Badalona ja veu la llum al final del canal

Nova data d'inauguració per al gran projecte urbanístic de Badalona: el canal del Gorg estarà llest el 2025. És un any després de les darreres previsions, però tant des de l'administració pública com el veïnat de la zona -que fa molts anys que espera la seva finalització-, estan convençuts que aquesta és la definitiva.

Des que es va projectar al 2003 com la segona fase de la construcció de la zona portuària, el principal escull del canal d'aigua sempre ha estat la falta de recursos econòmics. La construcció i posterior obertura de l'hotel del port, la primavera del 2022, va facilitar l'obtenció dels diners necessaris però encara hi havia un altre problema: les obres per aixecar la via del tren que permetin passar l'aigua cap al canal.

El principal escull del canal d'aigua sempre ha estat la falta de recursos econòmics

Això no només depenia de l'Ajuntament de Badalona, sinó de qui té la competència de les vies del tren. Després de la darrera reunió de l'alcalde Xavier García Albiol amb la presidenta d'Adif, fa pocs dies, el govern municipal assegura que les obres de viaducte que ha de permetre el pas del canal podran començar abans que acabi l'any.

"No hi ha excusa, tenim els diners i tenim el projecte des de fa tres anys, només falta que ens el tornin amb el seu vistiplau", assegura Imanol Sanz, gerent de Marina Badalona, l'empresa que gestiona el port. La línia del ferrocarril s'ha d'aixecar 1,75 metres i construir un viaducte de 180 metres per permetre les connexions necessàries per al desenvolupament del projecte.

Les obres de moviments de terres que facilitaran el desviament del tren ja han començat aquest estiu, de manera que puguin engegar-se amb celeritat la resta de treballs. "El conveni ja ha passat tots els tràmits tècnics i jurídics", apunta Sanz. L'execució de les obres del viaducte ferroviari suposen una inversió de 18,8 milions d'euros, dels quals Marina Badalona n'aporta 10,5, l'Ajuntament 4,9 i Adif 3,3.

Els veïns hi confien

Tot i que està concebut com un projecte de ciutat, els que més anhelen la finalització d'aquest projecte urbanístic són aquells que es van comprar un pis amb la promesa que anirien a viure al costat d'un canal navegable. El Manel Rejón n'és un d'ells. Es va comprar un pis d'una habitació sobre plànol al 2006 i, anys més tard, al 2014, va fer el canvi per un pis més gran. Si es compleixen les previsions, quan acabin les obres de manera definitiva hauran passat 19 anys des que es va il·lusionar amb la compra d'un nou habitatge.

Si es compleixen les previsions, Manel Rejón haurà esperat 19 anys des que es va comprar un pis sobre plànol

Així com durant anys es mostrava totalment escèptic amb les constants dates d'inauguració, sembla que alguna cosa ha canviat. "Ara sí que ja veiem el final, del 2006 al 2023 he vist moltes coses, des d'enderrocar edificis i antigues fàbriques, solars buits, la construcció de pisos, l'arribada de l'L10 del metro i l'entrada d'aigua al canal", explica Rejón.

Durant molts anys va ser el portaveu d'una plataforma d'afectats pel projecte urbanístic. Ara, és el que calma als recent arribats a la zona residencial. "Hi ha alguns que estan més desesperats perquè s'esperaven que fos més immediat però jo, amb la trajectòria que porto, sí que em crec que estarà llest el 2025", afegeix, "m'he anat fent gran mentre es feia el barri".

Tot i que veu el final més a prop, segueix reclamant allò que fa anys que demana: més serveis i l'arribada d'equipaments. Rejón recorda com se'ls va prometre l'arribada d'una nova escola (la que hi ha al barri ara segueix en barracons des del 2010), un nou institut, una biblioteca i un CAP (que segueix en obres). A més, el portaveu veïnal recorda que en la nova zona residencial on hi acabaran vivint un total de vuit mil persones, no disposen de comerços de barri i segueixen desplaçant-se per anar al supermercat o a comprar el pa. El que sí que ha proliferat durant el darrer any és l'augment de locals de restauració que donen vida a un barri de recent creació.

Els veïns reclamen que a la nova zona residencial hi hagi més zones verdes

Pel que fa al manteniment dels carrers, els veïns reclamen que es reposin els bancs i papereres trencats i s'incrementi el servei de recollida de la brossa. "Falten zones verdes", reclama també Manel Rejón que, al costat dels veïns de la zona del canal, defensa que hauria d'haver-hi més parcs i no tantes zones pavimentades.

Sense oci nocturn

Un dels dubtes que hi hagut durant molt temps a l'entorn del port i el canal és si el nou pla d'usos de la zona portuària permetria l'arribada d'oci nocturn. El document, que està acabant de redactar-se, no inclourà aquestes activitats, seguint l'objectiu de promoure un entorn familiar. Una decisió que els veïns del canal veuen amb bons ulls. "No volem que això es converteixi en la Barceloneta o el Port Olímpic", diu Manel Rejón.

Segons explica el gerent de Marina Badalona, el nou pla d'usos marcarà l'activitat dels propers 30 anys i afegirà a l'oferta comercial i industrial de la zona, la creació d'escoles de formació per a la captació de talent. "Falten treballadors per a tasques concretes relacionades amb la nàutica, a vegades els hem hagut d'anar a buscar a Anglaterra", detalla Imanol Sanz.

El Pont del Petroli, per a finals de 2024

Tot i que queda més allunyat del canal, un altre dels elements emblemàtics que espera veure la llum a primera línia de mar és el Pont del Petroli. Després que el temporal Glòria el partís en dos al gener de 2020, les constants dates de reobertura del símbol més preuat de Badalona han fet perdre l'esperança als badalonins que es van prendre aquest pantalà com un passeig més per admirar la ciutat.

Amb l'arribada de nou de Xavier García Albiol a l'alcaldia, el projecte sembla que torna a reactivar-se. Almenys així ho ha assegurat el líder popular, que ha anunciat que les obres tindran lloc entre el maig i l'octubre de 2024. Així li han transmès els enginyers responsables del disseny del projecte que, a través de l'estudi d'onatge fet per la UPC, han constatat que el pont ha de tenir una plataforma circular al final del pantalà que permeti suportar l'embat de les onades en cas de nous temporals.

"Aquest projecte no era la nostra primera opció perquè volíem mantenir la similitud amb l'original però si el modifiquem, les obres s'endarrerien tres anys més", explica García Albiol. Aquest disseny va ser l'escollit en una consulta que es va fer fa un any (amb el socialista Rubén Guijarro al capdavant de l'alcaldia) entre dues propostes presentades. Es van emetre 6.011 vots i, d'aquests, van ser vàlids 5.250.

Albiol ha titllat la consulta de "paripé" tenint en compta la baixa participació. Tot i això, es mantindrà aquest projecte perquè també és el més segur. Hi haurà modificacions, com per exemple que es mantingui la fusta fins al final del pont per assemblar-se a l'anterior i que el cercle de la plataforma sigui transitable. Les obres tindran un cost de 3,4 milions.