Fàbriques contaminants i macroprojectes que generen rebuig i mobilitzacions al territori
La fàbrica de bateries de Bonmatí, la macroplanta de biogàs de Sió de la Sentiu o una incineradora de residus de Juneda són alguns exemples
Barcelona-
Molts territoris d'arreu de Catalunya estan en peu de guerra contra instal·lacions contaminants o futurs projectes amb moltes contrapartides pel medi ambient i per a les persones de poblacions properes. La fàbrica de bateries de Bonmatí, la macroplanta de biogàs de Sió de la Sentiu o una incineradora de residus de Juneda són alguns exemples. Entitats ambientals i veïnals i ajuntaments han alçat la veu per denunciar-ho presentant recursos i al·legacions. Fem un recull de fàbriques i projectes contaminants que generen rebuig i mobilitzacions.
La fàbrica de bateries de Bonmatí i Sant Julià de Llor
Aquesta setmana el Diari de Girona va avançar que la fàbrica de reciclatge de bateries de Bonmatí i Sant Julià de Llor (Selva), Exide Technologies, ha provocat la presència de substàncies contaminants al terra de la zona. Ho determina un informe tècnic que ha elaborat l'Agència de Residus de Catalunya, que ha arribat després d'anys de lluita i mobilitzacions del municipi en contra de la fàbrica.
L'última d'elles va ser l'octubre del 2024, quan els veïns del municipi van recórrer els carrers de Bonmatí fins a arribar a les portes de la fàbrica. Al llarg del recorregut, els organitzadors de la protesta anaven posant cartells segons el grau de plom que afirmen que hi ha. En el tram final per arribar fins a la fàbrica, van recomanar fer-ho amb mascaretes.
La fàbrica LOTTE de Mont-roig del Camp
Des d'un inici la fàbrica Lotte Energy Materials han generat el rebuig frontal de veïns i entitats ambientals i socials de Mont-roig del Camp (Baix Camp), on s'ha d'ubicar aquesta indústria de la firma química coreana. Es tracta d'una planta d'elecfoil, un material imprescindible per a les bateries, especialment les de cotxes elèctrics. És un dels projectes que ha rebut part dels fons europeus Next Generation.
Diverses entitats contràries al projecte -el Gepec, Unió de Pagesos i l'Associació de Veïns Club Mont-roig i l'Organització Ecologista l'Escurçó- van presentar, per separat, dos recursos al tribunal contenciós administratiu contra la modificació del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) que l'ajuntament de la localitat ha tramitat per facilitar la implementació de la companyia sud-coreana. Però malgrat les mobilitzacions, talls de carreteres i acampades, l'ajuntament va aprovar els projectes d'urbanització i reparcel·lació del polígon industrial dels Comellarets. Tot i això, la construcció dels edificis industrials no s'iniciarà fins que s'acabi la tramitació ambiental, competència de la Generalitat.
Una de les principals preocupacions dels veïns i les entitats és el consum d'aigua que tindrà Lotte Energy Materials. Segons dades de l'empresa, necessitaran 4.500 metres cúbics diaris. D'aquests, uns 2.000 metres cúbics seran d'aigua reutilitzada gràcies a un sistema que asseguren que implementaran. Per la PDM, la indústria posaria "en risc els aqüífers del poble" i "les reserves hídriques estratègiques municipals", especialment pel que fa a l'aqüífer Baix Camp. D'altra banda, afirmen que "el conveni no explica com es depuraran les aigües industrials amb metalls pesants que es generin de l'activitat".
La macroplanta de biogàs de la Sentiu Sió
Seguim amb la polèmica macroplanta de biogàs projectada a La Sentiu de Sió (Noguera). La plataforma Pobles Vius–Aturem el Macrogàs, formada per veïns i pagesos de la zona, ha liderat l'oposició al projecte. Impulsada pel fons d'inversió danès Copenhaguen Infrastructure Partners (CIP) i de l'Associació Espanyola del Gas (Sedigas), la macroplanta preveu convertir fins a 450.000 tones de dejeccions anuals en biometà.
L'entitat opositora denuncia que una sola explotació ramadera que no existeix -1111AA- aportaria el 70% dels purins necessaris per fer funcionar la planta. La planta serà la més gran de Catalunya -i del sud d'Europa-, ocuparà 10 hectàrees de terrenys agrícoles que ara són de màxima qualitat. La plataforma denuncia que per canviar l'ús del sòl, com en qualsevol lloc, "s'hauria de canviar el POUM, però s'han inventat un pla per fer-ho per la via ràpida".
Per tot plegat, l'entitat opositora ha presentat un recurs al contenciós administratiu -finançat a través d'una campanya de micromecenatge- contra el permís urbanístic atorgat al projecte.
Relacionat amb aquest tema
La incineradora de residus de Juneda
No ens movem de Ponent, a Juneda (Garrigues), on han començat les obres d'una planta de gasificació de Tracjusa. Impulsada per la Gestió Agroramadera de Ponent (GAP) i el Grup Griñó, investigat per possible tràfic il·legal de brossa italiana, la instal·lació podrà cremar fins a 45.000 tones de Combustibles Sòlids Recuperats (CSR) a l’any. Són residus que provindran de la recollida domèstica i que fan cap a les plantes de triatge d’arreu de Catalunya.
El projecte ha provocat el rebuig de pagesos, ramaders i veïns, que s'han organitzat a través de la Plataforma Aturem la Incineradora de Juneda, i de fins a 12 municipis de la zona que es veurien afectats per les emissions contaminants d'aquesta instal·lació.
La gigafactoria d'IA a Móra la Nova
El tancament previst de les centrals nuclears d'Ascó i Vandellòs han provocat l'arribada d'altres projectes industrials, com la gigafactoria d'Intel·ligència Artificial (IA) a Mora la Nova (Ribera d'Ebre), que ja ha provocat el rebuig d'entitats ambientals i socials. El GEPEC, Ecologistes en Acció i l'Associació Sediments denuncien l'opacitat del projecte, la desproporció entre recursos consumits i beneficis, el risc ambiental i la perpetuació del model de "territori de sacrifici" que fa dècades que s'imposa a les Terres de l’Ebre.
El projecte neix del marc europeu per incentivar la independència europea en IA respecte als monopolis digitals dels Estats Units i la Xina. La Unió Europea invertirà uns 20.000 milions de diners públics per impulsar aquesta estratègia. Una de les instal·lacions candidates és la de Móra la Nova. La inversió prevista oscil·laria entre 3.000 i 5.000 milions, i el consorci que la lideraria aplega Estat, Generalitat, Telefònica i grans corporacions com ACS, MasOrange, Nvidia, Submer, Multiverse Computing i la Societat Espanyola per a la Transformació Tecnològica (SETT).
Una de les principals preocupacions de les entitats és l'aigua que necessiten aquesta mena de plantes, que en aquest cas, seria del riu Ebre. Les entitats calculen que un centre de 100 MW es podria endur aproximadament 1,5 hm³ anuals, que equivaldrien a l'aigua que consumeixen Móra la Nova i Móra d'Ebre juntes en un any. Entre les dues localitats sumen 9.000 habitants.
Relacionat amb aquest tema
El macroprojecte del Hard Rock
El Hard Rock és probablement un dels macroprojectes que més ha influenciat la política catalana durant la darrera dècada i que més controvèrisa ha provocat al Camp de Tarragona. La plataforma Aturem el Hard Rock i el Gepec han liderat l'oposició al projecte a través de recursos i al·legacions, mobilitzacions i accions de tota mena. Denuncien que no es compleixen els criteris de sostenibilitat ambientals ni els requisits de les bases del concurs per accedir a la llicència de casino.
Fa més d'una dècada que el que ara és el Hard Rock va presentar-se en societat -amb el nom inicial de BCN World-, amb la idea que el macrocomplex de l'oci i el joc del Camp de Tarragona estaria enllestit el 2016. Des d'aleshores el projecte ha acumulat reformulacions, endarreriments, revessos judicials i una forta oposició ciutadana i política que han provocat que avui no hagi començat a construir-se.
De fet, ni tan sols està aprovat el pla directiu urbanístic (PDU) que ho ha de fer possible i cada cop hi ha més escepticisme que el Hard Rock s'arribi a materialitzar. Fa just un any es va aprovar la proposició de llei d'ERC i els Comuns per revertir els privilegis fiscals al Hard Rock. El canvi legislatiu suposa modificar alguns dels articles de la Llei 6/2014, validada per la cambra el maig del 2014 i que suposava rebaixar del 55% al 10% els impostos als ingressos provinents dels casinos.
L'ampliació de l'aeroport del Prat
Seguim amb l'amplicació de l'aeroport del Prat, que divideix la societat catalana per, una banda, l'impacte medioambiental, i per l'altre, l'impacte social en un moment de ciutats tensionades per la crisi de l'habitatge i el turisme massiu. En els darrers anys, la societat civil s'ha organitzat a través de la plataforma Zeroport per denunciar les conseqüències d'ampliar aquesta infraestructura. També ha rebut el rebuig frontal de partits com els Comuns o la CUP.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.