Catalunya té 72 plantes de biogàs amb el repte pendent de la connexió a la xarxa i l’acceptació social

En el context de les fonts energètiques renovables, la bioenergia procedeix de recursos biològics, categoria en la qual s’inclouen el biometà i el biogàs. Ambdós són els més emprats per a substituir el gas natural. En el cas del biogàs, la cadena de valor està formada pel procés de generació i gestió del residu, la transformació energètica en plantes de biogàs, la injecció a la xarxa de gas, el tractament del digestat (material que queda després de la descomposició en condicions de poc oxigen d'una matèria primera biodegradable) i la seva valorització.

Segons l’Estratègia Catalana del Biogàs, amb dades recollides en un informe de l’agència Acció, a Catalunya hi ha 72 plantes de biogàs en funcionament, repartides en quatre de dejeccions ramaderes, 16 de codigestió, set de residus orgànics industrials, cinc de residus orgànics municipals, 10 de dipòsits controlats de residus i 30 de fangs d’EDAR urbanes, que fan referència a les estacions depuradores d’aigües residuals. Tot i que la Generalitat de Catalunya considera el biogàs com una oportunitat estratègica, algunes veus, com les dels enginyers industrials i les entitats socials i ecologistes, demanen un impuls tecnològic i un replantejament del seu desplegament per a evitar perjudicis sobre el territori. 

L’informe d’Acció conclou que l’interès pel biogàs ha crescut gràcies al seu potencial vinculat a la generació de residus i a les polítiques de transició energètica. Tot i això, precisa que “la major part de l’activitat empresarial se centra en el desenvolupament i els serveis de plantes de biogàs, però amb un grau d’especialització baix i amb el biogàs com a activitat secundària o com a solució per a gestionar residus propis i produir energia per a l’autoconsum”. 

A Catalunya, la major part de la tecnologia utilitzada en plantes de biogàs és d’importació, amb una presència destacada d’empreses distribuïdores o filials comercials que instal·len solucions estrangeres Les tecnologies clau per a la transformació, com la digestió i l’’upgrading’, provenen principalment de països europeus com Alemanya, Dinamarca i els Països Baixos. 

 Manca d’especialització   

Malgrat les potencialitats que ofereix, el sector del biogàs encara actua com una activitat secundària, ja que les plantes funcionen com a eines per a donar sortida a la gestió dels residus generats i serveixen com a instal·lacions per a produir energia per a l’autoconsum. De fet, un dels reptes pendents des del punt de vista empresarial és ser capaç de trobar oportunitats de negoci amb aquesta font d’energia. L’informe conjunt d’Acció i el Clúster de la Bioenergia de Catalunya mostra que el sector de la bioenergia a Catalunya agrupa 365 empreses, que facturen de manera agregada 872 milions d’euros i donen feina a 2.650 persones. 

El biogàs s’ha convertit en una de les alternatives al gas natural, però continua sent una energia testimonial. Així ho veu el vicepresident de la Comissió d'Energia del Col·legi d'Enginyers i expert en gas i biogasos, Antoni Peris. “Les inversions necessàries són elevades i els ajuts escassos. I, a més, hi ha una oposició als territoris a causa dels sorolls dels camions que han de portar la matèria primera i a les males olors". 

 Les inversions necessàries són elevades i els ajuts escassos  

Peris afegeix que el biogàs és l'única energia renovable que introdueix també l'element de la circularitat. A més, remarca que “un altre problema és la connexió a la xarxa. Pot injectar-se a la de gas, però les plantes han d'estar a prop”. 

Per la seva banda, des de la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa i Sostenible expressen el rebuig davant l’aprovació del  Decret-llei 12/2025, que té com a objectiu accelerar el desplegament de projectes d’energies renovables i d’emmagatzematge energètic mitjançant bateries. En un comunicat, afirma que “el decret representa un greu empitjorament en la construcció d’un model energètic just, sostenible i arrelat al territori”. 

 Concentració de poder energètic   

En la seva anàlisi del text, la Xarxa, en referència al desplegament general de les renovables, precisa que “lluny d’apostar per un model distribuït, participatiu i arrelat al territori, aprofundeix més en la concentració del poder energètic en mans de grans corporacions, sense tenir en compte les conseqüències ambientals, socials i econòmiques per a les zones rurals. En aquest sentit, creuen que el decret perpetuarà un model territorial desequilibrat i urbanocèntric, que tracta al món rural com un espai subordinat, del qual extreure'n recursos i encabir-hi tota mena d'infraestructures. L’entitat assenyala que, sota el concepte ‘interès públic superior’, s’obre la porta d’entrada a “la impunitat ambiental i les expropiacions agrícoles”. 

L’acceleració de les renovables, en aquest cas concret amb l’estratègia catalana del biogàs 2024-2030, s’emmarca en la transició cap a un nou model energètic més net, sostenible, democràtic i just, segons la mateixa Generalitat, que pretén aconseguir la neutralitat climàtica en 2050. A més, permet al sector agroalimentari trobar alternatives per a una gestió més sostenible dels seus residus i diversificar la seva activitat. 

Des del Govern també es vol impulsar el desplegament de plantes de biogàs en l'àmbit privat fins a final de la dècada. Per a això, ha creat una eina administrativa per a aconseguir que s'instal·lin fins a una dotzena per any. El passat mes de febrer, l’Executiu va acordar que les plantes de producció de biogàs per a codigestió anaeròbica de dejeccions ramaderes i residus orgànics siguin considerades projectes empresarials estratègics.