"La dictadura és terrorisme": 50 aniversari dels cinc últims afusellats del franquisme

"La dictadura és terrorisme" és la reflexió sobre la qual gira l'homenatge als últims cinc joves afusellats pel règim de Franco, en el 50 aniversari dels infaustos fets. L'altre lema és "La generositat de la resistència". El col·lectiu de presos del franquisme, els militants antifeixistes, els supervivents dels quatre últims consells de guerra, els advocats que els van defensar i les famílies dels executats reten homenatge a Xosé Humberto Baena Alonso, José Luis Sánchez-Bravo Solla, Ramón García Sanz, Ángel Otaegui Etxeberria i Jon Paredes Manot, 'Txiki'. Els cinc jovenes lluitadors antifranquistes executats a l'alba, el 27 de setembre de 1975, mentre Franco s'apagava en el seu llit fins a morir dos mesos després.

Per commemorar un aniversari tan important i en un moment polític a més en el qual la ultradreta s'asseu en el Congrés dels Diputats i es permet, de connivència amb el PP, cancel·lar lleis de memòria històrica i democràtica per alçar proclames d'odi camuflades en perverses lleis de concòrdia, la Plataforma Oberta 'Al alba' [en al·lusió al poema fet cançó de Luis Eduardo Aute] considera que cal reescriure la història, mostrant que en realitat va existir una activa i nodrida lluita antifranquista que va tractar de treure del poder a qui il·legítimament el posseïa des de 1939 i que no va dubtar a exercir tot tipus de violència per a conservar-ho.

El llibre  27 de septiembre 1975, los últimos fusilamientos de la dictadura franquista (El Garaje), a càrrec de la Plataforma 'Al alba', és una gran obra coral que aborda totes les circumstàncies que van envoltar les execucions i mostra testimonis crucials, com els de les famílies, que retraten anys de lluita per reobrir els casos o 'netejar' els seus noms. I la veu dels supervivents, els que van ser indultats i els que van salvar la vida després de les tortures policials o els tirs en les càrregues, es desplega a través de tot el llibre, de 383 pàgines, en una emotiva i necessària rememoració d'aquells dies que van precedir els afusellaments.

Sense garanties de defensa

El llibre recull fotografies, retalls de premsa internacional de l'època, correspondència i a més l'esclaridor testimoni dels advocats defensors, que no van poder fer res en unes pantomimes de judicis, on els jutges militars no van admetre cap mena de prova per a la defensa. Ho explica amb profusió de detalls en el llibre Gerardo Viada, advocat defensor de Ramón García Sanz: "Des d'un punt de vista jurídic, la instrucció era un pur disbarat, ple d'actes nuls, amb declaracions obtingudes sota tortures i sense les més elementals garanties".

L'aniversari arrenca amb bones notícies: l'anul·lació de la condemna de mort del gallec Xosé Humberto Baena Alonso, militant del FRAP. El Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica va remetre el mes d'agost passat a la germana de Baena, Flor, un document de reconeixement i reparació personal, contemplat en la Llei de Memòria Democràtica que ve a declarar "il·legal i il·legítim el tribunal" que el va jutjar i va condemnar.

Els consells de guerra

Els quatre últims consells de guerra celebrats a Espanya, entre finals d'agost i setembre de 1975, van deixar la barbaritat d'11 penes de mort, commutades in extremis sis d'elles. El dictador no es va doblegar davant les nombroses peticions internacionals de clemència ni es va apiadar dels cinc joves sentenciats ni de les seves famílies. Va haver-hi dos consells de guerra, celebrats a la caserna del Goloso (Madrid) per les morts del policia Lucio Rodríguez i del guàrdia civil Antonio Pose contra militants del FRAP (Front Revolucionari Antifeixista i Patriota). El segon d'aquells judicis va condemnar a mort dues dones, Concepción Tristán i María Jesús Dasca, que van ser indultades finalment per estar embarassades. Un altre consell de guerra es va celebrar en el Govern Militar de Barcelona, contra Jon Paredes Manot, militant d'ETA político-militar, per un atracament a un banc en el qual va morir un policia. I també es va celebrar un altre consell de guerra a Burgos per la mort d'un guàrdia civil, en el qual van ser condemnats a mort Ángel Otaegui i José Antonio Garmendia (ETA pm), que va acabar sent indultat.

Malgrat totes les gestions diplomàtiques, de la mobilització social dins i fora de l'estat espanyol, de la petició de clemència de l'ONU, de les crides del Papa, que diversos països van retirar als seus ambaixadors [Mèxic va arribar a prohibir l'entrada a ciutadans espanyols], la dictadura va dur a terme les execucions, en una demostració que malgrat l'agonia del dictador, el franquisme estava en plena forma.

Relacionat amb aquest tema

La comissaria de Via Laietana és declarada Lloc de Memòria Democràtica, però manté l'ús policial

Públic

Els membres del FRAP Xosé Humberto Baena Alonso, José Luis Sánchez-Bravo Solla i Ramón García Sanz van ser afusellats en el polígon militar d'Hoyo de Manzanares, a Madrid, a càrrec de piquets de voluntaris. I les altres execucions van ser a Burgos i Barcelona. El llibre inclou diversos documents essencials, com les cartes de comiat de Xosé Humberto Baena, de 24 anys, i la de Txiki Parets, de 21.

Context de dictadura

Als últims afusellats, la dictadura els va aplicar la llei antiterrorista per condemnar-los a mort. "En condicions de Dictadura, el terrorisme és la Dictadura i la resistència a la Dictadura és la lluita antiterrorista del poble. En condicions qualssevol de Tirania, la Tirania és terrorisme i lluitar contra la Tirania és lluitar contra el terrorisme", plasmen els autors en el llibre, donant context a un infaust 1975, en el qual la Policia va continuar reprimint a trets les manifestacions als carrers i les vagues obreres a les fàbriques. I també simulant suïcidis, com el de Diego Navarro Rico, obrer de la construcció de Tarragona, que va ser ferit de bala després de ser detingut i que va aparèixer penjat en la cel·la, el 9 d'agost de 1975. Un assassinat impune.

Relacionat amb aquest tema

Una desena d'associacions i fundacions franquistes compten amb registre legal a Espanya

Danilo Albin

"Per a qualsevol persona honesta i políticament lúcida, per a qualsevol militant d'una organització antifeixista, quan un membre dels cossos de seguretat de l'Estat torturava o matava, eren tots els que torturaven o mataven, ja que cap es va rebel·lar a tals ordres, tots van obeir, van rebre les seves medalles i van cobrar els seus salaris i les seves primes per obeir", indica el llibre, que es presenta oficialment aquest dimecres 17, a la Fundació Anselmo Lorenzo (FAL), de Madrid, juntament amb una interessant exposició de fotografies, fulls volants, publicacions de l'època, per recrear la lluita antifranquista i els últims afusellaments del franquisme.