Vuit rutes per conèixer els espais de memòria de Catalunya

Els espais de memòria de Catalunya expliquen històries que van molt més enllà dels llibres. Són indrets on el passat pren forma a través de paisatges, edificis i testimonis que recorden episodis clau de la història del país, especialment vinculats a la Guerra Civil espanyola i la repressió franquista. Us proposem vuit rutes que  conviden a viatjar per diferents punts del territori per conèixer refugis antiaeris, trinxeres, espais d'exili o llocs de resistència. 

El poble vell de Corbera d'Ebre 

Un dels espais de memòria més autèntics de Catalunya és sens dubte el Poble Vell de Corbera d'Ebre, a la Terra Alta, destruït durant la Batalla de l'Ebre. El poble, que estava situat a la primera línia del front republicà, va ser traslladat i construït de zero per les conseqüències dels bombardeigs aeris i de l’artilleria de l'exèrcit franquista.  

Ara el Poble Vell és un espai de memòria, un museu a l'aire lliure. Permet conèixer els fets històrics i les conseqüències devastadores de la guerra de primera mà. A més dels carrers i les seves cases, també podrem contemplar els monuments a les Brigades Internacionals i la 'Flama permanent', l'escultura 'La Bota', de Joan Brossa, i 'La Foradada'. Un dels símbols d'aquella batalla és l'Església Vella de Sant Pere, un espectacular edifici barroc de finals del segle XVIII que es va mantenir en peu malgrat la batalla. Posteriorment, ha estat restaurada i ara acull esdeveniments artístics i culturals.

Relacionat amb aquest tema

La memòria històrica de La Ciudad de los Muchachos i l'educació franquista, la gran oblidada de les institucions

Mar Bermúdez i Jiménez

Una ruta transfronterera 

Seguim amb una ruta transfronterera de memòria democràtica entre Catalunya i Catalunya nord. L'itinerari connecta el coll de Lli i el coll de Manrella i travessa els municipis de la Vajol (Alt Empordà) i Morellàs i les Illes (Vallespir, Pirineus Orientals), recuperant espais clau vinculats a l'exili republicà, la resistència al nazisme i els passos de frontera.

La nova ruta té un traçat circular de 14 quilòmetres i compta amb vuit senyals informatius i setze de direccionals, amb continguts històrics accessibles. A aquests exilis institucionals els van seguir centenars de milers de militars i civils, entre els quals destacades figures de la cultura catalana com Pere Quart o Mercè Rodoreda. Només pels passos de la Jonquera i el Pertús hi van transitar prop de 220.000 persones, moltes de les quals no van poder tornar mai més.

Una ruta de memòria a Tivenys

Tivenys (Baix Ebre) disposa des de principis d'aquest any d'una  ruta de memòria històrica amb panells informatius i elements de senyalització. La ruta, de traçat circular i accessible en ambdós sentits, està ubicada a l'entorn del poblat ibèric i recorre diferents fortificacions, parapets i trinxeres de la Guerra Civil, fins a arribar a la tomba de Marcel Savoia, brigadista de la Brigada Marsellesa, situada a la carretera de Tivenys a Benifallet.

Ruta a l'Hospital de l'XI Cos d'Exèrcit de la República,

Anem fins a Prats de Rei (Anoia), on podem fer la Ruta dels Espais de Memòria de l'Hospital de l'XI Cos d'Exèrcit de la República, un itinerari urbà que identifica i senyalitza els espais on, durant la primavera i l'estiu de 1938, es va ubicar un dels principals hospitals militars de l'Exèrcit de la República a la Catalunya Central.

 Ruta dels Maquis 

El centre i el nord de Catalunya van viure a la dècada dels quaranta una intensa activitat dels maquis, combatents republicans que van continuar lluitant contra el règim franquista un cop finalitzada la Guerra Civil Espanyola l'any 1939. Aquesta Ruta dels Maquis recorre els camins més freqüentats per alguns dels maquis més coneguts, com Ramon Vila (Caracremada) o Marcel·lí Massana (Panxo). S'inicia al Santuari de Queralt i acaba a Manresa, amb un recorregut pràcticament en paral·lel al riu Llobregat, però a certa distància. És apte per a iniciats amb un total de 62,65 km, i un desnivell positiu de 1.426 m i 2.256 m.

Parc dels búnquers de Martinet i Montellà

No deixem de parlar de la Guerra Civil per proposar-vos el Parc dels búnquers de Martinet i Montellà (Cerdanya), que va ser part de la línia defensiva del govern franquista dels Pirineus a partir de 1940. Coneguda popularment com a línia P o línia Gutiérrez, és una impressionant línia de defensa envoltada durant molt temps pel secret militar. Ara, ajuda a entendre un temps de guerres i està pensat per ser visitat acompanyat d'un monitor en bona part del recorregut.

La visita està estructurada en tres parts: comença amb muntatge museogràfic innovador, basat en diferents audiovisuals per donar context. Després, els visitants fan un recorregut ben senyalitzat i adaptat, equipats amb casc i llanterna, resseguint un camí de muntanya durant el qual es poden visitar un total de vuit fortificacions diverses. I també entrat en un entramat de galeries subterrànies connectades entre si.

La casa d'Antoni Benaiges, mestre republicà

A Mont-roig del Camp (Baix Camp) hi ha un plafó de la Xarxa d'Espais de Memòria que senyalitza la casa natal d'Antoni Benaiges i Nogués (1903-1936), un mestre republicà que va obtenir la plaça a l'escola de Bañuelos de Bureba, un petit llogaret de la província de Burgos. Allà, ell mateix va habilitar l'escola i va començar a aplicar-hi el mètode Freinet, que es basava en la participació activa i experimental dels alumnes a través de la utilització d'una impremta per crear uns quaderns vivencials.  

Els nens i nenes de Bañuelos de Bureba mai havien vist el mar i, al gener de 1936, el seu mestre els va animar a imaginar-lo i a descriure'l. Antoni Benaiges els va prometre que a l'estiu anirien a Mont-roig de Camp, a casa de la seva família, per veure'l per primera vegada. Però el somni d'aquelles criatures i la promesa del seu mestre van quedar truncats per sempre el 18 de juliol de 1936, amb el cop d'estat que va provocar la Guerra Civil espanyola. Va ser afusellat el 25 de juliol de 1936 i enterrat en una fossa comuna a les muntanyes de la Pedraja.

Memorial de l’Exèrcit Popular de Pujalt

El Memorial de l’Exèrcit Popular de Pujalt (Barcelona) és un espai museïtzat que ha reconstruït el que va ser el Camp d'Entrenament del XVIII Cos de l'Exèrcit Popular de la República a Pujalt. Cal destacar que, segons indiquen al seu lloc web, només es pot visitar amb reserva prèvia. Es tracta d'un centre d'interpretació d’aquesta base, en funcionament des del 2010, que s'ha consolidat com la base d'instrucció de la Guerra Civil millor conservada i més ben condicionada per als visitants de tot l'Estat espanyol, segons assenyalen els responsables.