90 anys de la fundació del Partit Obrer d’Unificació Marxista: "Les idees del POUM continuen vigents"

El Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), fundat al barri del Guinardó, a Barcelona, en una casa humil de militants un 29 de setembre del 1935, va néixer amb una clara ànima socialista i antifeixista, com gran part de la cultura política trotskista de l’època i allunyats de l’evolució política que havia pres l’URSS després de la mort de Lenin, que derivaria en l'estalinisme més ferotge. El POUM va arribar a tenir representació parlamentària tant a Catalunya com a l’Estat Espanyol i el seu braç sindical va assolir la majoria a demarcacions com Lleida o Girona. Donada la seva rellevància, George Orwell el va retratar en el seu llibre Homenatge a Catalunya, on el definia com un símbol de la revolució socialista traïda pels seus suposats companys de lluita, en aquell cas, el PCE. 

Nou dècades després, la Fundació Andreu Nin, que porta el nom de qui fou un dels fundadors del partit, i conseller de la Generalitat durant l'etapa del Govern d'unitat creat pel president Lluís Companys per l'aixecament feixista i l'inici de la Guerra Civil, organitza unes jornades commemoratives i de record del POUM que van començar aquest divendres i s'allargaran tot el cap de setmana amb un intens programa d'actes. 

Andreu Nin va acabar sent assassinat per ordre dels dirigents de la Unió Soviètica a causa de la seva confrontació ideològica amb la deriva autoritària de l’estalinisme. Però la seva obra política i la seva memòria persisteixen i les jornades de la fundació que porta el seu nom posen l'èmfasi en el llegat ideològic que ha deixat el POUM i que avui dia encara és present en molts moviments polítics i socials. Un dels objectius d'aquestes jornades és "pensar en el futur", expliquen els organitzadors. "En aquesta experiència (la del POUM) trobarem les idees fonamentals per explicar la societat capitalista i la manera de combatre-la", destaquen.

"La història de Barcelona i de Catalunya no es pot entendre sense l'aportació de les dones i els homes del POUM", encetava Miguel Salas membre de la Fundació, el debat inaugural de les jornades aquest divendres.  "Vam participar en la majoria d’accions de l’època, però sobretot ho vam fer amb la convicció que el futur de la humanitat havia de ser d’un socialisme representatiu, solidari i democràtic", seguia, centrant-se en els orígens del POUM. Després de referències a moments històrics de la formació, el president de l'entitat, Pelai Pagès, feia una referència expressa a l’actualitat: "L’Aliança Obrera va ser la resposta que vam trobar en aquell moment per enfrontar-nos a l’onada reaccionària (…), de la convergència de tradicions militants molt diferents va sortir una de les experiències revolucionàries del segle XX més importants", ressaltava. Les jornades començaven amb un minut de silenci en record a les víctimes del genocidi perpetrat per l’Estat d’Israel contra el poble de Palestina, sent fidels a una de les identitats de POUM: l’internacionalisme.

Conversa Pisarello, Vidal Aragonès i Camargo

Pocs minuts després es va donar pas a la primera conversa organitzada en el marc de les jornades. Amb el nom de 'L’actualitat del llegat del POUM', personalitats polítiques com Gerardo Pisarello (dirigent dels Comuns i actual membre de la Mesa del Congrés dels Diputats per Sumar), Vidal Aragonès (exdiputat al Parlament de Catalunya per la CUP) i Laura Camargo, (exdiputada al Parlament Balear per Anticapitalistes) han tractat de portar al present els aprenentatges i derivades de la història no només política, sinó també cultural i social del POUM.

La taula, moderada per la prestigiosa politòloga Cristina Monge, ha iniciat la seva proposta fent èmfasi en la voluntat de traslladar el passat al present i dibuixar línies de treball per combatre l’extrema dreta. A la pregunta de com va ser l’aproximació dels membres de la taula amb el partit,  Vidal Aragonès contestava amb determinació: "El POUM plantejava un socialisme alliberador. Es plantejava la dictadura del proletariat per ràpidament transitar cap a una democràcia obrera". Aragonès també va destacar l’Aliança Obrera: "Tenien un programa revolucionari, però deixant fora qualsevol punt de sectarisme", fent referència a l’acte defensiu que es va fer en l’època dels auges del feixisme previs a la Segona Guerra Mundial. A més a més, va afegir un apunt: "No parlem prou de com el POUM es va construir entre les classes populars i allà on hi havia lluites de classe", deia el militant de la CUP.

El POUM plantejava un socialisme alliberador. Es plantejava la dictadura del proletariat per ràpidament transitar cap a una democràcia obrera

Gerardo Pisarello, per la seva banda, va parlar sobre l’apropament al POUM i els principis de la seva socialització política, destacant que "les idees del POUM continuen vigents". "Sempre m’ha interpel·lat molt la tradició socialista valenta i no sectària. No conformant-se amb el reformisme o el progressisme socialdemòcrata, i  moltes d’aquestes coses ens continuen inspirant avui".

Per Laura Camargo: "En el meu cas vaig veure molt bé una cosa que mai ens van ensenyar, que és que el que es va produir durant la Guerra Civil no eren exactament unes eleccions i un cop d'estat, sinó una revolució primer, i una contrarevolució després que va donar lloc a un cop d'estat i a una Guerra Civil", va explicar l’exdiputada balear.

El que es va produir durant la Guerra Civil no eren exactament unes eleccions i un cop d'estat, sinó una revolució primer, i una contrarevolució després

Un dels altres elements en què van coincidir tots tres és en la falta d’una revolució democràtica veritable a l’Estat espanyol, que avui dia té encara moltes conseqüències. "No s’ha acabat amb la monarquia o amb el poder de l’Església, que és una gran tenidora de terres i propietats a Espanya", explicava Pisarello.  A més a més, també es va debatre sobre la unitat de les esquerres. Vidal Aragonès va destacar la necessitat de centrar aquesta unió en la "base i els moviments socials". I Laura Camargo va aprofitar per fer veure una idiosincràsia clara de la trobada: "Reivindiquem el POUM des de formacions polítiques diferents. I això és molt important".

I encaminats ja cap al present, l’anàlisi fou optimista però també crític: "Vivim una contrarevolució preventiva. Un anticomunisme sense comunisme. No hi ha un moviment de masses amb voluntat revolucionària. La pregunta seria: Què fem per revolucionar-nos envers el capitalisme? Què fem des d’allà on som?", exposava Camargo. Pisarello alhora destacava els moviments polítics que s’estan donant en certs llocs de Llatinoamèrica, com al Brasil de Lula da Silva, o amb figures destacades com el president de Colòmbia, Gustavo Petro, que abans-d'ahir a les Nacions Unides pronunciava un discurs "gairebé trotskista", afegia Vidal Aragonès.

El poder és el capital. Com davant d’això fem que la gent es vulgui presentar a les entitats del barri, als comitès d’empresa?... falta autoorganització

Cap al final del debat es va posar sobre la taula una de les discussions eternes de l’esquerra anticapitalista: la seva relació amb les institucions. Aragonès era clar: "Si pensem que el poder és això, anem malament". Pisarrello ho definia de manera cristal·lina: "El poder és el capital. Com davant d’això fem que la gent es vulgui presentar a les entitats del barri, als comitès d’empresa?... falta autoorganització", detallava. Laura Camargo acabava dient: "La idea de la desobediència civil fins a les darreres conseqüències ha de reforçar-se", relacionant les protestes de la Vuelta a España, contra el Genocidi israelià perpetrat a Gaza, amb el que "s’hauria de fer".

En definitiva, un acte de record i enaltiment d’un projecte polític que es manté viu en el seu ideari i que va tenir rellevància històrica, fonamental també per agafar referències en moments de crisis.  I unes jornades que també serveixen per retrobar-se amb velles amistats, antics companys de lluita, que amb alegria per l’organització i alhora preocupació per la situació global, miren cap al futur.