Dones del Bosc, els incendis posen de relleu la iniciativa pionera de les propietàries forestals en la gestió dels boscos

El 90% de Catalunya és rural i més de la meitat del territori és superfície forestal, exactament un 65%. Això representa 2.074.390 hectàrees, equivalent a quaranta-quatre vegades el territori andorrà. Aquestes dades poden ser una sorpresa per a molt de nosaltres, però Catalunya no és només Barcelona i l'àrea metropolitana, ben al contrari, els boscos i el territori rural suposen la major part del país. Tres quartes parts d’aquesta superfície forestal és de propietat privada, és a dir que la gran majoria de boscos tenen nom i cognom. I en aquesta nomenclatura, a Catalunya emergeix una iniciativa pionera a Europa: Dones del Bosc. Una organització que uneix propietàries forestals, que des de l'empoderament femení lluiten per visibilitzar el paper de la dona en la gestió forestal i ser un revulsiu en la prevenció d’incendis.

Cal tenir present que el 70% de la superfície forestal no té un pla de desbrossament per prevenir incendis. Ens trobem davant d’una situació en què la prevenció contra els focs i la gestió forestal activa són molt limitades, totalment insuficient davant les noves amenaces en forma d'incendis de sisena generació que comporta el canvi climàtic. Unes xifres i una situació de Catalunya que, perfectament, són equiparables a altres zones de l'Estat com les de Castella i Lleó o Galícia on s'està patint una veritable catàstrofe.

L’abandonament rural i la manca de gestió forestal fa que la biomassa s’acumuli, augmentant el risc d’incendis greus. A més a més, tota Europa està afrontant un augment d’incendis a causa del canvi climàtic i les onades de calor, remarcant la necessitat urgent d’accions estructurals i preventives per tal de revertir el risc actual. Com afirmen científics, enginyers i silvicultors, la “prevenció és clau per mitigar futurs riscos”.

"Econòmicament, no surt a compte; ho fem per sentiment i compromís”

“La gestió forestal no es fa a l’estiu quan hi ha focs; s’ha de fer tot l’any” afirmen la propietària forestal Carme Plana i l’enginyer forestal Oleguer Plana. “Molts silvicultors fem servir un Pla de Gestió a quinze anys vista, aprovats per l’administració”, on està escrit tota l'activitat i gestió que realitzen els silvicultors al seu bosc, per mantenir-lo, cuidar-lo i reduir el risc d’incendis. La granja Can Plana, situada a Vallgorguina, al Vallès Oriental, porta des del segle XII en peu. Dels tres germans, la Carme Plana, la petita, és qui ha adoptat la propietat del mas, les terres, els boscos i el bestiar. I el seu germà Oleguer, enginyer forestal, s’encarrega (juntament amb el pare) de la cura dels boscos. Tos dos plegats es fan càrrec de la gestió forestal.

Quan fem una estassada, és una inversió de quinze anys. Econòmicament, no surt a compte; ho fem per sentiment i compromís

I tots dos afirmen també que “el sector primari és poc rendible i la burocratització ens ofega. Aquest és el veritable origen de l’abandonament rural”. Els camps agrícoles actuen de tallafoc i la silvicultura s’encarrega de cuidar els boscos, i si això no es dona hi ha un creixent risc d’incendi. L’objectiu no és “netejar boscos”, sinó reduir combustible i estrat arbustiu per prevenir incendis. La gestió combina tala, aclarides, obertura de camins i silvopastura amb ramats. “Quan fem una estassada, és una inversió de quinze anys. Econòmicament, no surt a compte; ho fem per sentiment i compromís”, afirmen els dos germans.

Aquesta visió i sentiment de compromís també la comparteix la Cristina Alier. Ella serà propietària forestal i a més, és integrant de l’associació Forest Horses; un grup de dones que ha creat una associació que impulsa un projecte de gestió forestal amb cavalls, els quals pasturen lliurement per netejar el sotabosc, obrir camins i reduir el risc d’incendis eliminant fins i tot espècies invasores com el càrritx. Amb aquest projecte redueixen el risc d’incendis forestals al Penedès i al Garraf, i economitzen la gestió forestal a partir d’un model sostenible que beneficia a totes les parts, “nosaltres no muntem els cavalls ni els fem servir per al nostre benefici, sinó que és en benefici de la societat”.

Dones del Bosc, les propietàries forestals s'organitzen

A part de la silvicultura i la gestió forestal, hi ha una altra cosa que uneix a Alier i Plana, i això és Dones del Bosc. És l'associació de propietàries forestals de Catalunya, la primera de tot Europa. A partir d’una diagnosi que va presentar el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació l’any 2023, es va veure que la propietat d’un de cada tres boscos privats a Catalunya és en mans de dones, però que, en canvi, “estan molt poc representades” en els àmbits associatius i de la presa de decisions del sector. A més, el percentatge augmenta fins al 45% si es tracta de boscos en règim de copropietat. Una primera trobada les va contactar ara fa gairebé dos anys, i de seguida es van organitzar per poder-se constituir com a organització i avançar en la creació d’una associació que els donés veu pròpia.

L'objectiu de l’associació és clar: donar a conèixer i visibilitzar la figura de la dona en un sector tradicionalment d'homes, captar les seves aportacions envers el sector, teixir xarxes, i treballar en comú per garantir la plena participació de la dona en tots els processos de planificació i execució de les polítiques que s'impulsin en l'àmbit de la gestió forestal. “Dones del bosc neix per visibilitzar que també hi ha dones al capdavant de la gestió forestal” afirma Plana.

Dones del bosc neix per visibilitzar que també hi ha dones al capdavant de la gestió forestal

És un espai d'aprenentatge i col·laboració entre dones amb realitats similars. Alier destaca que a Dones del Bosc “compartim projectes i aprenem les unes de les altres”. Un dels objectius clars és no “veure’ns com a competència”, al contrari, “com més gent faci el mateix, millor per la societat i el medi ambient”. Elles mateixes afirmen que és clau el paper de la dona en la lluita per la preservació del territori i la prevenció dels incendis. Perquè les dones acostumen a tenir més predisposició a treballar juntes, ajudar-se i col·laborar per un objectiu global i compartit. Clara Santamaria, la presidenta de l’associació, reafirma en el diari Aquí Berguedà que ella ha viscut “en un món molt masculinitzat”, on les feines forestals només les feien els homes. Destaca que “això ha canviat, ara les dones també hi som, i molt”. Santamaria creu que “l’associació pot ser un bon lloc on les joves comparteixin experiències per no caure en els paranys del passat”.