És possible l'entesa entre Puigdemont i Feijóo? Els límits electorals de Junts per a l'acostament al PP

A poques hores de la decisió de la Mesa del Congrés dels Diputats sobre la proposició no de llei que ha presentat Junts perquè el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, se sotmeti a una qüestió de confiança, la tensió política s'incrementa. Tot indica que la majoria del PSOE i Sumar a la Mesa de la cambra parlamentària tombaran la tramitació de la proposta. Una decisió que podria acabar de trencar les ja malmeses relacions entre Junts i el PSOE. I que planteja incògnites sobre quina majoria alternativa es pot generar. O com evolucionaran les relacions entre Junts i el PP en l'incipient bloc de dretes que, juntament amb Vox –i el PNB en alguns casos-, han aprovat ja iniciatives conjuntes, o han tombat projectes del Govern espanyol. I la pregunta de si pot haver una entesa entre Carles Puigdemont i Alberto Núñez Feijóo?.

La complexitat de l'escenari polític català i estatal dificulta una resposta que pugui esvair totes les incògnites. Però la més aproximada, si fem cas dels dirigents de Junts, seria que en cas que es tombi la iniciativa de la qüestió de confiança, Junts pressionarà fortament a Pedro Sánchez mitjançant l'estratègia de bloqueig conjunt amb el PP i Vox al Govern del PSOE i Sumar. Però això sí, mesurarà amb cautela cadascun dels passos que faci al costat de les dretes espanyoles, per por al cost electoral que això li pot comportar a Catalunya.

Rebuig rotund de Junts a la moció de censura

Totes les fonts consultades hi posen uns límits clars a aquesta estratègia coincident amb les dretes espanyoles: "No hi haurà cap acord estratègic amb el PP que vagi més enllà de la coincidència en punts programàtics molt determinats, o en votacions puntuals contra propostes del Govern espanyol". Una posició que té gravat al frontispici un compromís clar: "no participarem en cap moció de censura al costat de Vox ni farem president a Feijóo".

En paraules del secretari general de Junts, Jordi Turull: "que nosaltres farem una moció de censura al costat del PP i Vox és una broma macabra". Les fonts de la direcció de Junts consultades no amaguen que un escenari d'excessiva aproximació al PP "no s'entendria per part de la nostra militància i els nostres votants, i és obvi que podria tenir un elevat cost electoral per nosaltres". Però també deixen clar que aquesta prevenció no frenarà el vot de càstig contra les iniciatives del Govern espanyol, “si no es recupera la confiança perduda” –diuen-, encara que aquestes votacions comportin coincidència amb el PP i Vox.

Que nosaltres farem una moció de censura al costat del PP i Vox és una broma macabra

Junts, estancat i a la baixa electoralment

Les darreres dades demoscòpiques indiquen, segons l'últim sondeig del Centre d'Estudis d'Opinió, que Junts no aconseguiria recuperar terreny al PSC i els socialistes tornarien a guanyar unes eleccions al Parlament si es fessin ara. Junts es manté estancat i amb una petita reculada, passant dels 35 diputats actuals a entre 30 i 32 escons. Un fre electoral que els obliga a redibuixar l'estratègia a Madrid respecte al PSOE, però que a la vegada impossibilita qualsevol entesa dels de Puigdemont amb el PP de Feijóo a causa del profund cost electoral que tindria, per part d'un independentisme que té molt recent l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a la Generalitat per part del Govern de Mariano Rajoy.

Des de Junts admeten que el PP està desenvolupant una tàctica de seducció "per embolcallar-nos en una estratègia de desgast al Govern de Pedro Sánchez per interessos propis". Però asseguren que "no formem part de cap bloc, ni d'investidura ni de dretes, nosaltres anem a la nostra". I Jordi Turull descarta cap negociació estructural amb el PP: "no sucumbirem als cants de sirena del PP, no podem acordar res amb aquells que pel matí et demanen ajuda i per la tarda exigeixen que se'ns posi a la presó". I en aquest sentit, des de Junts descarten cap possibilitat que Carles Puigdemont i Alberto Núñez Feijóo participin en cap tipus de cimera conjunta, i limiten els contactes amb el PP al Congrés dels Diputats, amb l'equip liderat per Míriam Nogueras, i "en qüestions circumstancials i esporàdiques, sempre que coincideixin amb el nostre programa". "Si una cosa és bona per Catalunya la votarem a favor i si és dolenta ho farem en contra", asseguren.

Estratègies de desgast

Per als de Puigdemont, s’està utilitzant la confrontació entre Junts i el PSOE per generar escenaris que no corresponen a la realitat “amb l’objectiu de desgastar-nos”. Des de Junts s’apunta al fet que el PP està interessat en projectar la idea que Junts participa d’un bloc alternatiu al Govern espanyol per desgastar a Pedro Sánchez. I també critiquen que ERC assumeixi aquesta estratègia, en referència als auguris del portaveu republicà al Congrés, Gabriel Rufián que assegura que “Junts acabarà fent president algun dia a Alberto Núñez Feijóo”. Per Junts, aquesta és una idea interessada i poc creïble.

Respecte a les paraules de Rufián, fonts de la direcció d’ERC asseguren que "nosaltres en cap cas participarem en cap estratègia que suposi obrir la porta o aplanar el camí del Govern espanyol a la dreta i encara menys a la ultradreta", segons el president dels republicans, Oriol Junqueras. I afegeix que "Esquerra ha signat uns acords molt importants amb els socialistes que han de complir –nou sistema de finançament singular per Catalunya, condonació del FLA o traspàs de Rodalies-; són importants no per nosaltres sinó per als catalans i les catalanes, i no té sentit que negociem res més hores d'ara fins que això es compleixi. La resta no ens interessa".

La pugna entre els partits independentistes també ha influït en la situació. Junts va iniciar una nova etapa el 2023 amb els acords d'investidura de Pedro Sánchez, amb els quals donava un gir de 180 graus sobre l'estratègia de la legislatura anterior, que impugnava de dalt a baix la posició negociadora d'Esquerra Republicana amb el Govern espanyol. Junts va voler justificar-se mostrant una condició de fermesa negociadora i efectivitat que no ha aconseguit els resultats esperats. Amb la qual cosa, les pressions internes dins de l'independentisme, especialment dels sectors més radicals contraris a cap acord amb cap partit estatal, han forçat la necessitat de Junts de mantenir un equilibri i equidistància entre el PSOE i el PP. Maniobra que es fa difícil de defensar per part dels de Puigdemont sense una posició dura front al Govern de Pedro Sánchez, i que ha comportat la denúncia de suposats incompliments dels acords d'investidura i l'exigència de la qüestió de confiança.

Des de Junts admeten que han rebut crítiques de part de les bases socials independentistes per haver establert uns acords amb el PSOE que "no s'estan complint com correspondria, com és el cas de l'oficialitat del català a Europa o de la pròpia amnistia". "No s'han fent tots els esforços que pertocarien", assenyalen. I Jordi Turull amenaça a Pedro Sánchez, si es tomba la seva iniciativa per a la qüestió de confiança aquest dijous: "ens veurem obligats a prendre decisions que no agradaran al PSOE", assegura el número dos de Junts. Amb tot, cap font de la direcció ha volgut concretar a quines decisions es refereix Turull. La justificació per aquest silenci rau en el fet que no es pot donar per fet que no es tramitarà la proposició de la qüestió de confiança: “cal esperar, el PSOE sap perfectament que si la tomba hi haurà conseqüències, però cada cosa al seu temps”.

El gir de Junts cap a la dreta

D'altra banda, a la tensió amb el PSOE pels acords d'investidura se suma la voluntat de Junts de recuperar l'eix ideològic de centredreta que, amb la desaparició de Convergència, l'espai postconvergent havia perdut, centrant-se exclusivament en el procés independentista. L'aparició en l'escena política catalana de la ultradreta independentista d'Aliança Catalana, i la recuperació del PP a Catalunya, ha pressionat en l'espai de les dretes, amb temes com la inseguretat ciutadana, la fiscalitat, la immigració o l'ocupació d'habitatges, que han forçat la reacció de Junts per no perdre algunes d'aquestes banderes de la dreta.

És per això que temàtiques com el traspàs de les competències d'immigració són claus per a Junts, i algunes fonts admeten que un acord final en aquesta matèria –que s'hauria d'haver tancat abans d'acabar l'any- podria suavitzar l'impacte de què el PSOE tombi la proposició per la qüestió de confiança. I un acord final en immigració fins i tot podria refer les relacions entre Puigdemont i Sánchez, juntament amb una possible reunió entre els dos dirigents a Brussel·les, i amb la vista posada en què el Tribunal Constitucional pugui facilitar la tornada de Puigdemont a Catalunya aquest 2025, donant llum verda definitiva a l'aplicació de la llei d'amnistia.

Però a l'espera del traspàs de competències migratòries, de l'amnistia i de la qüestió de confiança, el PP continua aprofitant la tensió entre Junts i el PSOE per fer bascular als de Puigdemont cap a aquest hipotètic front de dretes. I no faltaran les propostes i afalacs dels de Feijóo cap els de Puigdemont, per paradoxal que pugui semblar. Una situació que també preocupa als dirigents de Junts per les possibles afectacions electorals que tingui l'estratègia del PP amb ells, per poc creïble que pugui semblar una entesa entre les dretes espanyolistes i les independentistes. I és que, per moltes coincidències programàtiques que puguin tenir, l'electorat independentista posa forts límits a la relació entre Junts i el PP, la qual cosa fa impossible ara mateix una negociació directa i de gran abast entre Puigdemont i Feijóo.

De moment, les espases es mantenen en alt i caldrà veure que acaba passant a la Mesa del Congrés aquest dijous amb la proposició no de llei de Junts sobre la qüestió de confiança. Però per saber quin escenari s'obre, caldrà esperar a divendres, quan la direcció de Junts per Catalunya es reunirà a Brussel·les. La reunió serà presidida per Carles Puigdemont a les 10.30 hores, i un cop acabada el propi president de Junts farà una compareixença de premsa en què analitzarà i comunicarà les mesures que prendrà el seu partit a partir d'ara al Congrés dels Diputats.