El Camp de Tarragona s'organitza per frenar el tercer intent d'imposar una nova línia de Molta Alta Tensió

Aquesta setmana ha sortit a informació pública el projecte d'una línia de Molta Alta Tensió (MAT) -de 400kV de potència- que vol connectar Catalunya i l'Aragó. La línia elèctrica recorreria més de 200 quilòmetres i afectaria una trentena de municipis catalans del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Entre les comarques afectades hi ha la Terra Alta, la Ribera d'Ebre, el Priorat, el Baix Camp, l'Alt Camp i el Tarragonès. 

Aquesta és la tercera vegada en l'última dècada que s'ha presentat el projecte MAT Aragó-Catalunya. En les dues altres ocasions -el 2012 i el 2022-, la mobilització ciutadana i el posicionament contrari de diversos ajuntaments va aconseguir frenar la seva imposició. En el cas del darrer intent, la Generalitat -amb Pere Aragonès al capdavant- va emetre un informe medioambiental i de biodiversitat negatiu, l'estocada final al projecte després que el Ministeri de Transició Ecològica mostrés la seva disposició per arxivar el projecte.

La mobilització ciutadana i el posicionament contrari de diversos ajuntaments ha aconseguit frenar la seva imposició en dues ocasions

Ara, un any després de l'última vegada que es va descartar, el projecte torna en escena, i de la mà de Red Eléctrica Española (RED) -en les dues altres ocasions havia estat impulsat per empreses privades-. La Plataforma No a la MAT Aragó-Catalunya denuncia que és el mateix projecte i que tindrà el mateix impacte en el territori, però amb un element clau nou: el paraigua de "l'interès públic general", una figura legal que, segons la plataforma, pot accelerar expropiacions i reduir la capacitat d'oposició del territori.

Relacionat amb aquest tema

Del franquisme a l'actualitat: Una trentena de veus del Camp de Tarragona radiografien 65 anys d'una model de progrés "caducat"

Judit Castaño

Jaume Formosa, membre de la Plataforma No a la MAT Aragó-Catalunya, assegura que aquesta vegada serà més complicat aturar-ho perquè s'ha declarat d'interès públic general. "Als ajuntaments se'ls està dient que és una obra necessària, que es farà sí o sí, i que no hi ha marge d'oposició. I això està calant", afirma. Tot i que alguns consistoris han expressat reticències, la plataforma els demana ser més contundents i posicionar-se en contra del projecte per frenar la MAT. 

Des de la Plataforma No a la MAT Aragó–Catalunya insisteixen que el debat no només és tècnic, sinó de model. La línia, diuen, respon a una estratègia energètica centralitzada que concentra la producció elèctrica en grans instal·lacions —sobretot a l'Aragó— i en trasllada l'energia a llargues distàncies cap a polígons industrials i grans nuclis urbans, com l'àrea de Tarragona o Barcelona. 

A diferència dels dos anteriors intents, aquesta vegada el projecte s'ha declarat d'interès públic general

Formosa hi afegeix una lectura crítica del discurs del progrés que acompanya aquest tipus d'infraestructures. "Ens diuen que és per portar energia a la indústria, per seguir creixent, per macroprojectes com centres de dades o la reindustrialització del territori. Però això no crea llocs de treball estables, accelera el col·lapse climàtic i destrossa el territori", denuncia. 

Impactes ambientals, socials i sobre la salut

La plataforma alerta que els efectes de la MAT serien múltiples i greus. El pas de la línia comportaria una fragmentació severa del territori, amb afectació directa sobre paisatges de gran valor, zones agrícoles, espais forestals i corredors ecològics. Entre els principals impactes denunciats hi ha: Afectacions a la biodiversitat; impacte visual molt fort en zones de turisme rural i paisatge protegit; desvalorització de finques agrícoles, habitatges i allotjaments turístics; i risc de despoblament en zones ja fràgils demogràficament.

Formosa també posa l'accent en la qüestió de salut: "Hi ha estudis independents que recomanen una distància mínima de 400 metres entre una línia de 400 kV i els habitatges, com a mesura de precaució. Però l'administració es basa en informes d'organismes no independents que minimitzen els riscos", denuncia. Tot plegat, assegura, té un efecte directe sobre la qualitat de vida: "Quan una línia així et passa pel costat, el territori queda marcat per sempre". 

El pas de la línia comportaria una fragmentació severa del territori, amb afectació directa sobre paisatges de gran valor, zones agrícoles, espais forestals i corredors ecològics

La primera acció que farà la plataforma serà la presentació d'al·legacions durant el període d'informació pública, la recollida de signatures -ja n'hi ha prop de 2.00- i l'organització de xerrades informatives als municipis afectats juntament amb altres entitats ambientals i agràries com Unió de Pagesos, Xarxa Sud o GEPEC-Ecologistes de Catalunya. De fet, divendres va tenir lloc un acte públic al Centre de Lectura de Reus (Baix Camp) que va abordar l'impacte negatiu de la MAT. Més endavant no descarten mobilitzacions al carrer.