Deu moments que resumeixen el pas d'Ada Colau per l'Ajuntament de Barcelona

Agradarà més o menys, però no hi ha dubte que si hi ha una persona que ha marcat la política barcelonina -i no només- la darrera dècada aquesta és Ada Colau. Activista pel dret a l'habitatge abans de fer el salt a la institució el 2015, l'any en què va convertir-se en la primera dona alcaldessa de la ciutat, càrrec que tindria fins al juny del 2023. El ple d'aquest divendres ha suposat un punt i a part en la seva trajectòria política, ja que Colau ha materialitzat la seva sortida del consistori, anunciada fa unes setmanes. A mitjans de novembre també deixarà el càrrec de coordinadora nacional dels Comuns.

En la nova etapa, Colau es dedicarà a la Fundació Sentit Comú, sense tancar la porta a un retorn a l'Ajuntament en les eleccions municipals del 2027, amb l'objectiu de "recuperar" l'alcaldia. A l'espera de comprovar què passa en un futur, ara és un bon moment per fer balanç del que ha suposat el seu pas per la política municipal, una etapa de gairebé nou anys i mig que resumim a partir de deu dates.

13 de juny de 2015, primera investidura

El 13 de juny de 2015 Ada Colau va fer història, en convertir-se en la primera dona alcaldessa de Barcelona. El primer ple de la legislatura va arribar tres setmanes després de les eleccions municipals del 24 de maig, en què la confluència de Barcelona en Comú -integrada per activistes socials i formacions com ICV, EUiA o Podem- va imposar-se amb més de 175.000 vots (25,1% del total) i 11 regidors, un més que la CiU de Xavier Trias. Els Comuns van ser la primera força en sis dels deu districtes (Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, Horta – Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí) i en 54 dels 73 barris de la ciutat.

Aquell 13 de juny de fa més de nou anys, milers de persones van omplir la plaça Sant Jaume per celebrar esperançades el que veien com l'inici d'una nova etapa. Colau va ser investida després de rebre els vots dels regidors de BComú, ERC i PSC i un de la CUP.

27 de gener del 2017, aprovació del pla hoteler, el Peuat

La gestió i la regulació del turisme va ser una de les banderes dels vuit anys d'alcaldia d'Ada Colau, amb l'aprovació del primer Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics (Peuat), el pla hoteler, el 27 de gener del 2017. A grans trets, la normativa establia que al centre de la ciutat no es podrien obrir nous hotels, ni tan sols quan tanqués un establiment; a la corona contigua podrien mantenir-se el volum d'hotels i places i a les zones més perifèriques se'n podrien obrir de nous.

El 2019, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va tombar el Peuat, però al desembre del 2021 el govern de Comuns i PSC va aprovar-ne una nova versió, que entre d'altres qüestions també prohibeix el lloguer d'habitacions per menys d'un mes. Quan va entrar en vigor el primer Peuat Barcelona comptava amb 75.681 places hoteleres, mentre que quan Colau va deixar l'alcaldia, el juny del 2023, la xifra superava les 85.000.

Tot i el Peuat, durant l'alcaldia de Colau les places hoteleres van passar de 75.700 a 85.000

Paral·lelament, ja des del primer any de mandat el consistori va aturar l'atorgament de llicències per a pisos turístics, un àmbit que posteriorment també regularia el Peuat. Després de disparar-se durant l'alcaldia de Trias -quan van multiplicar-se per quatre, d'uns 2.400 a més de 9.600- el seu nombre va estancar-se durant els dos mandats dels Comuns. A grans trets, Collboni manté la regulació hotelera.

12 de novembre del 2017, ruptura del pacte amb el PSC

El conflicte polític català va tenir un impacte directe en el primer mandat d'Ada Colau com a alcaldessa, fins al punt que el suport del PSC a l'aplicació de l'article 155 contra les institucions catalanes acabaria trencant l'acord de govern municipal amb Barcelona en Comú. Així ho van aprovar les bases de la formació municipalista en una consulta celebrada el 12 de novembre del 2017, que posava punt i final a l'any i mig de govern compartit amb els socialistes.

Ara bé, després dels comicis del 2019, l'acord es reeditaria i aquesta vegada es mantindria durant tota la legislatura, amb Collboni de número dos. Amb tot, el líder del PSC a la capital va sortir del consistori l'1 de febrer de l'any passat, per centrar-se en la batalla per l'alcaldia.

28 de setembre del 2018, reserva del 30% a habitatge social

La defensa del dret a l'habitatge serà una altra de les grans qüestions que es recordarà del pas de Colau per l'Ajuntament de Barcelona i l'alcaldia. Amb un passat com a activista en aquest àmbit, primer a V de Vivienda i després a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), l'habitatge ha format part de la seva agenda política en tot moment. Una altra cosa és que les mesures hagin estat suficients, un element en el qual també s'ha de tenir en compte les limitades competències municipals.

La creació d'una unitat antidesnonaments, l'aturada de noves llicències per a pisos turístics o la prohibició del lloguer d'habitacions per a períodes inferiors a un mes són algunes de les accions portades a terme durant la seva alcaldia. En canvi, el parc d'habitatge públic de la ciutat no va avançar al ritme promès el 2015. En aquell moment en va prometre 8.000, però al final del seu segon mandat se n'havien completat uns 4.500, que se sumaven als 7.500 existents prèviament. Cal afegir, però, que en deixar l'alcaldia estaven en marxa obres per completar-ne 2.000 més a finals de 2025 i n'hi havia de projectades per fer-ne 2.000 més.

Durant el mandat de Colau el parc de pisos públics va augmentar en 4.500, lluny dels 8.000 promesos

En part, les xifres no van assolir-se perquè mesures com la reserva del 30% per a pisos socials en les noves promocions, aprovada en el ple de setembre del 2018, no van donar els resultats esperats. De fet, des del 2019 fins a finals de 2023 tot just s'havien aconseguit 60 habitatges per aquesta via. Paral·lelament, el preu dels lloguers va disparar-se i els nous contractes van passar d'una mitjana a la ciutat de 714 euros el segon trimestre del 2015 a 1.123 el mateix període de l'any passat, un 57% més. Això sí, en tot moment BComú s'ha posicionat a favor de normatives de control de preu i de regular qüestions com els lloguers de temporada i d'habitacions.

15 de juny del 2019, reelecció amb els vots de Valls

En una votació amb un resultat força sorprenent, el dissabte 15 de juny del 2019 Colau va ser reelegida com a alcaldessa en un ple d'investidura marcat per la polèmica i, sobretot, perquè va aconseguir-ho gràcies als vots de Barcelona pel Canvi, el grup que liderava Manuel Valls, que van sumar-se als dels Comuns i PSC. L'objectiu de l'exprimer ministre francès va ser impedir l'arribada a l'alcaldia d'un independentista, Ernest Maragall, després que ERC superés BComú en unes municipals en què les dues formacions van empatar a 10 regidors.

Tot i que els vots de Valls no comportaven cap tipus d'acord, ni va suposar condicionar les polítiques posteriors del segon govern de Colau, la investidura va incrementar les crítiques que rebria per part d'un volum important de l'independentisme. I, en certa manera, van acabar amb la idea de la nova manera de fer política que havia contribuït a catapultar els Comuns quatre anys enrere. Paral·lelament, el seu desgast electoral començava a ser visible i en els comicis del 26 de maig la formació va perdre un regidor, uns 20.000 vots i 4,5 punts de suport -va quedar-se en el 20,7%- amb relació al 2015.

8 de novembre del 2019, revés judicial a la multiconsulta

Aquell dia, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va declarar nul el reglament de participació ciutadana de Barcelona, que a la pràctica va torpedinar la multiconsulta que pretenia fer el govern de Colau. Malgrat l'aprovació posterior d'un nou reglament -el maig del 2022-, la decisió judicial va ser clau perquè no tirés endavant la consulta als veïns sobre diverses qüestions, la més transcendent de les quals era sobre si veurien amb bons ulls la municipalització de la gestió del servei de l'aigua a la ciutat, aleshores i actualment en mans d'una societat público-privada sota control d'Agbar.

Part del projecte polític de Colau va quedar estroncat o va ser qüestionat per decisions judicials. Més enllà del fre de la multiconsulta, el 2021 el TSJC també va tombar el projecte de dentista municipal, en una sentència que el Tribunal Suprem ha ratificat recentment. En canvi, el gener del 2018 BComú va renunciar al projecte d'impulsar una funerària pública, que tenia l'objectiu d'abaixar els preus del servei, per manca de suports polítics.

4 de març del 2022, declaració al jutjat i víctima de lawfare

Si un terme es va generalitzar sobretot durant el segon mandat d'Ada Colau com a alcaldessa va ser el de lawfare o guerra judicial, que determinats poders de la ciutat van portar a terme per intentar tirar enrere o dificultar polítiques municipals. Arran d'una de les múltiples querelles contra el seu govern, Colau va haver de declarar com a investigada en un jutjat d'instrucció de Barcelona el 4 de març del 2022. La causa, sobre la concessió de subvencions a entitats socials com la PAH o l'Observatori DESC, va acabar arxivada.

I precisament l'arxivament ha estat la tònica habitual d'aquest tipus de denúncies, que s'eleven a una vintena de causes. A grans trets, la guerra judicial contra BComú la van protagonitzar fons immobiliaris, empreses de serveis -com Agbar-, el lobby automobilístic o el sector hoteler i turístic. Per a la formació, tot plegat responia a la no acceptació del "joc democràtic" per part d'aquests poders.

29 de març del 2022, anunci de la Copa Amèrica

Generalitat, Ajuntament de Barcelona, Port i lobbies com Barcelona Global van trobar-se el 29 de març del 2022 per fer oficial l'anunci que la capital catalana seria la seu de la Copa Amèrica de vela del 2024. Tot i el pèssim precedent de València i les crítiques de bona part dels moviments socials de la ciutat, el govern dels Comuns també va contribuir a posar la catifa vermella als organitzadors de l'esdeveniment, amb el neozelandès Grant Dalton al capdavant.

Vuit mesos després es presentaria la competició en un acte amb la participació també del Govern espanyol i la Diputació de Barcelona i amb zero crítiques institucionals. Dos anys després, i ja fora de l'alcaldia, Colau va rectificar i va reconèixer que l'impacte positiu de la Copa Amèrica a la ciutat "no es veu per enlloc" i que, en canvi, les despeses públiques s'havien "disparat".

Inicialment, els Comuns van donar suport a l'arribada de la Copa Amèrica

El gir va arribar després de constatar que els barcelonins eren indiferents o, directament, rebutjaven amb diverses protestes la competició, que només ha estat aplaudida acríticament en tot moment pels principals lobbies econòmics de la ciutat. El fracàs s'ha constatat aquesta mateixa setmana, quan s'ha confirmat que Barcelona no repetirà com a seu.

En el rerefons, tot i posar en l'agenda la necessitat de regular el turisme, la realitat és que el govern de Colau no va modificar substancialment el model econòmic de la ciutat i el nombre de visitants, un cop superada l'aturada forçada de la pandèmia, ha tornat a trencar rècords, mentre els malestars dels veïns van a més.

16 d'agost del 2022, la superilla de l'Eixample

L'agost del 2022 van començar les obres de la superilla de l'Eixample, formada inicialment pels eixos verds dels carrers Consell de Cent, Girona, Rocafort i Comte Borrell, que s'estrenarien la primavera de l'any següent. La pacificació de carrers va ser un dels grans projectes de Barcelona en Comú i un dels principals llegats de Colau. Malgrat comptar amb un evident suport ciutadà, també va ser judicialitzat i Collboni ha decidit no mantenir l'expansió prevista de les superilles.

Els canvis en la mobilitat, amb l'objectiu de restar espai als cotxes per donar-lo als vianants i a les bicis -els carrils bici van expandir-se notablement durant els seus vuit anys a l'alcaldia- i, de passada, reduir la contaminació atmosfèrica van marcar el pas dels Comuns pel govern municipal, on també van apostar per la connexió del tramvia per la Diagonal, que el mes vinent estrenarà ja la primera fase.

17 de juny del 2023, investidura de Collboni

Les eleccions municipals del 28 de maig del 2023 van constatar el desgast del projecte de BComú, que va passar a ser la tercera força, amb nou regidors, per darrere de Junts i el PSC -en aquest cas per uns 300 vots-. Ara bé, la formació va tornar a perdre suports amb relació al 2019 i si la comparació es fa amb el 2015, en vuit anys va perdre 45.000 vots -més d'una quarta part dels rebuts en els seus primers comicis- i més de cinc punts -va quedar-se en el 19,8%-.

Com a conseqüència d'aquest resultat, Colau va assumir que no podia repetir com a alcaldessa i en el ple d'investidura del 17 de juny qui va rellevar-la va ser el socialista Jaume Collboni, que també va rebre els vots de BComú i del PP. En aquest cas qui va quedar fora de l'alcaldia va ser Xavier Trias.

Encara que Colau defensava aleshores, i ho va seguir fent en els primers mesos de la legislatura, la formació d'un govern "progressista" integrat per PSC, BComú i ERC, aquest no s'ha materialitzat i la distància del seu partit amb Collboni s'ha anat eixamplant. Fins al punt que ara, un cop formalitzat el seu darrer ple com a regidora, el que defensa és que BComú es mantingui a l'oposició durant tot el mandat.