Els embassaments de les conques internes es disparen fins al 46% gràcies a les últimes pluges

Les últimes pluges continuen tenint un impacte molt positiu en els embassaments de les conques internes de Catalunya, que en aquests darrers anys han patit les conseqüències d'una sequera greu. En concret, els pantans han arribat al 46,2% de la seva capacitat, segons dades de l'Agència Catalana de l'Aigua actualitzades dilluns a les 10:00 hores. Es tracta d'un augment de 15 punts respecte a fa deu dies, quan va començar el darrer episodi de precipitacions. 

Les reserves han assolit així el nivell més alt en gairebé tres anys, des del 20 de juliol del 2022. De fet, aquell mes va començar amb les reserves a més de la meitat de la capacitat màxima, una cota a què no s'ha arribat des de llavors. Els nou principals embassaments de la xarxa han anat a l'alça, i en especial ho han fet Sau, Darnius i la Baells, amb creixements de més de vint punts des de principis de març.

El pantà de Sau estava al 7,6% el 7 de març, i ha saltat gairebé trenta punts fins al 36,7%, un nivell que no es veia des del juliol passat. Les xifres són més estables a Susqueda, l'embassament que, com Sau, també pertany al riu Ter. En el mateix període, ha pujat de manera més moderada del 38,2% al 41,6%.

Un altre dels embassaments que han ampliat més les reserves és el de la Baells, que creix del 54% al 76,6% també els últims deu dies –la infraestructura situada a Cercs, al Berguedà, no estava tan ple des de l'agost del 2021.

Encara entre els pantans vinculats al Ter-Llobregat, el de Sant Ponç ha crescut set punts fins al 63,3%, mentre que la Llosa del Cavall ha augmentat de manera similar, vuit punts fins al 42,8%. En conjunt, el sistema Ter-Llobregat, que nodreix a uns sis milions de persones, inclosa l'àrea metropolitana de Barcelona, arriba gairebé a la meitat de la seva capacitat (47,5%) i prop dels 300 hm3.

Els pantans de Siurana i Riudecanyes també creixen

A les comarques gironines, Darnius també ha augmentat de manera significativa: uns vint punts fins al 36,3% de la seva capacitat, el màxim des de l'agost del 2022. Pel que fa al de Foix, a Castellet i la Gornal, porta ja pràcticament ple des de la tardor, d'ençà de la dana que va afectar especialment el País Valencià.

Els dos pantans del Camp de Tarragona continuen sent els que presenten uns nivells d'aigua més escassos, però els últims ruixats també els han empès. Siurana ha crescut cinc punts, del 9% al 14,5%, mentre que Riudecanyes ha passat del 24,1% al 34,3% de les reserves.

Relacionat amb aquest tema

La borrasca Jana dispara les reserves dels embassaments fins al 40%, el nivell més elevat des de l'estiu del 2022

Marc Font

Es mantenen les restriccions per sequera

Malgrat les últimes pluges, el Govern va anunciar la setmana passada que manté les restriccions per sequera. Hi ha tres unitats que es mantenen en emergència. Són l'Aqüífer Fluvià-Muga, Riudecanyes i l'Embassament Darnius-Boadella, aquest últim en emergència I. A més, en estat d'excepcionalitat seguiran l'Empordà i la Serralada Transversal. Hi ha nou unitats en alerta, entre elles les del sistema Ter-Llobregat.

Això significa que 38 municipis continuaran en emergència, amb restriccions importants. Es tracta de 35 municipis de l'Alt Empordà, que majoritàriament depenen del pantà Darnius-Boadella i de l'aqüífer Fluvià-Muga, així com dos de la zona de Riudecanyes i Sant Feliu de Codines. Això comporta la reducció del consum d'aigua permès en diversos sectors com el reg agrícola, els usos ramaders o industrials, les piscines, la neteja viària o el reg de jardins i instal·lacions esportives.