han comptat amb representació parlamentària.

"És una de les líders de l'esquerra nacionalista, sobiranista o independentista, com se li vulgui dir, més interessants i més esperançadores", afirma Gabriel Rufián, portaveu d'ERC al Congrés. "Va entendre molt abans que altres que això anava d'interperl·lar a la gent, d'interpel·lar a la curiositat del desorientat o de l'indecís, i no del que pensa absolutament com tu. Em vaig adonar durant la gravació el 2019 d'un Salvados [un programa de laSexta] amb tots els líders o portaveus d'aquests partits. Ana va ser la millor, sens dubte. Té un discurs molt potent i estic convençut que acabarà sent presidenta de la Xunta", aventura el diputat català.

Relacionat amb aquest tema

La proposta de Rufián per retirar candidatures a les províncies genera més rebuig que suport a l'esquerra

Inés García Rábade / Samuel Martínez / Sato Díaz

Al febrer de 2016, el BNG enfrontava una situació crítica. L'aliança de les puixants marees amb Izquierda Unida de Yolanda Díaz i amb els afins a Xosé Manuel Beiras escindits del Bloque quatre anys abans, havien posat al partit contra les cordes. Hi havia autonòmiques a l'octubre i el nacionalisme portava dues legislatures en caiguda lliure —de 12 a 7 diputats en una Cambra de 75. "Estàvem en les nostres hores més baixes, érem la força amb menys pes al Parlament gallec, acabàvem de perdre els dos diputats que teníem al Congrés i teníem una militància desanimada", expliquen fonts pròximes a la portaveu nacional. Recorden que hi havia autèntica por davant les autonòmiques d'octubre, perquè algunes enquestes van arribar a augurar al Bloque zero escons en la tardor electoral de 2016.

Desconeguda

Va ser aquí quan Pontón es va fer amb el partit. Tenia 39 anys —els havia complert pocs dies abans de l'assemblea nacional que la va triar— i era una desconeguda per a la majoria de l'electorat i fins i tot per a molts corresponsals, que només sabien d'ella que era politòloga, que havia estat secretària d'organització les joventuts del partit i que era diputada autonòmica des de 2004. Amb una campanya molt allunyada del discurs nacionalista clàssic, passat de moda davant la tràgica situació en què la crisi financera i les retallades havien deixat milions de llars, Pontón va centrar la seva estratègia en aquesta idea que la revolució és governar amb humilitat per millorar la vida dels ciutadans. El seu to serè però contundent en un context de constant enfrontament social va brillar sobre la resta de candidats en el debat electoral en televisió. "Va ser un revulsiu per a la militància, va deixar en evidència les costures de Núñez Feijóo i va ser clarament la guanyadora", sostenen les citades fonts.

Pontón va perdre aquelles eleccions però va guanyar les enquestes. El Bloque va mantenir sis diputats i, amb ells, el grup parlamentari i l'altaveu des del qual va poder seguir parlant en el mateix to. Des de llavors el BNG no ha deixat de créixer: es va disparar el 2020 a 19 escons, el seu rècord històric, que va tornar a batre el 2024 amb 25. També ha consolidat la seva representació a l'Europarlament i al Congrés i el Senat. Fa un any, el CIS el va situar com el primer partit nacionalista de l'Estat en intenció de vot, per sobre d'ERC, Junts, EH Bildu i PNB. Ha passat de 27 a 35 alcaldies, entre les quals s'expliquen algunes tan rellevants com la de la capital autonòmica, Santiago. També altres imbricades en territoris que feia anys que estaven en mans del PP.

Ana Ana Pontón una de les líders de l'esquerra nacionalista més esperançadores, té un discurs molt potent i acabarà sent presidenta de la Xunta (Gabriel Rufián, portaveu ERC al Congrés)

"El d'Ana [acceptar les regnes del BNG en el seu pitjor moment] va ser un gest carregat de valentia i d'amor pel projecte i pel país, una alenada d'aire fresc que va impregnar a tot el BNG i a la política gallega", sosté Ana Ermida, alcadesa de Barreiros, una localitat de 3.000 habitants a la costa càntàbrica de Lugo on fins a la seva arribada el 2019 no hi havia hagut alcalde que no fos home i del PP. "Ha ensenyat que hi ha una altra forma de fer i d'usar la política: amb fermesa però amb la humanitat que ha de portar associada", afegeix. Ermida va néixer el 1985 i pertany a aqueixa generació de dones l'auctorita de les quals ha anat instal·lant-se en el Bloc en els últims deu anys, renovant la seva imatge i el seu discurs per a acostar-ho a sectors socials que tenien al Bloque per un partit antipàtic i fins a machirulo: la viceportaveu parlamentària Olalla Rodil; l'eurodiputada Ana Miranda; la coordinadoira de l'àrea d'acció feminista, Noa Preses; les alcaldesses...

Relacionat amb aquest tema

De la Corunya a Barcelona, les províncies més problemàtiques per portar a la pràctica el pla de Rufián

Samuel Martínez

Ho explica així una altra d'aquestes dones, la regidora de Santiago, Goretti Sanmartín: "En el BNG sempre hi va haver lideratges femenins, però eren emergents, en moments de crisi, quan les dones sempre estàvem allà, en segona, en tercera fila... Apareixíem i desapareixíem amb moltíssima facilitat", narra. "Ara els hem consolidat i l'exemple és Ana, que porta deu anys defensant polítiques diferents, sòlides, rigoroses, que tenen en compte l'aspecte humà i emocional i que posen a les persones en el centre dels missatges", abunda l'alcaldessa, que afegeix: "Vivim un temps de lideratges femenins, de sororitat, en l'any de Begoña Caamaño [periodista i escriptora feminista que serà homenatjada en el Día das Letras Galegas d'aquest any], un temps en què les dones, com Ana, han de venir per quedar-se i deixar empremta".

Relacionat amb aquest tema

Yolanda Díaz, la líder de l'esquerra a la qual avorrien els partits

Sato Díaz

Nascuda i criada en Chorente, un llogaret d'un municipi agrícola i ramader de l'interior de Lugo, Pontón va acudir al col·legi i a l'institut públics del seu poble, on molt jove, amb 16 anys, es va vincular al nacionalisme en les joventuts del BNG, a les quals va seguir lligada durant els seus anys en la Facultad de Ciencias Políticas de la Universidade de Santiago, on va ser representant estudiantil en la junta de govern i en el claustre. Aquesta barreja d'experiència i formació tan primerenques, gairebé juvenils, sumades als 22 anys que fa que és al Parlament de Galícia —gairebé la meitat de la seva vida— n'han fet un animal polític que llueix sobretot en el tracte pròxim, però també quan adopta una postura d'imperceptible distància si detecta que hi ha micros o càmeres a prop. Aquest olfacte per mantenir la disciplina amb el fons i la forma del missatge polític que vol traslladar és probablement una de les raons del seu èxit.

Sol aparèixer en els sondejos com la política gallega més valorada, per sobre fins i tot de polítics i polítiques gallegues que gaudeixen de molta més atenció mediàtica, com Alberto Núñez Feijóo, Alfonso Rueda i Yolanda Díaz. Entre els electorats dels seus respectius rivals, ella puntua molt millor que ells en els dels altres. Així que demanar-los una valoració sobre la seva adversària, per molt justificat que estigui —els quatre han compartit anys de Parlament gallec amb ella— no deixa de ser una pregunta incòmoda. Público les ha fetes i cap ha volgut donar la seva opinió. Només Rueda i Gómez Besteiro es van donar per assabentats. El primer, per remetre's al partit, que no va oferir resposta, i el segon per denegar-la amb cortesia però de forma concloent: "El PSdeG no acostuma a fer valoracions dels portaveus d'altres forces, la seva prioritat és oferir una alternativa sòlida per a Galícia".

Versió crítica

Aquest diari també va reclamar l'opinió del president de la Cambra autonòmica, Miguel Santalices, i del portaveu del PP al Congrés i exportaveu a Galícia, Miguel Tellado, que, com els anteriors, van compartir hemicicle amb Pontón. Tampoc ells van contestar. Sí que ho va fer una militant del PP de Lugo, que va oferir aquesta versió crítica de la líder nacionalista: "Al PP no es parla d'Ana Pontón, no és una preocupació i no és cert que hi hagi nervis per l'ascens del Bloque. Ha crescut electoralment. Sí, té 25 diputats, fantàstic. Nosaltres en tenim 39. Rueda no només ofereix estabilitat, sinó que, davant la imatge d'endarreriment i de subdesenvolupament que el Bloque fa anys que intenta traslladar de Galícia, el PP pot demostrar una gestió eficaç que ha modernitzat aquest país com ningú s'imaginava, amb un projecte que convenç amb fets i que va començar fa dècades amb Fraga, va seguir amb Feijóo i ara segueix amb Rueda. I seguirà. Pontón no serà mai presidenta".

Vagi a ser-ho o no, la veritat és que ja és la cap de l'oposició a Galícia, ha cosit les ferides que va deixar la sortida de Beiras, a qui va reconciliar amb el BNG fa menys d'any i mig, i conviu en la seva executiva amb els corrents crítics amb el seu mandat. "El BNG és un partit plural, va néixer com a front en la qual des de fa anys conviuen de manera fraterna opinions i idees diferents", apunta Noa Presas. Va ser el cap d'una de les dues llistes que es van presentar com a alternativa a Pontón en l'última assemblea nacional. Considera "fonamental" que el procés de regeneració dels últims anys hagi estat en mans dels lideratges femenins impulsats per l'arribada de la portaveu nacional: "No només per la renovació interna, sinó perquè hi ha debats feministes que probablement no es donarien si no hi hagués aquests lideratges".

Al PP no es parla d'Ana Pontón, no és una preocupació i no és cert que hi hagi nervis per l'ascens del Bloque. Ha crescut electoralment. Sí, té 25 diputats. Nosaltres en tenim 39 (militant del PP de Lugo)

Fa l'efecte que els arguments de Pontón, si no el seu fons sí en les seves formes, convencen fins i tot a molts dels qui se li oposen ideològicament, inclòs l'establishment econòmic. "Més enllà de les diferències polítiques les relacions són cordials, hi ha hagut diàleg, obertura i compromís de parlar dels interessos de Galícia", relata el president de la Confederació d'Empresaris de Galícia (CEG), Juan Manuel Vieites. "És cert que moltes vegades no coincidim en les mesures necessàries per crear ocupació, riquesa i creixement, però ens hem sentit escoltats i valorats", estima. Vieites opina que el punt feble de Pontón no està tant en ella ni en el seu partit com en la debilitat de l'esquerra i, sobretot, del PSOE, amb nou escons avui a O Hórreo, la seu de l'assemblea gallega: "Ana Pontón presidenta? Serà el que decideixin els ciutadans de Galícia, que fins ara han preferit que estigui a l'oposició, en una situació de creixent fortalesa però a l'oposició", explica. "El Govern bipartit [amb el PSOE entre 2005 i 2009], que en realitat eren dos governs, encara està a la retina de la ciutadania, que té memòria d'aquella confrontació", adverteix el president de la patronal gallega.

En el BNG, és clar, creuen per contra que la revolució de Pontón no ha acabat i que farà que el partit segueixi creixent: "Sap connectar amb els gallecs i gallegues i té darrere una organització forta, amb una àmplia trajectòria de treball polític i de mobilització social, que és la garantia que l'objectiu d'arribar a la Xunta es farà realitat", diu Néstor Rego, diputat al Congrés. "Ens ha retornat la confiança com a força política però sobretot, i el més important, ens ha retornat l'esperança com a poble", afegeix la senadora Carme da Silva. "Ana Miranda representa aquest lema que diu fermes amb les idees i dolços amb les persones: un model empàtic de fer política, congruent i responsable, capaç d'aglutinar des de la humilitat a més i més gent cada dia al voltant de la idea que Galícia, com a nació, pot tenir futur i governar-se per si mateixa", conclou l'eurodiputada Ana Miranda.